Els pronòstics macroeconòmics que han funcionat millor han estat els d’aquelles institucions que van adaptar els seus models a la nova situació epidemiològica l’any 2020
L’impacte de la pandèmia sobre l’economia o la mobilitat de la ciutadania han estat uns reptes formidables per als mètodes habituals de predicció. Les institucions que fan prediccions macroeconòmiques s’hi han hagut d’adaptar, procurant entendre les bases epidemiològiques d’aquest entorn de màxima incertesa, l’adaptació a la nova normalitat en una economia de baix contacte o els efectes de les diferents mesures de política econòmica, com també la necessitat d’avançar en el desenvolupament de mecanismes de seguiment i predicció en temps real de dades massives. En aquest context, l’EsadeEcPol ha presentat una nova edició de la ‘Diana Esade’, segons la qual l’Instituto de Estudios Económicos (IEE) ha estat la institució que ha encertat amb més precisió en les seves previsions la caiguda de l’economia espanyola l’any 2020.
L’EsadeEcPol ha afegit a la ‘Diana Esade’ tradicional –que analitza la desviació mitjana de les previsions que fan les principals institucions respecte al creixement de l’economia i a la taxa d’atur als darrers tres anys– una edició especial, anomenada ‘Diana COVID’, que ha evidenciat la capacitat dels serveis d’estudis de les principals organitzacions espanyoles d’ajustar les prediccions econòmiques en moments de gran incertesa, com el que ha provocat la pandèmia, i fins i tot de generar diferents escenaris de predicció, com ha estat el cas de l’OCDE i del Banc d’Espanya.
Concretament, aquesta edició de la ‘Diana Esade’ ha tingut en compte les previsions econòmiques i laborals reflectides al panel de la Fundación de las Cajas de Ahorros (Funcas) no tan sols al setembre del 2019, com és habitual a la ‘Diana Esade’, sinó també les publicades al maig del 2020, quan l’impacte de la pandèmia ja era evident arreu del món, i n’ha analitzat totes les desviacions respecte de les dades registrades per l’Institut Nacional d’Estadística (INE) al final de l’any passat sobre el creixement econòmic i l’atur, en una nova versió, la ‘Diana COVID’.
‘Diana COVID’ – Econòmica
Segons la Comptabilitat nacional trimestral d’Espanya, l’any 2020 es va tancar amb una caiguda de l’11% del PIB, la mateixa proporció que va predir al maig del 2020 l’Instituto de Estudios Económicos i molt a prop de les prediccions de l’OCDE, en el seu escenari més optimista (amb una desviació de 0,1 punts), Axesor (0,2), la Cambra de Comerç d’Espanya (0,4), la CEOE (0,8) i Repsol (0,9). Davant del canvi d’escenari econòmic derivat de la pandèmia, la majoria de les institucions estudiades per l’EsadeEcPol van rectificar les seves prediccions respecte al 2020. Així, si al setembre del 2019 la mitjana de les previsions per a final d’any era d’un 1,9% de creixement, al maig del 2020 aquest percentatge havia passat a un -9,3% (11,2 punts d’ajust).
En aquest sentit, des de l’EsadeEcPol també s’ha volgut destacar que aquelles institucions que van rectificar més les seves prediccions entre el setembre del 2019 i el març del 2020 han estat les que s’han posicionat millor a la ‘Diana COVID’. Concretament, aquest ha estat el cas de Repsol (que va passar d’un +1,7% a un -11,9%, és a dir 13,6 punts d’ajust), l’OCDE (13), l’Instituto de Estudios Económicos i Axesor (tots dos amb un 12,8), i la Cambra de Comerç d’Espanya (12,5).
‘Diana COVID’ - Laboral
Tanmateix, per bé que les institucions estudiades han sabut ajustar amb encert les seves previsions econòmiques en plena pandèmia, no ho han fet de la mateixa manera amb les prediccions laborals. Aquí, la mitjana de les prediccions realitzades al maig del 2020 per les institucions del panel de la Funcas (20%) ha superat en gairebé quatre punts la taxa d’atur amb la qual es va tancar el quart trimestre de 2020, segons l’Enquesta de població activa (EPA): el 16,13%. En aquest apartat, les institucions més precises han estat el Centre de Prediccions Econòmiques de la UAM i el Banc d’Espanya, en el seu escenari més optimista (tots dos amb un 2,17% de desviació).
En el cas de l’ocupació, l’envergadura de l’ajust realitzat també marcaria, en gran part, l’encert posterior, però en aquest cas l’experiència d’altres crisis respecte a l’atur va portar moltes entitats a sobreestimar l’augment de la taxa de desocupació, de manera que aquelles entitats que van adaptar menys la seva previsió inicial han estat les que han aconseguit desviar-se menys en les seves anàlisis.
Sobre la ‘Diana Esade’ i la ‘Diana COVID’
La ‘Diana Esade’ analitza la desviació de les previsions de les institucions que componen el panel de la Funcas a l’hora de predir el PIB i la taxa d’atur al darrer trienni. Tradicionalment, per a cada institució s’ha agafat la predicció que fa a la tardor per a l’any següent, s’ha comparat amb la dada real que es va registrar a final d’any i se n’ha calculat la diferència. Enguany, a més de fer aquest exercici, s’ha elaborat una ‘Diana COVID’, prenent les previsions del panel de la Funcas del maig de l’any en curs.
