L’economia espanyola moderarà el seu creixement davant la inestabilitat global i els reptes estructurals, segons Esade
L’economia espanyola travessa un moment de notable fortalesa dins el context europeu, però el seu ritme de creixement es moderarà als propers mesos, a causa de la creixent inestabilitat geopolítica i financera global, i per reptes estructurals interns, com el desajust en el mercat de l’habitatge, l’elevat dèficit públic i una competitivitat encara inferior a la mitjana europea. Aquesta és una de les conclusions principals de l’Informe Econòmic i Financer d’Esade, dirigit per Toni Roldán, director d’EsadeEcPol, que ha estat elaborat amb el suport del Banc Sabadell. El capítol de conjuntura econòmica l’han desenvolupat Josep M. Comajuncosa, professor d’Esade, i Manuel Hidalgo, professor de la Universidad Pablo de Olavide i senior fellow d’EsadeEcPol.
Els autors de l’informe destaquen sis pilars que han sostingut el creixement robust dels darrers mesos: l’impuls demogràfic, el bon comportament del sector exterior, la situació financera favorable de les famílies i de les empreses, la normalització dels tipus d’interès i la inversió pública vinculada als fons europeus NextGenerationEU, com també l’efecte positiu dels preu més baix de l’energia, facilitat per l’expansió de les energies renovables, que han millorat la competitivitat industrial.
Gràcies a aquests factors, les perspectives a curt i a mitjà termini per a l’economia espanyola continuen essent positives —amb previsions de creixement d’entre el 2,4% i el 2,6% per al 2025, segons la font. No obstant això, s’anticipa una moderació progressiva del ritme de creixement, deguda a la incertesa global i a l’impacte de les noves polítiques aranzelàries de l’administració Trump. Concretament, els autors de l’informe identifiquen dos focus de risc: els aranzels aplicats a determinats sectors (oli d’oliva, motors i rajoles) i la possible inestabilitat financera internacional, que es podria traduir en un augment de la prima de risc espanyola.
Reptes estructurals: habitatge, dèficit i productivitat
L’informe adverteix que, més enllà dels factors conjunturals, persisteixen alguns desequilibris estructurals que poden limitar el creixement sostingut de l’economia espanyola. Entre ells, destaca el desajust creixent entre l’oferta i la demanda en el mercat de l’habitatge, amb un increment del 12,3% dels preus durant el primer trimestre del 2025. A això s’afegeix un dèficit estructural superior al 3% del PIB i una productivitat que, malgrat les millores recents en innovació i digitalització, continua per sota de la mitjana europea.
Així mateix, els fluxos migratoris —que han impulsat el creixement econòmic i han contribuït a cobrir les necessitats del mercat laboral— plantegen nous reptes en termes d’integració social, pressió sobre les infraestructures i tensió al mercat immobiliari. L’informe subratlla la necessitat de desplegar unes polítiques públiques eficaces que maximitzin l’impacte positiu d’aquesta dinàmica demogràfica.
Revisió a la baixa del creixement global
En el pla internacional, els autors de l’Informe Econòmic i Financer d’Esade assenyalen que l’economia mundial torna a experimentar dificultats, després de l’inici de la segona presidència de Donald Trump, en un moment en què semblava que s’havia estabilitzat després de la pandèmia, la guerra a Ucraïna i el repunt inflacionari. La incertesa comercial creixent, les tensions geoestratègiques i la fragilitat dels mercats financers han portat a una revisió generalitzada de les previsions de creixement per al 2025.
Les economies avançades veuran com es redueix el seu creixement fins a l’1,2% (set dècimes menys que al gener), mentre que a les emergents i en via de desenvolupament la previsió baixa del 4% al 3,3%. Als Estats Units, la caiguda encara és més pronunciada, del 2,7% a l’1,5%. Per contra, la zona euro manté un creixement moderat (de l’1% al 0,7%), amb Espanya, Portugal i Irlanda com a excepcions positives.
Cooperació internacional i política industrial focalitzada
Per poder afrontar la incertesa, els autors afirmen que la cooperació internacional i l’augment de la integració econòmica entre grups de països poden contribuir a mantenir i a potenciar el comerç internacional, ja sigui amb decisions unilaterals no discriminatòries o en el marc d’uns acords comercials multilaterals. Tanmateix, adverteixen que aquesta orientació en l’àmbit industrial s’ha de focalitzar específicament a sectors on hi hagi externalitats i fallades de mercat ben identificades perquè, altrament, poden allunyar els països de les seves condicions subjacents d’avantatge comparatiu i crear excessos d’oferta a escala regional o global.
La 37a edició de l’Informe Econòmic i Financer d’Esade, elaborat amb el suport del Banc Sabadell, compta amb la participació d’Elina Ribakova, investigadora sènior de l’Institut Peterson d’Economia Internacional i vicepresidenta de Política Exterior i directora del Programa d’Afers Internacionals de l’Escola d’Economia de Kíev, autora de l’article “La governança econòmica global en procés de transformació: les decisions d’Europa”; de Federico Steinberg, titular de la Càtedra Príncep d’Astúries de la Universitat de Georgetown i investigador principal del Real Instituto Elcano, que signa “La Unió Europea davant la segona administració Trump”, i d’Eduardo Morales,professor de la Universitat de Princeton, amb “La nova política comercial”. Carolina Villegas, professora ordinària del Departament d’Economia, Finances i Comptabilitat d’Esade, clou l’apartat de debat amb el text “Reconfiguració de les cadenes de valor davant de les noves tensions comercials: adaptar-se en un món fragmentat”.
