Javier Solana, president d’EsadeGeo: “La Unió Europea ha d’actuar i, com temps trigui a fer-ho, pitjor”
En un escenari internacional cada vegada més complex i fragmentat, la Unió Europea s’enfronta a una cruïlla. Javier Solana, president d’EsadeGeo, ha alertat avui sobre la necessitat que Europa adopti reformes urgents per abordar els reptes geopolítics que plantegen potències com els Estats Units, Rússia i la Xina. “Estem en un altre món i ens ho passarem malament per comprendre i respondre a uns Estats Units que estan prenent un rumb totalment equivocat”, ha afirmat durant la seva intervenció a la trobada “Ruptura o reforma: les democràcies europees davant d’un món fragmentat”, organitzada per EsadeGeo al campus de Madrid.
Solana ha qualificat de “gran pecat mortal” que l’Administració nord-americana hagi promogut el vot a favor del partit ultradretà AfD a les darreres eleccions alemanyes. “Aquesta formació representa una realitat contra la qual els ciutadans dels Estats Units van lluitar i van morir”, ha assenyalat.
En el debat, que ha tractat del futur de la UE en un context global fragmentat, el president d’EsadeGeo ha subratllat la urgència de l’acció política: “Ens hem passat aquests anys reflexionant; tenim l’informe Draghi i l’informe Letta, que tothom valora. Ara deixem de discutir: és el moment d’actuar i, com més triguem a fer-ho, pitjor.” Com a exemple, ha esmentat la fuga de talent i de capital europeu cap als Estats Units, on els joves van a buscar finançament per als seus projectes tecnològics davant la falta d’un mercat de capitals integrat a Europa.
Mes integració europea davant dels canvis geopolítics
La trobada, moderada per Ángel Saz-Carranza, director d’EsadeGeo, ha comptat també amb la participació d’Arancha González Laya, degana de la Paris School of International Affairs de Sciences Po i exministra d’Assumptes Exteriors, i Andrea Rizzi, corresponsal d’Afers Globals i columnista d’El País.
González Laya ha defensat la necessitat d’impulsar reformes econòmiques que garanteixin la competitivitat i el creixement inclusiu, sense generar desigualtats i amb un enfocament sostenible. A més, ha destacat les mancances de la integració europea en sectors clau com els de l’energia, la tecnologia, els mercats de capitals i, especialment, la seguretat i la defensa, que ha qualificat com “un enorme taló d’Aquil·les”.
“La via per als europeus és una reforma que faci atenció d’una manera especial a la democràcia, perquè sabem que volem continuar essent democràcies”, ha afirmat González Laya, que també ha alertat sobre les forces internes que amenacen els valors democràtics dins l’espai europeu. En la seva anàlisi de la situació internacional, ha sostingut que els Estats Units travessen un moment de ruptura i que una part del seu govern tecnollibertari persegueix “la destrucció del sistema i de la Unió Europea”. “Als europeus ens toca decidir com hi donem resposta i centrar-nos a analitzar què podem fer des de la UE per no convertir-nos en vassalls i tenir la capacitat de dissenyar el nostre propi destí”, ha conclòs.
Per la seva banda, Andrea Rizzi ha descrit la situació actual com “un canvi d’època profundíssim” i ha destacat els reptes existencials per a Europa. Entre ells, ha assenyalat l’ofensiva de règims autoritaris com Rússia contra l’ordre multilateral, basat en la democràcia, els drets humans i el respecte a la integritat territorial. A més, ha alertat sobre l’auge de les forces de la ultradreta al món occidental, que han capitalitzat el malestar de les classes populars afectades per la globalització i la precarització de l’ocupació. “No n’hi haurà prou amb petits ajustos reformistes”, ha assegurat Rizzi, que advoca per “un nou salt d’integració que garanteixi més seguretat, autonomia i competitivitat”.
La Xina: una relació necessària però prudent
Sobre la relació amb la Xina, González Laya s’ha mostrat categòrica en assenyalar que la UE no pot mantenir una aliança propera amb el país asiàtic com la que ha tingut fins ara amb els Estats Units, perquè no comparteixen els mateixos valors sobre les llibertats i sobre els drets individuals. No obstant això, ha subratllat la importància de definir una relació funcional amb Pequín abans que la Xina i els Estats Units arribin a un acord que deixi Europa en una posició subordinada. Per la seva banda, Rizzi sosté que cal “definir, conrear i fer aflorar” els espais de col·laboració amb la Xina, però “amb una prudència extrema”, perquè Pequín impulsa una reforma de l’ordre mundial que no està alineada necessàriament amb els valors europeus.
El debat ha posat de manifest que la Unió Europea s’enfronta a una conjuntura crítica. La pregunta ja no és s’ha de reformar o no, sinó com fer-ho amb rapidesa i amb eficàcia per garantir-se el futur en un món cada vegada més fragmentat.
