La dificultat de demostrar el mobbing
En Carlos va ser víctima d'assetjament escolar a primària i ESO. Va patir vexacions continuades i maltractaments dels seus companys de classe durant molt de temps. Va ser víctima d'actes traumàtics, com posar-li una bossa de plàstic al cap i llançar-lo per les escales. El dany psicològic reiterat li va deixar seqüeles greus que encara arrossega molts anys després.
La història d'en Carlos és una de les moltes que rep l'Asociación No al Acoso Escolar, segons va afirmar el seu president, Javier Pérez Aznar, durant la Jornada sobre Mobbing, organitzada el passat 14 de juny per l'Institut de Probàtica i Dret Probatori d'ESADE.
La jornada, que va tenir lloc a la Facultat de Dret d'ESADE, va reunir experts que van exposar com detectar i fer front al mobbing escolar, laboral i immobiliari.
L'assetjament escolar, un enemic invisible
"Els suïcidis dels menors Jokin, Mònica i Carla han augmentat la sensibilització i el nombre de demandes sobre els casos de mobbing escolar. Així i tot, l'assetjament ha experimentat, lamentablement, una tendència a l'alça els últims anys. Les polítiques de prevenció que es fan no estan tenint efecte", adverteix Pérez Aznar.
A Espanya, un de cada quatre nens i nenes pateix assetjament escolar. Les conseqüències d'aquesta persecució ―sovint, una amenaça silenciosa― poden deixar seqüeles greus i, en alguns casos, fins i tot irreversibles. El 20 % dels pacients que acudeixen avui a una consulta psiquiàtrica han estat víctimes d'assetjament escolar en el passat.
"En Carlos no era alumne meu, però vam anar al mateix institut. El gran problema de l'assetjament escolar és detectar-lo, perquè no es veu. Sempre es produeix quan els professors no hi són", alerta Carmen Cabestany, professora i secretària de l'Asociación No al Acoso Escolar. "És molt difícil que els professors puguem detectar-ho i, si ho aconseguim, el problema és que les dues parts sempre ho neguen, perquè la víctima està sota amenaça."
Els testimonis, peça clau en el procés
Demostrar un cas de ciberassetjament és relativament fàcil, però demostrar un cas d'assetjament a les aules és molt més complicat, perquè sovint no hi ha proves. Segons Cabestany, "la prova clau per demostrar que hi ha assetjament són els testimonis. El problema és que els testimonis també tenen por".
Cabestany assenyala que les xifres d'assetjament escolar són més elevades a primària que a secundària, i que és a primària on s'ha de començar a prevenir i s'han de promoure polítiques d'intervenció per evitar l'assetjament.
"Quan parles amb un director, la majoria de les vegades la seva resposta és negar que al seu centre hi hagi assetjament. Però, lamentablement, moltes vegades sí que n'hi ha: el problema és que està ocult. El nostre gran repte és demostrar que aquest assetjament existeix, perquè només quan en reconeixem l'existència és quan podem començar a buscar-hi solucions", afirma Pérez Aznar.
El mobbing laboral
L'objectiu del mobbing laboral és destruir de manera sistemàtica l'estabilitat psicològica de la persona i arrossegar-la a una posició d'indefensió. "La persona que inicia l'assetjament té un objectiu molt clar per elegir la seva víctima i fer-li mal", explica Marina Parés Soliva, presidenta del Servei Europeu d'Informació sobre el Mobbing.
El mobbing en l'àmbit laboral pot donar-se també en organitzacions amb molt bones pràctiques. La diferència, segons Parés, és que en aquest tipus d'organitzacions és més fàcil evitar que aquestes conductes agressives continuïn en el temps un cop detectades: "Si la resta de companys que presencien l'assetjament no ho permeten, el mobbing no prospera."
Demostrar l'assetjament laboral no és fàcil. Un dels obstacles que pot retardar-ne la detecció és el nivell de resistència de la persona que està sent atacada. "La víctima pot tenir un nivell de resistència personal molt fort, que pot fer que fins i tot agressions molt violentes presentin poques manifestacions", afirma Parés.
Per la seva banda, Mar Aldeano Martín, assessora del Síndic de Greuges, destaca que la institució rep nombroses queixes d'assetjament per part d'empleats públics i insisteix en la importància de detectar-ho a temps per protegir els treballadors: "L'assetjament laboral és un risc que ha de prevenir-se, i l'Administració pública ha de protegir els treballadors davant aquest tipus de risc". Segons Aldeano, encara que la Generalitat disposa d'un protocol d'actuacions per prevenir aquestes situacions, la realitat és que no és efectiu i per això està en procés de revisió.
Altres dificultats per demostrar l'assetjament a la feina inclouen des de trobar els mecanismes per distingir l'assetjament de l'estrès i les exigències professionals fins a determinar qui és el treballador que està actuant com a agressor, saber diferenciar un fals assetjament d'un de real; detectar els testimonis falsos, i identificar els "simuladors conscients", que busquen un benefici econòmic.
El mobbing immobiliari
Trucades telefòniques a altes hores de la matinada, tallar l'aigua o l'electricitat sense previ avís, negar-se a cobrar els rebuts, difondre rumors falsos com un possible desnonament o acusar els inquilins ancians que s'ho inventen són algunes de les agressions que reben els veïns que pateixen mobbing immobiliari.
L'assetjament immobiliari per intentar fer fora els llogaters d'un habitatge és una pràctica que, encara que és recurrent, també és difícil de provar, perquè moltes de les amenaces no són demostrables en un judici.
"L'agressor sempre nega la realitat de l'atac i intenta al·legar que l'inquilí té problemes de convivència. L'assetjament immobiliari acostuma a fer-se a través de tercers, no directament des de l'agència o el propietari", explica Parés. "Es poden donar casos en què la immobiliària llogui altres immobles a persones que els facin la vida impossible, o altres casos com començar unes obres i deixar-les apuntalades durant anys sense fer res, amb el risc de poder provocar accidents a la llarga."
