Javier Melloni: “Conèixer les regles de la vida no ens n’eximeix, sinó que ens fa corresponsables de la seva cura”

Esade inaugura el nou any acadèmic en unes circumstàncies excepcionals, a conseqüència de la pandèmia i de la crisi sanitària i econòmica, que ens enfronta a uns escenaris sense precedents, incerts i complexos, i posa de manifest “la necessitat d’adquirir una nova consciència col·lectiva planetària, una consciència de la interconnectivitat que existeix entre els múltiples aspectes que possibiliten o que impedeixen la vida”. Així s’ha expressat l’antropòleg i teòleg jesuïta Javier Melloni en la lliçó inaugural del curs 2020-2021 a Esade. Melloni ha assenyalat que aquesta pandèmia ha accelerat un procés de canvi d’era per a la humanitat, gairebé com un ritu iniciàtic que ens porta a adquirir la maduresa d’una nova consciència de nosaltres mateixos i de les delicades relacions que ens uneixen amb els altres éssers vius.

“Probablement avui estem inaugurant el curs més diferent de tots els que ha viscut Esade en els seus 62 anys d’història, però alhora és un curs en què les rutines acadèmiques s’estan obrint més i més a la innovació pedagògica i a la creativitat”, ha assenyalat Xavier Torra, president del Patronat de la Fundació Esade. “Tot això requerirà dosis de resiliència; assumir que no sempre hi ha respostes per a tot; aprendre a liderar amb honestedat, humilitat i compromís: aquest és el lideratge que Esade es compromet a ensenyar”, ha afegit. Semblantment, Koldo Echebarria, director general d’Esade, ha assenyalat que “la consciència que desvetlla aquesta crisi que vivim dóna un nou impuls als nostres esforços per innovar en les metodologies educatives. La incertesa que ha generat aquesta pandèmia ens porta cap a un model d’aprenentatge centrat no tan sols en el que ja sabem, sinó també en el que encara no sabem; a deixar de banda, per un instant, les respostes i a aprendre a estar oberts al que és desconegut”.

Una nova consciència planetària

La nova consciència planetària que esmenta Javier Melloni implica anar més enllà de la “globalització”, que, segons l’antropòleg, “és tan sols una paraula que fins ara s’ha traduït en el predomini d’un model sobre els altres, que s’ha imposat sobre altres cosmovisions”.

Aquest canvi de consciència també es produeix “davant la caiguda de dos grans models polítics i econòmics oposats –el capitalisme i el comunisme– que, tal com els hem conegut fins ara, han demostrat la seva caducitat en un moment en què està es qüestiona la pròpia supervivència del nostre planeta”, ha comentat. Segons ell, aquests models es mouen en la doble polaritat de l’autoreferència i la interrelació; la nova consciència planetària ha d’integrar aquests dos pols, per molt paradoxal que això pugui semblar: “Sovint eludim les paradoxes i caiem en tòpics, però ja no ens podem permetre viure-hi, perquè això significa quedar-nos en un pol de la realitat i negar els altres”, ha assenyalat Melloni, que ha citat una coneguda frase del físic Albert Einstein en què assenyalava que cap problema no es pot resoldre des del mateix estat de consciència que l’ha estat creat. “Quan estem en un estat o en l’altre, som incapaços d’alliberar la nostra perspectiva, la qual, sense deixar de ser certa, és incompleta i insuficient. Llavors ens manca altura i profunditat de visió per recuperar alhora la nostra pròpia perspectiva i la de l’altre.”

Finalment, l’antropòleg i teòleg jesuïta ha fet una crida perquè els líders, els professionals i els emprenedors del futur adoptin aquesta consciència, que comporta una responsabilitat: “Si el que emprenem és perjudicial, si la seva mera existència es desenvolupa a costa de la destrucció dels altres, llavors més val no emprendre-ho”. Per contra, ha assenyalat la importància de les iniciatives emprenedores que contribueixin a generar vida, “que ens ensenyin a viure d’una altra manera en aquest món i ens ajudin a recuperar una certa connexió entre el món tangible i l’intangible i espiritual, una relació invisible entre l’àmbit individual i el col·lectiu des d’on rescatar la vida, no d’una manera regressiva sinó progressiva cap a formes de futur encara per conèixer”.