El fenomen de la despoblació causa profundes bretxes demogràfiques, econòmiques i actitudinals entre les zones rurals i les urbanes a Espanya
El fenomen de la despoblació causa bretxes profundes entre les regions espanyoles, especialment en matèria demogràfica, en a la composició per gènere i edat; econòmica, en l’ocupació, la generació de riquesa i la productivitat, i actitudinal, en el grau de confiança en les institucions i de satisfacció amb els serveis públics. Aquesta és la conclusió principal de l’informe del Centre de Polítiques Econòmiques d’Esade (EsadeEcPol) titulat Despoblación y políticas “Despoblación y políticas de lugar”, que analitza l’evolució de la despoblació a Espanya i evidencia que aquest fenomen no ha estat o no està essent uniforme a totes les comunitats i que la caiguda dels fluxos migratoris del medi rural a l’urbà registrada durant la pandèmia fou més deguda a l’aturada de l’èxode dels municipis petits que a l’arribada als pobles de població de les ciutats de resultes del teletreball, entre d’altres motius.
Segons Toni Roldán, director d’EsadeEcPol, “la polarització territorial és una de les principals megatendències de la globalització al segle xxi. Les seves causes són estructurals, estan associades a les dinàmiques de la globalització i a les economies d’aglomeració, i generen costos socials que cal intentar mitigar articulant unes polítiques efectives. No obstant això, malgrat els compromisos d’inversió milionàries –10.000 milions al pla de recuperació–, el debat sobre l’efectivitat de les “polítiques de lloc” ha estat completament inexistent a Espanya fins ara”.
Les principals bretxes entre els àmbits rural i urbà
En matèria demogràfica, l’informe d’EsadeEcPol posa de manifest diferències clares entre les zones rurals i les urbanes. Segons la seva anàlisi, a les primeres el percentatge de població de més de 65 anys ronda el 40%, mentre que a les segones aquest volum cau fins al 28%. Un fenomen similar es produeix en matèria de gènere: mentre que a les ciutats hi ha 95 homes per cada 100 dones, a les zones rurals el nombre d’homes arriba a 102.
Des del punt de vista econòmic, l’informe també indica una bretxa profunda: mentre que les zones urbanes concentren més del 65% de l’ocupació i són capaces de generar més del 66% del PIB espanyol, les rurals congreguen menys del 2% de l’ocupació, encara que generen xifres similars del PIB. En aquest sentit, també destaquen les diferències en productivitat i les relatives a l’acompliment empresarial, mesurat a través de la dimensió mitjana de les empreses –4,5 treballadors, enfront dels 2,8 de les zones rurals– i de la taxa de supervivència empresarial.
L’informe també observa divergències en qüestió d’actituds davant les institucions democràtiques, amb un descontentament més gran a les zones rurals, i en el grau de satisfacció amb els serveis públics. Concretament, les zones rurals es mostren menys satisfetes amb els serveis sanitaris i de transport, però més satisfetes amb l’educació que les zones urbanes.
L’evolució de la despoblació a Espanya i els efectes de la pandèmia
Gràcies a l’anàlisi de l’evolució demogràfica entre els anys 1996 i 2020 que s’ha fet per a aquest informe, s’ha pogut comprovar que la despoblació a Espanya no és un fenomen uniforme. Així, segons les dades analitzades, mentre que els municipis rurals d’algunes comunitats autònomes han crescut, com els de Madrid (45%), Múrcia (34%) o Catalunya (31%), en d’altres ha passat el contrari, per exemple a Astúries (-26,9%), a Castella i Lleó (-19,7%), a Galícia (-16,9%) o a Extremadura (‑9,6%). Pel que fa als municipis petits, el creixement s’ha concentrat al litoral mediterrani i a les illes, al voltant de les capitals de província i de les grans ciutats, i als eixos principals de comunicació. D’altra banda, l’informe posa de manifest que l’efecte de la pandèmia en els fluxos migratoris s’ha traduït en una millora del saldo dels municipis amb menys de 10.000 habitants a Espanya, per bé que això s’explica més pel fre de l’èxode dels municipis petits i rurals, en més de 60.000 persones, respecte a la mitjana dels anys anteriors, i no tant per l’arribada a les zones rurals de població urbana.
Les polítiques per frenar la despoblació
L’informe Despoblación y políticas de lugar d’EsadeEcPol adverteix que aquest fenomen “ocasiona costos socials, a banda dels merament econòmics”, i que “aquests augmenten a mesura que la despoblació va creixent”. Per aquest motiu, assenyala que és important millorar el debat respecte a la inversió i el disseny de polítiques específiques sobre la matèria, especialment de cara al Pla de recuperació, transformació i resiliència, que inclou un compromís de 10.000 milions amb aquest objectiu. L’informe, que analitza les dades disponibles de diverses “polítiques de lloc”, suggereix que les polítiques “de dalt a baix” de les grans inversions en infraestructures, de tipus “elefants blancs”, tendeixen a ser molt poc efectives, i recomana que “les mesures s’orientin a afavorir les condicions perquè es generi activitat econòmica a les zones en declivi, adaptant les polítiques a les necessitats i a les oportunitats de cada lloc”. Amb aquest objectiu, el document distingeix entre les polítiques de gran escala, centrades a mitigar les dinàmiques centre-perifèria, i les polítiques a petita escala, que poden variar en funció de les característiques de cada municipi, per bé que, com afirma Toni Roldán, director d’EsadeEcPol, “no hi ha solucions màgiques per a la despoblació i, en el cas millor, l’objectiu de les polítiques serà alentir un procés que, en alguns territoris, serà inevitable”.
