Polònia: la creació d’una identitat
La Polònia actual poc té a veure amb la Polònia que vaig visitar com a adolescent el 1989. Avui en dia Polònia és un país orgullós, ric culturalment i amb una oferta museística impressionant. Tres grans eixos articulen el nou relat nacional: la responsabilitat alemanya en la destrucció del país, el rebuig de l’herència soviètica i la recerca d’una identitat nacional homogènia.
UN. AUSCHWITZ i la responsabilitat alemanya. No per coneguda, la història deixa de ser corprenedora. De totes les sales que exposen maletes, sabates, pròtesis ortopèdiques o cabells humans, la més xocant exposa un mar de fotografies de presoners. De dret, de gairell i de perfil. Naixement, entrada al camp, defunció. Alguns sobreviuen una setmana, la majoria uns pocs mesos, gairebé cap més d’un any. Sorprèn el perfeccionament del sistema d’explotació: l’expansió d’Auschwitz-I a Auschwitz -Birkenau. Devint-i-vuit barracons es passarà a més de tres-cents, empeltats al cor del complex militar-industrial del Reich. Un milió tres-centes mil persones moriran per la violència, l’esgotament i la fam.
DARRERE DE CADA INHUMANITAT, un nom propi. Els camps de treball nodriran les factories de Volkswagen. Darrere del barracó d’experimentació mèdica, Bayer. Amb els cabells humans se’n faran uniformes. Qui assegurava les instal·lacions? Allianz. I fixin-se que parlo d’Alemanya, no de l’Alemanya nazi, diu la guia. I afegeix: per què els alemanys no van pagar el bilió de dòlars que deuen en reparacions de guerra? Els americans no van voler repetir un nou tractat de Versalles. I rebla: qui mana avui en dia a Europa? D’on és la presidenta de la Comissió?
DOS. 1945-1989 I EL LLEGAT SOVIÈTIC. Als ulls dels curadors dels museus, la Polònia quevaig visitar d’adolescent no era la real, tot just el territori ocupat pels soviètics. Al museu de l’Aixecament de Varsòvia, sota una fotografia del líder soviètic s’hi pot llegir: “Stalin, encarnació soviètica del mal”. Res més. Comunisme esdevé sinònim de misèria, de censura i de repressió. Qui va torturar els herois militars que van tornar al seu país un cop acabada la guerra? No van ser els polonesos, van ser els comunistes. L’analogia espanyola seria explicar el franquisme com una discontinuïtat històrica i situar la història des del 1978 com un punt i seguit del govern republicà.
LA HISTÒRIA DE POLÒNIA és la d’un país sotmès a les dinàmiques i els interessos dels seus grans veïns: Alemanya i més darrerament, obsessivament, Rússia. Polònia explica la seva història com una lluita de supervivència contra aquestes forces i construeix la seva identitat amb una barreja de recel antialemany, de sentiment antirús, de catolicisme i d’anticomunisme, i amb la voluntat d’explicar-se ella mateixa.
TRES. LA LLUITA PER LA IDENTITAT en la historiografia polonesa. En el museu de Gdansk, al costat d’una espectacular recreació d’una ciutat polonesa d’entreguerres, es mostra l’intent malaguanyat per tal de crear un estat multicultural. Manuals escolars en polonès, en ídix, alemany i ucraïnès, mostren el revers del que aviat arribarà. El 1938 l’esquarterament de Txecoslovàquia, de la qual Polònia també n’agafarà un bocí. El 1939 l’inici de la guerra i de les lleis racials. En paral·lel a les massacres comeses pels alemanys, cent mil polonesos seran assassinats per nacionalistes ucraïnesosque també anhelen un estat pur. El resultat: un quinze per cent de la població polonesa no sobreviurà a la guerra. Sis milions de persones. Aviat seguirà la reordenació de mapes. Poblacions senceres seran expulsades de casa. En aquesta reordenació etnicocultural, els polonesos tampoc s’abstindran d’expulsar alemanys i ucraïnesos per tal aconseguir un estat cultural homogeni. De l’Europa central i oriental diversa i plural, passarem a tenir els territoris més homogenis de tot Europa.
MÉS A L’EST, MÉS AL SUD, el somni de les poblacions pures seguirà fent camí. El 1948 amb la Nakba i la formació de l’Estat d’Israel. Als noranta, amb Sarajevo i el desmembrament de Iugoslàvia. Aquests darrers dies, Itamar Ben-Gvir, ministre ultradretà del govern d’Israel, sostenia la necessitat d’assassinar cada nit trenta palestins de Gaza. En ple 2026, és esborronador comprovar l’actualitat dels anuncis de l’autoritat militar alemanya d’ocupació. La noció de responsabilitat col·lectiva dels pobles, la negació dels drets individuals i de la humanitat de les víctimes, la força com a mesura de justícia i la justificació de l’assassinat.