Les ONG han de ser més emprenedores si volen sobreviure a la crisi provocada per la pandèmia, segons un informe d’Esade i PwC

Les ONG no es poden permetre no ser emprenedores. La crisi econòmica derivada de la pandèmia planteja encara més reptes a un sector ja molt fragmentat, que encara s’està recuperant de la crisi financera del 2008. L’aparició ara de noves necessitats pot posar en risc la solvència, la capacitat i els recursos d’aquestes organitzacions per poder atendre adequadament l’increment de la demanda social. Per això, ara més que mai necessiten adoptar una actitud emprenedora i orientar-se a la innovació. Aquesta és una de les principals conclusions de l’informe ONG emprendedoras que han elaborat l’Institut d’Innovació Social d’Esade i la Fundació PwC.

L’enquesta, realitzada a més de 400 responsables d’ONG espanyoles, indica que només el 14% d’aquests professionals del tercer sector consideren que les seves organitzacions són emprenedores. Per Ignasi Carreras, director del Programa Esade-PwC de Lideratge Social, “moltes han demostrat una gran capacitat d’innovació i creativitat per afrontar els reptes de l’última dècada, però cal que tinguin aquesta faceta crítica si volen sobreviure en el context actual, i identificar oportunitats econòmiques, repensar els models de finançament tradicionals i cercar noves vies de generació d’ingressos per poder assegurar el compliment de la seva missió”.

Per la seva banda, Santiago Barrenechea, president de la Fundació PwC, s’ha mostrat convençut que “el tercer sector continuarà actuant de manera decidida i compromesa per tal d’assolir el màxim impacte. Per a això, és vital adoptar un enfocament més emprenedor i més col·laborador. Confiem que aquest estudi serveixi per afrontar els molts reptes del present i del futur”.

Barreres que dificulten emprendre

L’estudi enumera les principals barreres amb què es troben aquestes organitzacions per emprendre i els factors que poden potenciar per tal de millorar en aquest àmbit. En primer lloc, el 69% reconeixen que estan excessivament centrades en el dia a dia. En segon lloc, el 63 % diuen que no disposen d’uns pressupostos prou amplis ni de recursos lliures per experimentar. La tercera barrera és, segons el 30% dels enquestats, que els seus òrgans de govern són massa conservadors. Un altre factor que esmenten és que no perceben una pressió externa immediata per a ser més emprenedors. Només el 30% dels líders de les ONG espanyoles consideren que esdevenir una organització emprenedora sigui un dels reptes més importants a què s’enfronten avui dia.

Entre els elements que faciliten més que una entitat sigui emprenedora, el 57% dels enquestats creuen que és fonamental la capacitat d’adaptar-se al canvi. El 47% destaquen també la importància de detectar noves oportunitats a l’entorn i d’estar a l’avantguarda de la resolució de les necessitats socials. No obstant això, fer una aposta organitzativa per la innovació (27%) o impulsar iniciatives basades en models de negoci no són aspectes que els enquestats considerin determinants.

Noves fonts de finançament

“El que funcionava fa deu anys ara difícilment continua funcionant”, ha comentat Carreras, que considera que “les fonts tradicionals d’ingressos (donacions, subvencions) s’han anat restringint gradualment i ara difícilment s’obtenen compromisos de finançament a llarg termini”. D’altra banda, les tècniques tradicionals de fundraising ja no proporcionen els resultats esperats, han sorgit noves vies de finançament i hi ha més pressió per rendir comptes.

La captació tradicional de fons, tant públics com privats, és la via de finançament amb què compten més ONG avui: el 77% en el cas del finançament públic i el 63%, en el cas del privat, seguida de la captació de fons privats a través de la venda de merchandising o d’altres productes no relacionats amb la missió de l’organització.

Segons es desprèn de l’informe de l’Institut d’Innovació Social d’Esade i la Fundació PwC, els nous models de finançament vinculats a la inversió d’impacte són els menys utilitzats encara per les ONG a Espanya. Fins i tot s’observa un “relatiu desinterès” per aquestes fonts, especialment pel que fa a aconseguir crèdits dels inversors. En canvi, els bons d’impacte social, malgrat que avui només els utilitzen el 2% dels enquestats, susciten més interès, atès que el 45% valoraria aplicar-los.

Una altra opció que mereix un gran interès és oferir serveis de consultoria o d’assessorament sobre l’àmbit de treball de l’entitat. El 21% de les organitzacions tenen aquesta mena d’iniciatives i un altre 21% estan venent productes i/o serveis relacionats amb la missió de l’organització, mentre que el 17% han monetitzat els serveis missionals que ofereixen als usuaris.

La hibridació del sector

L’informe esmenta la hibridació del sector com una tendència creixent. L’organització híbrida s’associa a aquelles ONG i altres organitzacions no lucratives de l’àmbit social que també actuen com a empreses socials. Per poder acomplir la seva missió social, apliquen les estratègies dels dos sectors i tenen mecanismes de finançament que combinen els tradicionals de qualsevol ONG (socis, donants, subvencions, rèdits del seu patrimoni, etc.) amb sistemes de generació d’ingressos per vendes de serveis o productes missionals i per inversió d’impacte. Aquest tipus d’organitzacions híbrides tenen ja una àmplia trajectòria en sectors com la inserció laboral, el comerç just, les microfinances o els serveis de salut, però recentment han començat a operar en molts d’altres. Es tracta d’un segment en alça i el seu valor de mercat s’ha triplicat als darrers quinze anys a la majoria dels països occidentals.

El propi sector es considera una organització híbrida que combina tots dos aspectes, situant-se en una posició mitjana pel que fa al seu nivell d’hibridació, amb una puntuació de 44 en una escala de 0 (model de donacions) a 100 (model totalment de mercat o empresa social). De fet, el 43% se situen en la posició central de l’escala, mentre que gairebé una cinquena part es puntuen per sota de 20.