L’EsadeEcPol assenyala una manca de concreció i d’ambició reformista i d’inversió en àrees clau del Pla de recuperació
El Pla de recuperació, transformació i resiliència: España Puede del Govern espanyol constitueix un esforç important per ordenar les prioritats estratègiques de la política econòmica que els propers anys orientaran el pla d’inversió pública més gran que ha vist Espanya des de fa dècades, en el marc del programa NextGenerationEU. En aquest context, el nou policy brief, titulat “Reformes, governança i capital humà: les grans febleses del pla de recuperació”, del Centre de Polítiques Econòmiques d’Esade (EsadeEcPol) analitza les deu “polítiques palanca” que estructuren aquest pla, així com la seva governança i els riscos en la seva aplicació. L’anàlisi de l’EsadeEcPol identifica els punts forts del pla, però també els seus dèficits principals, entre els quals destaca “una manca de concreció i d’ambició reformista i d’inversió en àrees clau”. En aquest sentit, Toni Roldán, director de l’EsadeEcPol, ha assenyalat que “per aconseguir la transformació que es proposa no n’hi ha prou amb un compromís fort d’inversió i amb unes tímides reformes”.
Aspectes positius i dèficits del pla
L’EsadeEcPol destaca principalment tres aspectes positius del Pla de recuperació: en primer lloc, el seu “encert en el diagnòstic de les principals fallades de l’economia espanyola”; en segon lloc, “l’adequació a les prioritats fixades per la Comissió Europea i a les recomanacions del Semestre Europeu per a Espanya, especialment en matèria de transició ecològica i digital”, i, en tercer lloc, “la desaparició d’algunes reformes molt qüestionades que alguns sectors del Govern havien proposat”.
No obstant això, “el dèficit principal del document és la seva tímida aposta reformista i d’inversió en educació i coneixement, tant en la formació no universitària i en les polítiques actives com en la seva digitalització, així com la referència escassa a la reforma universitària o la baixa execució del pressupost de ciència i R+D”, assenyala l’EsadeEcPol. I també hi identifica com a deficiències la “manca de concreció i d’ambició reformista en àrees clau com les pensions, el mercat laboral, l’Administració pública, la fiscalitat verda o el mercat interior”.
Governança i riscos d’aplicació
Pel que fa a la governança del pla, el Centre de Polítiques Econòmiques d’Esade identifica dos tipus de deficiències. En primer lloc, “l’opacitat excessiva dels processos de selecció dels projectes i les inversions”, cosa que “podria redundar en una selecció de projectes subòptima, amb un biaix a favor dels actors econòmics més consolidats, en detriment dels més innovadors, i el Reial decret de 31 de desembre no aconsegueix esvair aquests dubtes”. En segon lloc, l’EsadeEcPol considera que “el document reflecteix un compromís insuficient a favor d’una cultura de l’avaluació i de la rendició de comptes, ja que no s’estableixen mètriques, ni processos, ni objectius mesurables per avaluar l’adequació i l’eficiència de les inversions compromeses”.
Finalment, en l’avaluació del risc d’aplicació, l’informe de l’EsadeEcPol adverteix que “una de les dificultats principals per a l’èxit del pla serà l’assumpció compartida de responsabilitats per part dels diferents agents que seran necessaris per aplicar-lo amb èxit”. En aquest sentit, Toni Roldán ha apuntat que “no és bon senyal que fins ara no s’hagin fet esforços per arribar a amplis acords parlamentaris, gairebé un any després que es comencessin a articular els primers compromisos a Brussel·les”, com tampoc “que les comunitats autònomes, les entitats locals i els representants de la societat civil hagin tingut una implicació tan pobra en els processos”, ha conclòs.
