De Walmart a Al-Qaida: Una lectura interdisciplinar de la globalització
És ben sabut que la majoria de les empreses estan supeditades als resultats i a cercar el màxim benefici per als accionistes. Què passa quan desproveïm els directius del sentit crític, els transformem en instruments de gestió d’un quadre de comandament i els sotmetem als dictats de les borses de valors? I si, a més, promocionem fins a l’alta direcció aquells els qui tenen els perfils financers més acusats o que tendeixen a reduir la complexitat del món a uns models econòmics i a uns algoritmes matemàtics?
I què passa si, a aquesta tendència, circumscrita en l’àmbit intern de les empreses, hi afegim les malalties que ja hem observat en el sector financer més especulatiu? Doncs que ens endinsem en un món en què el valor econòmic generat no es correspon amb el valor social, com explica el professor David Murillo al llibre De Walmart a Al-Qaida.
Després de Lehman Brothers
Contràriament a allò que alguns s’esforcen a fer-nos creure, els mals que es van diagnosticar arran de la caiguda de Lehman Brothers encara estan molt lluny d’haver-se corregit. Els grans elefants de Wall Street continuen reclutant els seus empleats entre els estudiants més brillants de les principals universitats nord-americanes, oferint-los uns salaris desorbitats, totalment desvinculats de l’economia real. Per fer aquesta feina, no cal experiència prèvia ni grans coneixements financers; tan sols la capacitat d’adaptar-se a un codi de valors particular, basat en el prestigi econòmic, més que social, i en un intercanvi d’acreditacions en què tothom hi surti guanyant: «Et bescanvio la teva Ivy League per la meva marca Wall Street.»
David Murillo es pregunta: Què ha canviat en la mentalitat del sector financer aquests darrers anys? Quines són les conseqüències d’aquest canvi en el panorama econòmic i moral de les grans corporacions internacionals? I en les nostres societats? El resultat més evident és la hipertròfia del sector financer —recorden allò de "massa gran per caure"?—, una gestió centrada encara en el curt termini, la imposició de les polítiques d’austeritat, la socialització de les mesures d’ajust, la desfeta fiscal dels estats i, això sí, algunes mesures de maquillatge per evitar entrar a fons en la gran batalla de la qual depenen els nostres estats del benestar: la lluita contra els paradisos fiscals i l’enginyeria financera.
Podem fer alguna cosa contra tot això? Quin és el paper del ciutadà després del panorama que han imposat les polítiques d’austeritat de la Troica? Quines esperances podem tenir en el naixement d’un govern mundial que resolgui aquells problemes a on no arriba l’estat-nació? I aquest futur govern, tindrà valors americans, europeus o xinesos?
Els grans reptes de la globalització
De Walmart a Al-Qaida: una lectura interdisciplinària de la globalització és un llibre de lectura fàcil i trepidant, que presenta els grans reptes de la globalització. De les teories que ens intenten explicar aquest nou món al xoc d’ideologies; de l’auge dels nous gegants empresarials a la dictadura de la mentalitat financera i especulativa; del naixement del management com a ciència a la rebel·lió social contra les empreses autistes i irresponsables. La pregunta final és: Quins valors volem defensar i com avançar-hi? Aquest llibre proposa un camí, que consisteix a defensar uns valors i una manera de veure el món.
"La crisi econòmica ha accelerat la transferència de poder d’occident a orient, de manera que l’etapa unipolar d’hegemonia nord-americana és només un record. L’anàlisi interdisciplinària de la globalització que fa el llibre és fonamental per entendre el marc multipolar en què ens movem. Una lectura imprescindible per intentar gestionar adequadament aquest món, que, sens dubte, ha arribat per quedar-s’hi", explica Javier Solana, president d’ESADEgeo, antic alt representant de la PESC de la Unió Europea i exsecretari general de l’OTAN.
Sobre l’autor
David Murillo Bonvehí és expert en globalització i geopolítica, i professor del Departament de Ciències Socials d’ESADE (Universitat Ramon Llull). Col•labora com a assessor d’organismes internacionals, com el PNUD i la UNIDO de les Nacions Unides, i del Banc Interamericà de Desenvolupament.
