Experts conclouen a Esade que “la globalització està experimentant un procés d’alentiment progressiu”

“La globalització està experimentant un procés d’alentiment progressiu.” Aquesta ha estat una de les conclusions de la segona sessió, organitzada per EsadeGeo i pel Centre de Govern Corporatiu d’Esade, sobre “El final de la cadena de subministrament global?”, que ha comptat amb la participació d’Alicia García-Herrero, senior fellow de Bruegel; Miguel López-Quesada, expresident d’Alcoa Espanya; Belén Romana, consellera independent del Santander, Werfen, Six i BME, i Ángel Saz-Carranza, director d’EsadeGeo. Durant la jornada, s’han abordat els principals assumptes relacionats amb les cadenes de valor, centrats en la competitivitat, en la qual la Xina té un efecte decisiu sobre la resta del món, i en la governança de les empreses. 

La Xina té un pla

La dimensió de les cadenes de valor es redueix i, pel que fa al valor afegit, el comerç està menys globalitzat a causa de la reducció del volum de transaccions. “Això suposa un retrocés en l’activitat de moltes empreses i impacta negativament en la seva competitivitat”, sosté Miguel López-Quesada. 
Actualment, el país de la Gran Muralla registra el 21% de les exportacions de manufactures, i el 30% si es tracta de productes intermedis. En un món en què les cadenes de valor estan menys integrades, la Xina és la que hi perd menys i la que hi guanya més en termes relatius (per la major centralitat de les cadenes de valor), en gran part pel fet d’haver executat un pla de país que està posant en pràctica des de fa dècades i que no es veu afectat pels canvis de govern.

No obstant això, aquesta centralitat xinesa es desenvolupa en alguns casos fins a l’extrem, creant una dependència crítica (això succeeix quan no s’acapara el subministrament d’elements bàsics per a la producció econòmica, com els materials rars, però també els del sector de la refineria). Òbviament, hi ha el risc inherent de dependre d’un sol país. Per exemple, pot produir la Xina energia verda per a tothom? Avui va en retard en la consecució de les seves fites. Què passaria si es produïssin disrupcions voluntàries o involuntàries, com una catàstrofe climàtica, que arruïnessin les possibilitats d’assolir-ne la producció? (Recordem la crisi dels microxips a Taiwan, arran d’una catàstrofe climàtica.) 

És un error emular el model xinès, atès que és ineficient. “Tanmateix, si hi ha coses que funcionen, copiem-les”, puntualitza Alicia García Herrero. 

Decisions dels consells d’administració

“La geopolítica sempre ha estat present als consells d’administració”, afirma Belén Romana, “el que passa és que ara és més sorollosa. Abans era un tema col·lateral, mentre que ara és un element central en les discussions.”

Per tal d’abordar els reptes actuals per a les empreses, cal ser conscients que s’estan produint dos tipus de canvis. Els primers són estructurals i tenen a veure amb la Xina, però també amb l’emergència dels països del sud global (un conjunt de països que pensen que poden acomplir un altre paper en el món). Els segons són els canvis de xoc a curt termini, com la pandèmia, que ha evidenciat què passa quan les cadenes de valor pateixen, i en la mateixa línia cal esmentar la situació actual al mar Roig (béns d’arreu del món que han de cercar altres rutes, més llargues, per culpa del conflicte en la zona). 

Així doncs, les empreses, en primer lloc, han de millorar els acords amb els seus proveïdors, per poder ser les primeres en les cadenes de subministrament; però no és només qüestió d’aconseguir el millor preu, sinó el proveïdor de més confiança a llarg termini. A més, en la manufactura el know-how també és important; els xinesos ja no copien: han après. I, finalment, tenir diverses estratègies en les cadenes de valor, per eludir els diferents xocs. En definitiva: necessitem moltes dosis de resiliència i proveïdors que ens acompanyin a llarg termini. 

D’altra banda, “els consells han d’estar formats per un conjunt divers de perfils pel que fa als sectors i als països on han treballat, que sàpiguen mirar més enllà”, afegeix López-Quesada. A més, cal “entendre l’entramat polític dels consells”, afegeix García-Herrero. “A Àsia, per exemple, la presència dels consells està geopolititzada. No hi ha consellers occidentals a les empreses asiàtiques, però els asiàtics sí que estan presents als consells de les empreses occidentals.”

Institucions multilaterals a escala mundial

Davant d’aquest panorama, sembla evident que cal comptar amb institucions multilaterals, que estableixin unes regles comunes i que permetin a les empreses dirimir les seves diferències. “L’Organització Mundial del Comerç no funciona, amb el seu plantejament actual”, segons García-Herrero. 
Finalment, “cal admetre que a Europa ens posem pals a les rodes, amb sancions en molts àmbits, un fet que no passa a molts països asiàtics, en què el primer és protegir la productivitat”, conclou García-Herrero.