La propera crisi a la borsa
El millor instrument per avaluar si la valoració d’una determinada acció (o empresa) és correcta és la ràtio preu-ingressos, cíclicament ajustada, desenvolupada per Robert Shiller. La ràtio s’obté dividint el preu de mercat actual d’una acció per la mitjana dels ingressos per acció que ha experimentat l’empresa en els deu darrers anys.
LA IDEA SUBJACENT ÉS SIMPLE. Si la gent està pagant per una acció una quantitat més elevada del que ha estat la normal en termes històrics, donats els ingressos de l’empresa, podem dir que la acció està sobrevalorada, i viceversa. Si això passa ajuntant totes les empreses de l’índex de la borsa, podem dir que la borsa està sobrevalorada.
PER A LA BORSA DELS ESTATS UNITS hi hadades des de 1881, gairebé un segle i mig. Des d’aleshores la mitjana d’aquesta ràtio ha estat de 17,8. En l’evolució d’aquesta dada en els darrers 140 anys hi ha hagut tres gran pics: el setembre de 1929 va assolir un valor de 32,6, el desembre de 1999 va assolir 44,2 i fa deu dies, al final de juliol de 2026, va assolir un valor de 41,4.
AL SETEMBRE DE 1929 la borsa de Nova York va experimentar una gran crisi, amb una enorme caiguda del preu de les accions i molta gent arruïnada. Els problemes es van estendre per tota l’economia i es va originar la Gran Depressió que s’allargaria gairebé una dècada. AL 1999-2000
VA ESCLATAR l’anomenada bombolla de les puntcom. La caiguda de la borsa va ser igual de pronunciada, tot i que menys llarga, que als anys 1930. Però set anys després va esclatar la crisi financera. En part provocada per la política monetària massa relaxada i per la manca de cura en la regulació financera que es van produir després de l’esclat de la bombolla al 2000. Històricament, quan el valor de la ràtio preu-ingressos ha estat en valors com els actuals, s’ha produït una forta crisi a la borsa i als mercats financers. Els preus de les accions gairebé sempre baixen amb molta més rapidesa de la que pugen. Estem doncs a punt d’experimentar una crisi a les borses? 0 aquesta vegada les coses funcionaran d’una manera diferent?
SABEM QUE LA INFORMACIÓ que dona aquesta ràtio no és perfecta. Si ho fos, els inversors experts ja estarien reaccionant d’alguna manera per evitar la crisi actual i ho haurien fet per evitar les anteriors. Però l’argument que les coses podrien anar d’una manera diferent aquesta vegada tampoc és gaire sòlid: sempre ha estat present fins al dia abans de qualsevol crisi financera.
AQUESTA VEGADA LA DIFERÈNCIA podria estar en la magnitud de l’impacte positiu que la IA tindrà en l’economia. Incloent les expectatives d’enormes beneficis per a les grans empreses del sector com Amazon, Google, Meta, Microsoft o SpaceX i per als seus proveïdors de microprocessadors, especialment Nvidia, i de xips. També s’espera que OpenAI i Anthropic generin grans beneficis. De fet, aquestes expectatives molt positives estan provocant grans despeses en inversió, que són les que estan fent evolucionar favorablement l’economia nord-americana i, en part, també l’economia global.
CERT, LA IA TÉ UN POTENCIAL de transformació enorme. Però la història ens demostra que aquest sol fet no és suficient. No es pot garantir amb certesa que la majoria de les empreses vinculades a una nova tecnologia molt renovadora obtindran grans beneficis en un futur proper. Des del boom del ferrocarril al segle XIX fins al boom d’internet als anys 1990, sempre s’observa que l’excés d’inversió, la destrucció competitiva, la fallides en cadena són freqüents en aquests episodis i que posteriorment cal una consolidació que pot ser econòmicament complicada.
LES ACTUALS VALORACIONS dels mercats només es poden mantenir si es manté el boom de la IA. Però per a això caldria que passessin dues coses: una evolució més positiva de la productivitat de tota l’economia i un canvi en la naturalesa global de les rendes, amb un augment de pes de les rendes del capital comparades amb les rendes del treball. Si això no passa, els augments de beneficis no seran suficients per compensar les actuals valoracions de les empreses, els inversors se n’adonaran i començaran a vendre les seves accions i les borses experimentaran una forta sacsejada. Sembla ser, només, una qüestió de temps.