Els fons sobirans van gestionar actius per un valor rècord de 7,1 bilions de dòlars l'any 2014
El flux d’inversió dels fons sobirans creix i es consolida: ja són 92 els fons operatius arreu del món (vuit més que a l’informe anterior) i els seus actius objecte de gestió arriben als 7,1 bilions de dòlars –a l’informe passat, 5,9 bilions de dòlars–, i 25 països estudien la possibilitat de dotar-se’n. La capacitat més gran d’inversió es continua concentrant en quatre pols (Noruega, el sud-est asiàtic, els països del Consell de Cooperació del Golf i la Xina), però també emergeixen altres regions, com Àfrica o l’Amèrica Llatina. Aquestes són algunes de les conclusions principals de la quarta edició de l’informe Fondos Soberanos, elaborat per ESADE, KPMG a Espanya i ICEX-Invest in Spain, que analitza el comportament i les tendències principals d’aquests instruments d’inversió al llarg de 2014 i principi de 2015, en què s’observa “una diversificació creixent, tant sectorial com geogràfica, segons Enrique Verdeguer, director d’ESADE Madrid. Junt amb ell, han presentat l’informe a ESADE Madrid Fernando García Ferrer, soci responsable de Mercats i Private Equity de KPMG, i José Carlos García de Quevedo, director executiu d’ICEX-Invest in Spain. David Vegara, professor d’ESADE i exsecretari d’Estat d’Economia, també hi ha intervingut amb una ponència titulada “Notes sobre la situació econòmica.
Com destaca l’informe, van ser prop de 140 les inversions que els fons sobirans van fer l’any 2014, les quals van mobilitzar uns 90.000 milions de dòlars. Temasek i GIC, dos fons de Singapur, continuen encapçalant el rànquing dels més actius, per segon any consecutiu, amb 40 i 23 transaccions, respectivament, seguits del fons sobirà noruec GPFG, amb 14 operacions. Tanmateix, s’observa una major diversificació i sofisticació en els fons sobirans, en un moment en què “el seu comportament està condicionat per l’evolució del preu de les primeres matèries en general, i del petroli en particular, ha precisat Enrique Verdeguer. Els fons sobirans, que són propietat dels governs, no han pogut restar al marge dels canvis en l’entorn macroeconòmic i geopolític. En aquesta conjuntura, si bé els receptors principals continuen essent el sector immobiliari (on s’han registrat tres de les cinc operacions més grans) o el de les infraestructures, o països com els Estats Units o la Xina, apareixen noves apostes estratègiques i oportunitats. Aquestes, derivades de la nova situació econòmica, tenen com a destinació països com el Brasil i els Emirats Àrabs Units, i sectors tan diversos com les start-ups tecnològiques i el venture capital, l’agricultura, les finances islàmiques i la indústria halal, el futbol o l’art.
Un altre fenomen cada vegada més popular són les joint ventures o models de coinversió bilaterals, per mitjà dels quals s’han materialitzat bona part de les inversions en el període analitzat. “És significatiu constatar que els fons segueixen, cada vegada més, una estratègia d’aprenentatge, al costat dels experts locals, ha assenyalat Verdeguer, “i eviten, almenys al principi, el control directe.
Espanya i l’Amèrica Llatina, en context
L’entorn empresarial espanyol, protagonista d’operacions importants els darrers anys, ha tornat a atreure la inversió dels fons sobirans arran de la recuperació econòmica del país. Aquests han invertit, de manera directa, més de 4.600 milions d’euros en empreses espanyoles des de gener de 2014, xifra que remunta la tendència dels dos darrers informes (a l’informe Fondos Soberanos 2014, el flux d’inversió havia estat de 2.700 milions d’euros). El sector immobiliari, només precedit per l’energètic, va concentrar bona part de les inversions al nostre país. Destaquen l’entrada del fons GIC de Singapur a l’accionariat del Grup immobiliari Gmp i la del fons QIA de Qatar a Colonial i la seva filial francesa SFL. Ambdues operacions confirmen que ha tornat la confiança dels inversors en el sector. A més, el 2014 fou també l’any en què el fons kuwaitià va retornar al nostre país (KIA), amb l’adquisició del 40 % dels actius d’E.ON a Espanya, després de desemborsar 1.000 milions d’euros; entrar al capital de Global Power Generation (filial de generació internacional de Gas Natural Fenosa) amb 485 milions d’euros, i liderar, a través d’Impulse International, la ronda de finançament d’una start-up espanyola, Tyba. El volum de les inversions i els sectors que se’n beneficien palesen que Espanya continua oferint unes oportunitats d’inversió excel·lents.
