Les directives perceben un desajust entre el discurs i l’impacte real en la igualtat de gènere a l’empresa a España, segons Esade
a nova edició de l’Esade Gender Monitor, elaborat per l’Esade Women Initiative, confirma que, si bé el discurs empresarial a favor de la igualtat ha avançat als darrers anys, les directives a Espanya continuen perceben algunes barreres estructurals i culturals que limiten l’accés de les dones als nivells més alts de responsabilitat. L’estudi, basat en l’opinió de prop de 1.500 dones professionals i directives sobre l’equilibri de gènere a les seves empreses, posa de manifest un desajust entre el relat i l’impacte real de les polítiques d’igualtat de gènere a les empreses.
Malgrat que el nombre de dones que consideren que treballen a empreses “més avançades” o “per sobre de la mitjana” en matèria d’igualtat ha augmentat del 41,5% el 2023 al 52,1% el 2025, el 42% continuen sense percebre-hi canvis tangibles després de l’aplicació dels plans d’igualtat. Les principals barreres que assenyalen continuen essent els biaixos inconscients (27%), la dificultat de conciliar la vida personal amb la professional (17%) i la manca de reconeixement (12%).
Pel que fa a les desigualtats més presents a la rutina diària, destaquen les microdesigualtats quotidianes, esmentades pel 18% de les participants, seguides de les bretxes salarials (17%) i de la manca de visibilitat de la feina (14%). Eugènia Bieto, directora general d’Esade (2010-2018) i autora de l’estudi, assenyala que “excepte les bretxes salarials i la manca de reconeixement, que són dificultats concretes sobre les quals es podria actuar ràpidament, les microdesigualtats inclouen aspectes més subtils i complexos, que requereixen canvis culturals profunds”. Tot i així, el 74% de les enquestades sostenen que no preveuen canviar o deixar el lloc de treball, malgrat aquestes dificultats.
L’informe també destaca que el 82% de les directives han hagut de renunciar a algun aspecte de la seva vida personal o professional pel fet de ser dones. Les renúncies més freqüents afecten el lleure i el temps lliure (21%), el benestar i la salut mental (16%) i la salut física (13%). A més, el 52% de les participants només aconsegueixen reservar un o dos dies a la setmana per a activitats de cura personal, mentre que el 14% no en tenen cap.
La manca de xarxes de suport dificulta l’accés a l’alta direcció
La promoció a l’alta direcció continua essent un dels terrenys més difícils. Les dades de l’estudi així ho confirmen: el 82% de les directives consideren que l’accés a llocs d’alta responsabilitat continua afavorint els homes. Les enquestades identifiquen com a frens la manca de xarxes formals i informals de suport (28%), la creença que les dones opten per càrrecs intermedis per conciliar (20%) i la dificultat de combinar les exigències d’un càrrec d’alta direcció amb la cura de persones dependents (17%).
Segons Patricia Cauqui, directora acadèmica de programes de Gender Balance i D&I d’Esade i col·laboradora de l’informe, “molt talent opta per estabilitzar-se en nivells de responsabilitat intermèdia, amb projectes interessants i amb marge de maniobra, mentre que les condicions estructurals de l’alta direcció es continuen associant a la híperdisponibilitat, la visibilitat constant i una logística per a la cura de les persones dependents que no es redistribueix al mateix ritme”.
El futur: unes generacions més exigents i l’amenaça de la “fatiga DEI”
Amb vista al futur, les directives perceben que les noves generacions de dones professionals prioritzen més la conciliació (76,9%), són més exigents amb les empreses pel que fa a les mesures d’equilibri (65,4%) i es mostren més conscients dels seus drets (46%). Tanmateix, el 70% adverteixen de l’aparició d’una “fatiga DEI” –sigles de diversitat, equitat i inclusió–, derivada de l’excessiva politització del discurs, d’iniciatives superficials o poc sostingudes en el temps i de la desconnexió entre les declaracions públiques i les pràctiques reals de les organitzacions.
Aquests resultats s’emmarquen en un context en què, segons dades de l’Institut Nacional d’Estadística, només el 34% dels càrrecs directius a Espanya són exercits per dones, la qual cosa posa en relleu el llarg camí que queda per fer. “Aquest informe és una crida a no conformar-nos amb l’avanç del discurs. Necessitem unes polítiques sostingudes i recursos suficients per cloure la bretxa entre el relat i l’impacte real”, afirma Patricia Cauqui. “Les empreses han de reforçar els plans d’igualtat, promoure la corresponsabilitat en la cura i mesurar els resultats de manera transparent”.
