El 90 % dels països del món posen traves a les dones per treballar, segons un estudi del Banc Mundial que s'ha presentat a ESADE

“Només 18 països poden presumir de no tenir cap restricció legal en l’accés de la dona al món laboral, entre ells Espanya, els Països Baixos i el Canadà, però també Armènia, Sud-àfrica i el Perú, de manera que la igualtat laboral no sempre s’explica en funció de la renda per càpita del país.” Augusto López-Claros, director de la Unitat d’Anàlisis i Indicadors Globals del Banc Mundial, ha il·lustrat així la conclusió principal de la nova edició de l’estudi Women, Business and the Law del Banc Mundial, que s’ha presentat per primera vegada a Espanya per mitjà d’ESADE i de la consultora Comerciando Global, amb la presència de representants del Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat, i de la gestora de fons Aberdeen Asset Managers. L’informe, que estudia la normativa relativa a l’accés de la dona al món laboral a 173 economies, destaca, entre altres aspectes, que el 90 % dels països posen traves en aquest sentit. ”Obstacles tan curiosos com que les dones no poden conduir el metro a Rússia o assumir feines que impliquin aixecar pesos de més de 25 quilos, a França”, ha explicat López-Claros, autor de l’estudi.

“Hem analitzat constitucions, legislacions laborals, codis civils… i hi hem trobat moltes barreres i restriccions, en què es detecta un fort paternalisme i una actitud protectora, i que, en molts casos, són obsoletes”, ha assenyalat l’expert del Banc Mundial. “I és indubtable que, com més obstacles hi ha, menor és la participació a l’escola, més baixa és la taxa d’ocupació i d’emprenedoria, i la bretxa entre salaris s’eixampla més”, ha afegit.

Conclusions principals de l’estudi

- Només en 18 economies no s’observen restriccions legals en les àrees analitzades: Armènia, el Canadà, Espanya, Estònia, Hongria, Kosovo, Malta, Mèxic, Namíbia, Nova Zelanda, els Països Baixos, el Perú, Puerto Rico, la República Dominicana, la República Eslovaca, Sèrbia, Sud-àfrica i Taiwan (Xina).

- Les dones de l’Orient Mitjà i el Nord d’Àfrica són les que experimenten més limitacions, com les que les impedeixen a les casades esdevenir mestresses de casa seva, sol·licitar el passaport o obtenir una feina sense el permís de l’espòs. En aquesta regió, hi ha 15 de les economies més restrictives del món: Aràbia Saudita, Bahrain, els Emirats Àrabs Units, l’Iran, l’Iraq, Jordània, Kuwait, Oman, Qatar, Síria, el Iemen, Afganistan, Brunei, Mauritània i el Sudan.

- Les barreres al progrés econòmic de la dona també abunden a l’Àsia Meridional, regió que va més endarrerida que altres en l’aplicació de reformes que promouen una igualtat més gran de gènere. Els dos darrers anys, només s’hi han impulsat tres reformes.

- A l’Àfrica subsahariana, s’hi han fet divuit reformes els dos darrers anys. A la regió, s’hi troben prop de la tercera part de les 30 economies més restrictives del món, però també dues de les 18 economies que no presenten barreres de gènere de cap mena a la seva legislació.

- A l’Amèrica Llatina i el Carib, les reformes han continuat i gairebé totes les economies de la regió tenen ara lleis que protegeixen la dona contra la violència domèstica, per bé que continua essent un repte aplicar-les. A més, encara persisteixen moltes restriccions.

- La regió d’Europa i Àsia Central destaca com una de les més avançades en drets de propietat i de successió, accés al crèdit i permisos de maternitat. Tanmateix, les legislacions laborals continuen limitant innecessàriament l’accés de la dona a moltes feines.

- A la regió de l’Àsia Oriental i el Pacífic, s’han fet avenços significatius en la inclusió de la dona en el món econòmic, per exemple amb la promulgació de lleis laborals. A més, les economies d’aquesta regió presenten mecanismes innovadors d’accés al crèdit i polítiques fiscals orientades a afavorir les oportunitats econòmiques per a les dones.

Per Begoña Suárez, subdirectora general de Serveis Socials i Igualtat del Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat, “que no hi hagi restriccions legals no vol dir que no hi hagi altres gaps, com una taxa baixa d’activitat, més atur i la segregació horitzontal, per sectors, i vertical, a l’organigrama”. I, en conseqüència, “hi ha també una enorme bretxa salarial”, ha conclòs.

Segons Joaquín Cava, professor d’ESADE Business & Law School, la clau de la igualtat de gènere als països desenvolupats és “formar la dona en la navegació política dins l’empresa; la dona és eficient, treballa tan bé com l’home, però això és només una part de la història de l’èxit”.

Finalment, Ana Guzmán Quintana, directora general d’Iberia Aberdeen Asset Managers, ha destacat que “no podem oblidar que les dones som el 50 % de la població, el 50 % del talent”. “Si s’assolís la igualtat, s’ha estimat que el PIB mundial creixeria un 12 %”, ha assegurat.