Notícies

ESADE debat sobre la innovació social com a eina per anticipar el futur

"Associem la innovació social amb noves iniciatives, com les start-ups, però hem d’aconseguir que les empreses tradicionals, les administracions públiques, etc. siguin molt més innovadores", ha afirmat Ignasi Carreras, director de l’Institut d’Innovació Social d’ESADE
| 4 minuts de lectura

“La innovació és interessant però incòmoda i, si volem abordar els grans reptes de futur, no és una bona solució continuar fent el mateix; cal un ecosistema que fomenti la innovació social.” Així s’ha expressat Ignasi Carreras, director de l’Institut d’Innovació Social d’ESADE, en l’obertura de la IX Jornada Anual de l’Institut que dirigeix.

“Associem la innovació social amb noves iniciatives com les start-ups, però hem d’aconseguir que les empreses tradicionals, les administracions públiques i altres entitats siguin molt més innovadores; s’hi han d’incorporar persones diverses, que ens reptin i que aportin idees diferents, i les hem de retenir: la innovació ve de la col·laboració; és creativitat, però també és un procés i necessitem molta més gent apassionada de la innovació”, ha assenyalat.

En aquest sentit, Sally Uren, CEO de Forum for the Future, organització britànica que cerca promoure el desenvolupament sostenible, ha assenyalat que la innovació pot ser una via de trànsit entre el present i el futur. “El futur no és quelcom que ens arribi; l’hem de crear nosaltres.” Durant la seva intervenció, ha repassat els grans problemes actuals, com el canvi climàtic, la industrialització, l’apoderament de les dones i l’esclavitud. Considera que, per dur a terme la innovació, són essencials alguns factors: disposar de la gent adequada, tenir perspectives d’ecosistemes globals, entendre el sistema i centrar-se en el futur. “Hem d’utilitzar el futur per transformar”, ha conclòs.

Tant Sally Uren com Kristoffer Gandrup, director d’Innovació d’UNICEF, i Alice Barbe, directora associada del Singa Project, una plataforma que contribueix a la cooperació entre els refugiats i les societats d’acolliment a França, han convidat els assistents a reflexionar sobre quin és el camí que cal seguir per cercar solucions inclusives, realistes i sostenibles a les organitzacions.

 

Metodologia, mesurament i col·laboració

Durant la Jornada, s’ha parlat també sobre mesurar l’impacte com a element clau per abordar els reptes de forma eficient i per justificar el canvi; a més, les organitzacions socials s’han de mesurar tenint en compte no tan sols el valor econòmic, sinó també el valor social que generen.

També s’ha tractat de la metodologia ‘dragon dreaming’ i diversos experts han proposat quatre fases que ha de seguir qualsevol projecte: somiar, planificar, fer i celebrar.

El mateix ha de passar amb el treball col·laboratiu en xarxa, s’ha destacat com una de les característiques bàsiques de qualsevol organització que desenvolupi processos d’innovació social i es connecti amb la comunitat.

La tecnologia que uneix

Vicent Rossò
, cofundador de BlaBlaCar Espanya i de WeSocial, ha tancat la jornada afirmant que, “si bé la tecnologia és a l’arrel d’alguns casos evidents de desconnexió entre les persones, en alguns casos la seva ràpida adopció global ha fet aparèixer noves formes d’innovació social”.

“A l’era digital, la innovació pot venir també de la manera com els ciutadans utilitzen la tecnologia, que en alguns casos pot desbloquejar qüestions socials aprofitant-se de l’escalabilitat de les xarxes socials i del seu fort component col·laboratiu. Aquests ingredients ajuden a conformar un sentiment de comunitat que, juntament amb l’ús de la tecnologia, pot generar directament o indirectament una nova forma d’interacció social, amb un impacte positiu”, s’ha explicat.