Les previsions econòmiques per al 2024 es van desviar el doble que al 2023
La ‘Diana Esade. que analitza la precisió de les previsions econòmiques de les institucions del panel Funcas, revela que l’any 2024 les desviacions van ser més grans que el 2023, especialment en el creixement del PIB. Si al 2023 la diferència entre la mitjana de pronòstics (2%) i el creixement real (2,7%) fou de 0,7 punts percentuals, el 2024 es va duplicar fins a 1,4 punts (un 1,8% estimat, enfront del 3,2% real).
“El creixement econòmic espanyol ha superat les previsions de la majoria de les institucions, impulsant el mercat laboral a un rècord de 21,85 milions de persones empleades, gràcies en part al flux migratori”, explica Omar Rachedi, professor d’Economia d’Esade i coautor de l’informe, junt amb André B.M. Souza, professor d’Economia d’Esade. Rachedi explica que “la taxa d’atur va caure a l’11% i que la inflació fou menor que les previsions, en un context d’expansió monetària, en què el Banc Central Europeu (BCE) va reduir els tipus d’interès en 75 punts bàsics”. “Encara no entenem del tot les raons que hi ha al darrere d’aquesta prolongada fortalesa econòmica –assenyala Souza–. Atès el context de baix creixement a la UE, aquesta millora no sembla que es derivi de factors externs, sinó d’un reforç en la posició relativa d’Espanya”.
Desviacions en les previsions econòmiques
Pel que fa al creixement del PIB, i centrant l’anàlisi en l’any 2024, el Centre de Predicció Econòmica de la Universidad Autónoma de Madrid (CEPREDE–UAM) i el Govern espanyol, ambdós amb una previsió del 2,4%, han estat les institucions que s’han acostat més al creixement del PIB (3,2%), mentre que la mitjana de totes les institucions (1,8%) es va allunyar en 1,4 punts de la dada real.
Quant a la Diana Econòmica d’Esade, que analitza el grau de desviació produït als darrers tres anys (2022, 2023 i 2024), situa també el CEPREDE-UAM i el Banc d’Espanya com les institucions amb un error mitjà més petit (ambdues amb 0,5 punts percentuals), seguides del Govern espanyol, la Universidad Loyola d’Andalusia i l’OCDE (les tres amb un 0,6).
Enguany, Esade incorpora la Diana Penalitzada, que mesura l’error quadràtic mitjà de les prediccions a tres anys. En aquesta mètrica, el CEPREDE-UAM i el Banc d’Espanya continuen liderant la precisió (0,6 i 0,62 punts, respectivament). A més, la introducció del Biaix Direccional permet identificar tendències sistemàtiques d’optimisme o pessimisme en les prediccions: el Banc d’Espanya, el CEEM-URJC, la Comissió Europea, Equipo Económico, EthiFinance Renting, Intermoney i Repsol han estat les més neutrals en les seves estimacions de creixement.
Anàlisi de les previsions d’inflació
En inflació, la Cambra de Comerç d’Espanya, la CEOE, l’ICAE-UCM i Repsol han encertat en les seves previsions del 2,8% per al 2024. No obstant això, la desviació mitjana fou més gran que el 2023, en passar dels 0,2 punts (un 3,5% estimat enfront del 3,7% real) als 0,3 punts el 2024 (un 3,1% estimat enfront del 2,8% real).
“La inflació continua estant per sobre de l’objectiu del BCE i la relaxació monetària combinada amb una desacceleració gradual de la inflació explica per què diverses institucions esperaven un repunt més alt dels preus”, ha indicat Rachedi. A més, ha assenyalat que “l’acompliment sòlid del PIB i la moderació dels preus indiquen que els factors d’oferta negatius després de la crisi inflacionària post-COVID estan desapareixent. La moderació dels preus també pot estar relacionada amb una millora de la productivitat, que ha crescut a un ritme superior al de l’última dècada, cosa positiva, ja que l’evolució ressagada de la productivitat ha estat històricament el taló d’Aquil·les de l’economia espanyola”, apunta.
Amb les dades del 2024, analitzades junt amb les dels dos anys anteriors, que conformen la Diana Esade de la Inflació, s’observa que l’ICAE-UCM, el CEPREDE–UAM, Mapfre Economics i Comissió Europea se situen com les institucions que registren un error simple mitjà menor (2 punts la primera i 2,4 les altres tres). A la Diana Penalitzada de la Inflació, les institucions més precises als darrers tres anys van ser l’ICAE-UCM (0,67), la Comissió Europea (0,87) i la CEOE (0,83). Pel que fa al Biaix Direccional, la majoria de les institucions van sobreestimar el creixement de inflació, llevat de Mapfre Economics (neutral) i la CEOE, l’ICAE-UCM i la Universidad Loyola d’Andalusia, que van tendir a subestimar-lo.
Desviacions en les previsions de l’ocupació
Respecte a les previsions d’ocupació de 2024, la Universidad Loyola d’Andalusia va encertar amb preciso la taxa d’atur (11,4%), seguida de Repsol (11,3%) i del Banc d’Espanya (11,5%). La desviació mitjana fou de 0,5 punts, menor que l’any 2023 (0,8 punts).
En el mesurament a tres anys, a la Diana de l’Ocupació, la Universidad Loyola d’Andalusia (0,53), el Govern espanyol (0,57) i CaixaBank (0,61) van ser els mes precisos, mentre que, a la Diana Penalitzada, els més encertats van ser CaixaBank (0,66), el Govern espanyol (0,69) i la Universidad Loyola d’Andalusia (0,8). En el Biaix Direccional de l’ocupació, la majoria de les institucions han sobreestimat la taxa d’atur als darrers anys, llevat del Govern espanyol, que ha estat més precís.
“Les prediccions sobre inflació i desocupació han estat excepcionalment precises i han registrat els errors més baixos dels darrers cinc anys”, comenta André B.M. Souza. “Aquest encert suggereix que, després d’un període d’alta volatilitat, la incertesa en la fixació de preus i la dinàmica del mercat laboral s’han reduït significativament”. Omar Rachedi afegeix que “el consum privat, que va estar ressagat entre el 2021 i el 2023, també ha repuntat el 2024, amb un increment de la compra de béns duradors, que reflecteix un confiança econòmica més gran”. “Tanmateix els riscos geopolítics podrien incrementar la dispersió de les previsions per al 2025”, adverteix.
