Les empreses socials, malgrat que encara s’estan enfrontant a les conseqüències econòmiques i socials provocades per la pandèmia, es mostren optimistes. El darrer any, el 56,2% d’aquestes organitzacions han experimentat un increment dels ingressos, mentre que només el 16,3% han vist com se’ls han reduït. Pel que fa a les perspectives de futur, el 71,2% preveuen que augmentaran els ingressos els propers 12 mesos, enfront del 3,8% que creuen que disminuiran. Aquestes són algunes de les conclusions de la segona edició de l’informe sobre Espanya del European Social Enterprise Monitor (ESEM) 2021-2022, elaborat per l’Esade Center for Social Impact a partir d’una enquesta a 80 empreses socials a Espanya.

En un context d’incertesa econòmica creixent i de preocupació per la seguretat energètica, l’evolució de l’emprenedoria social a Espanya i a Europa és un element clau en la recuperació de l’economia i en la construcció d’una societat més pròspera. Per Guillermo Casasnovas, investigador de l’Esade Center for Social Impact i coautor d’informe, “les empreses socials incorporen models de negoci innovadors que són capaços de combinar la sostenibilitat financera amb un impacte positiu clar i rellevant per a la societat. L’anomenada “economia d’impacte”, de la qual formen part les empreses socials, va guanyant terreny perquè els consumidors, els inversors i els emprenedors cada vegada tenen més en compte l’impacte social i mediambiental en la presa de decisions”.

Font d’ocupació inclusiva

L’estudi palesa que les organitzacions socials a Espanya es diferencien significativament de les empreses convencionals perquè fomenten l’ocupació inclusiva. Aproximadament 6 de cada 10 donen feina a persones de diferents orígens ètnics i prop del 44% ocupen persones amb diversitat funcional. Així mateix, la igualtat de gènere també és molt present en aquestes organitzacions. El percentatge mitjà de dones a les empreses socials és del 63% dins la plantilla, del 52% a l’equip directiu, de més del 50% al consell o al patronat i del 42% a l’equip. També destaca la implicació dels treballadors (en el 72,5% de les organitzacions, tenen una participació alta o molt alta en la presa de decisions).

Amb relació a les expectatives de contractació de treballadors, les dades que proporciona l’informe també són esperançadores: prop de 6 de cada 10 empreses socials recollides a l’estudi tenen previst contractar més empleats (58,8%) en els propers 12 mesos, enfront del 27,5% que planegen contractar els mateixos assalariats, i tan sols el 2,5% preveuen fer acomiadaments.

Barreres al finançament i manca de suport

El sector públic acompleix un paper molt important per a l’emprenedoria social a Espanya, especialment en termes de finançament. Per a les empreses socials que han participat a l’informe sobre Espanya del European Social Enterprise Monitor (ESEM) 2021-2022, el 60% dels ingressos provenen de les activitats comercials i el 40%, d’activitats no comercials. En tots dos casos, la font principal d’ingressos és el sector públic, ja sigui fruit del comerç amb aquest sector o de les subvencions rebudes. En aquest sentit, les dades de l’enquesta indiquen que 1 de cada 2 empreses socials ha sol·licitat finançament públic als darrers 12 mesos. Entre les que l’han sol·licitat, aproximadament el 70% han obtingut una part de la quantitat sol·licitada (51,3%) o tota (20,5%).

Tanmateix, el 20% de les organitzacions enquestades assenyalen que la “complexitat del finançament públic” és una de les barreres principals amb què es troben. D’altra banda, aproximadament el 65% de les empreses socials consideren que el suport polític a l’emprenedoria social és baix, molt baix o inexistent, enfront de tan sols el 7,6% que consideren que és alt (6,3%) o molt alt (1,3%). 

Creix l’interès per l’emprenedoria social a Espanya

Els resultats de l’informe indiquen un interès creixent per l’emprenedoria social, que s’ha manifestat especialment en l’última dècada (2012-2022), període en què s’han fundat gairebé el 50% de les empreses socials, enfront del 23,8% de la dècada anterior (2001-2011). El naixement de les empreses més joves respon, almenys en part, a un moment marcat no tan sols per molts canvis i crisis socials i mediambientals, sinó també per una major consciència social respecte a la necessitat d’abordar-los d’una manera responsable i transparent.

Les empreses analitzades presenten perfils diversos. L’associació i la societat limitada constitueixen les dues formes jurídiques més comunes entre les empreses socials que han participat en l’estudi, amb un 30% de representació cadascuna. Les segueixen la fundació (22,5%) i la cooperativa (12,5%), entre les més destacades. Si bé l’elecció de la forma jurídica planteja un dilema a molts emprenedors socials, recentment s’ha aprovat la creació d’una nova figura jurídica, la societat de benefici i interès comú (SBIC), que reconeixerà les empreses amb propòsit a Espanya. Aquest marc jurídic, inclòs a la llei “Crea i creix”, engloba totes les organitzacions que fomenten un benefici social i ambiental, a més d’un retorn econòmic.