A la passada edició de l’informe, es plantejava una estratègia sistemàtica per estructurar els fons de coinversió bilaterals a Espanya. A final d’abril de 2015, a través de la COFIDES, el Govern espanyol va tancar un acord amb el SGRF omanita per crear un vehicle de coinversió de 200 milions d’euros, amb l’objectiu d’impulsar l’expansió de les multinacionals espanyoles a Oman.
Al mateix capítol, s’analitza l’evolució dels fons sobirans de l’Amèrica Llatina, els quals s’han vist afectats substancialment per les oscil·lacions de l’economia global i, en particular, per les caigudes del preu de les primeres matèries (encara que no de manera homogènia). En total, són vuit fons, que sumaven 50.800 milions de dòlars en actius en gestió a final de 2014, 1.000 milions de dòlars menys que el 2013. Els que van patir un impacte més gran van ser el xilè FEES, el fons mexicà i el brasiler, per no parlar del fons veneçolà (els actius del qual han perdut més del 60 %), immers en una crisi econòmica i social. Per contra, d’altres fons, com els de Trinitat i Tobago, Panamà, Xile i el Perú, van veure incrementar els seus actius l’any 2014. Destaca el FEF peruà, que se situa al lloc 42 del rànquing mundial de fons sobirans, després d’experimentar un augment de gairebé el 6 % dels seus actius, fins arribar als 9.100 milions de dòlars.
L’Orient Mitjà i el sud-est asiàtic
Dues regions del món que capten més l’atenció d’aquest informe són els països integrants del Consell de Cooperació del Golf, de majoria musulmana (que aglutinen el 40 % dels fons sobirans operatius i el 46,4 % dels actius gestionats pels fons a escala global: 3,3 bilions de dòlars), i tres asiàtics capdavanters –Singapur (GIC i Temasek), Corea del Sud (KIC) i Hong Kong (HKMA)–, els fons sobirans dels quals se situen entre els setze més importants del món, i entre els més actius i sofisticats, amb actius per valor d’uns 987.000 milions de dòlars.
Arran de la crisi financera, molts dels fons de l’Orient Mitjà han començat a adreçar les seves inversions cap a dos sectors innovadors: les finances islàmiques i la indústria halal. I han provocat un efecte d’arrossegament, que ha mobilitzat altres fons de països no musulmans.
Pel que fa als fons esmentats del sud-est asiàtic, els quatre presenten característiques comunes en la seva estratègia d’inversió: aposten per l’economia digital (hi destaquen especialment Temasek i GIC) i per models de coinversió, junt amb altres inversors institucionals, com els fons de pensions.
Noves oportunitats i apostes estratègiques
En general, creix la inversió dels fons sobirans en noves tecnologies i en innovació, start-ups i venture capital. Això ha donat lloc als sovereign venture funds, que s’han multiplicat fins a arribar als “unicorns i a grans start-ups que cotitzen en borsa. L’entrada dels fons sobirans al capital de les start-ups en fases molt inicials de finançament mostra la sofisticació d’alguns d’aquests fons, que aposten de manera estratègica per l’economia digital. Aquest és un exemple de com els països inversors estan diversificant les seves apostes estratègiques i cercant noves oportunitats, en un escenari macroeconòmic canviant.
Davant les expectatives que la rendibilitat del sector agrícola a llarg termini sigui atractiva pel fet de tenir una volatilitat més reduïda que la borsa, els fons sobirans podrien liderar el flux d’inversions en actius agrícoles els propers decennis, ja que aquests poden enfrontar-se a l’alta volatilitat dels preus agrícoles a curt termini. D’altres aliances estratègiques arriben a sectors tan diversos com el futbol, de gran visibilitat internacional –les inversions en patrocini al futbol europeu gairebé arriben als 300 milions de dòlars anuals–, o l’art, com a instrument de posicionament geopolític i cultural del país, i amb elles es generen relacions a llarg termini entre els països receptors i els fons sobirans.
