L’economia espanyola s’enfrontarà a una desacceleració clara durant l’any 2023, però de moment no hi ha riscos aparents de recessió ni de contracció. Les previsions per a Espanya són millors que les de les principals economies europees, per raó de l’especialització productiva espanyola, de la seva independència relativa de les economies russa i ucraïnesa, i d’algunes mesures aplicades, com ara l’excepcionalitat ibèrica. Aquesta és una de les conclusions principals de l’Informe Econòmic i Financer d’Esade (primer semestre del 2023), elaborat amb el suport del Banc Sabadell i dirigit per Toni Roldán, director d’EsadeEcPol. Al capítol de conjuntura econòmica, a càrrec de Josep M. Comajuncosa, professor d’Esade, i de Manuel Hidalgo, professor de la Universidad Pablo de Olavide i senior fellow d’EsadeEcPol, es posa de manifest que el creixement de l’economia espanyola, previst en un 1%, dependrà del comportament dels preus de l’energia, de l’evolució de la inflació i de les decisions que prengui el Banc Central Europeu en conseqüència. També serà determinant l’acompliment del mercat laboral. Amb relació a aquest, els autors adverteixen que és possible que s’hagi assolit el nivell potencial d’ocupació, circumstància que podria implicar una certa resistència a la reducció de l’atur als propers mesos.

El rol que acompleixi la política fiscal el 2023, any electoral, també serà central. Segons els autors de l’informe, la sobreexposició a estímuls fiscals als darrers mesos (fons NextGenerationEU, augment de les pensions o del salari mínim interprofessional, entre d’altres) podria frenar el procés de desinflació iniciat a final de l’any passat. Aquestes mesures i d’altres, com la rebaixa de l’IVA, tindran un impacte significatiu en les finances públiques, en limitar la reducció del dèficit públic i contribuir a incrementar el nivell de deute públic, que ja és molt elevat. En aquest sentit, consideren essencial utilitzar els fons NextGenerationEU per escometre reformes estructurals profundes, que tinguin com a objectiu millorar la productivitat i el rendiment del capital humà.

Per sectors, el de la construcció encararà un any d’oportunitats importants, gràcies a les inversions impulsades pels fons NextGenerationEU, mentre que les previsions per al sector dels serveis, per bé que també es mantenen en un optimisme relatiu, són més incertes, pel fet que l’evolució del consum estarà molt vinculada a l’evolució dels preus, dels costos financers i del mercat laboral. Pel que fa a la indústria, però, hi haurà una gran incertesa, a causa de les tensions geopolítiques i els canvis en la regulació, particularment els relatius al medi ambient i a l’autonomia industrial.

El dilema dels bancs centrals davant la inflació

L’Informe Econòmic i Financer assenyala que, a escala global, enguany serà un any de creixement econòmic feble, per l’augment de la inflació i el subseqüent enduriment de les condicions financeres per l’aplicació de polítiques monetàries contractives per part dels bancs centrals. De fet, els seus autors assenyalen que dependrà de l’habilitat d’aquests per situar els tipus d’interès en el nivell de neutralitat que les economies experimentin només un alentiment o bé que es produeixi un escenari de frenada brusca de l’activitat més prolongat.

Els autors de l’Informe d’Esade avancen un creixement global de prop del 2,9% per a aquest 2023, amb una desacceleració més evident en el cas de les economies avançades, que s’espera que creixin un 1,2%. Les tres economies més grans del planeta experimentaran una desacceleració molt significativa, amb un creixement de l’1,4% als Estats Units, del 0,7% a la zona euro –però amb importants diferències entre els estats membres– i de l’1,8% al Japó. A l’Amèrica Llatina, també es preveu una moderació: Argentina, Xile, el Perú i Colòmbia experimentaran un creixement del 2-3% i Mèxic i el Brasil, de l’1%, mentre que Xile entrarà en recessió, amb un -1%. Pel que fa a Àsia, s’espera que el creixement a la Xina sigui moderat i arribi al 5,2%; a l’Índia, al 6,1%, i a Indonèsia, Malàisia i Filipines, al 5%.

El risc principal que amenaça el compliment d’aquestes previsions econòmiques és l’evolució de la guerra a Ucraïna, que podria provocar un nou augment dels preus de les primeres matèries energètiques i alimentàries. A més, alguns països poden tenir dificultats per créixer si apareixen noves onades de la pandèmia de la COVID-19, si els bancs centrals cometen errors en les pautes de pujada dels tipus d’interès o si s’estenen les dificultats per finançar el deute públic de les economies en desenvolupament. Aquests riscos, si es materialitzen, poden alentir encara més l’activitat econòmica i fer augmentar la inflació.

Aquesta edició de l’Informe Econòmic i Financer d’Esade compta també amb la participació de Javier Solana i Ángel Saz-Carranza, president i director d’EsadeGeo, respectivament, que analitzen l’impacte de la invasió d’Ucraïna i de la rivalitat entre els Estats Units i la Xina en l’economia mundial, a l’article titulat “Geopolítica i globalització: 2023”. Samantha Gross, directora de la Iniciativa per a la Seguretat Energètica i el Clima de la Brookings Institution, parla de la crisi mundial del gas natural i del subministrament de petroli i d’altres reptes en matèria energètica a curt i a mitjà termini, al capítol “La geopolítica de la transició energètica: cap a un futur net i segur”, mentre que Mij Raman, director gerent de l’Eurasia Group a Europa i investigador sènior del European Institute de la LSE, reflexiona sobre la situació política a Europa, a “Riscos polítics a Europa: perspectiva per al 2023”. Yue Jie, senior research fellow sobre la Xina de l’Asia-Pacific Programme de la Chatham House, escriu sobre la relació entre la Xina i el món, a “Poder, mentalitat i diners: l’equilibri difícil entre els reptes interns de la Xina i la seva aspiració global”, i Calin Arcalean, professor d’Economia d’Esade, clou l’apartat de debat de l’Informe amb “Les cadenes de valor globals: els vincles que ens separen”.