David Vegara (ESADE): "Grècia ha fet un ajust fiscal brutal"

“L’ajust fiscal a Grècia ha estat molt important”, ha assenyalat aquest dimarts David Vegara, professor del Departament d’Economia, Finances i Comptabilitat d’ESADE i exsecretari d’Estat d’Economia, en un acte a ESADE organitzat per ESADE Alumni i Executive Education. “Es pot discutir la velocitat de l’ajust, però no la necessitat”, ha puntualitzat.

Durant la conferència, ha explicat l’evolució de Grècia abans de la crisi, amb un dèficit públic elevat, importants transferències d’Europa i una gran bombolla immobiliària, “si bé no tan acusada com a Irlanda”, segons Vegara.

Per a l’actual professor d’ESADE, “els efectes han estat realment devastadors, amb un creixement marcadament negatiu entre 2011 i 2012, i amb taxes d’atur importants (“a l’espanyola”) en els col·lectius més vulnerables, com els joves”. A Grècia, hi ha hagut un desajust en el crèdit i en el dèficit per compte corrent “només equiparable a Espanya”, ha afirmat.

Mecanismes de solidaritat

Segons Vegara, la crisi grega ha portat a “articular mecanismes de solidaritat importants”, ja que “la dimensió del problema era immensa, comparada amb els programes usuals del Fons Monetari Internacional (FMI)”. “El finançament oficial només va servir perquè alguns bancs privats evitessin pèrdues”, ha afegit el recent subdirector del Mecanisme Europeu d’Estabilitat Financera (MEDE).

“Hi ha hagut mala sort perquè l’entorn internacional no hi ha ajudat, però s’han reforçat els mecanismes de solidaritat”, ha reiterat. I ha afegit: “Es pot discutir si la participació del sector privat (PSI), “la quitança”, fou suficient o no, però no s’ha d’oblidar que va existir.” “La discussió a Grècia hauria d’haver estat com s’havia de fer l’ajust, i no si s’havia de fer o no”, ha conclòs.

Futur

“Aquest 2015, Grècia hauria de presentar superàvit, i aquesta tendència té pocs precedents en els països desenvolupats”, ha assenyalat el professor d’ESADE. Perquè “el país grec ha millorat els costos laborals unitaris i, en termes relatius, l’economia alemanya (si l’agafem com a referència) i la grega són igualment competitives”. Segons l’OCDE, ha explicat, “Grècia és al capdavant de les reformes per rellançar el creixement”.

Durant la conferència, David Vegara ha tractat de l’ajuda financera compromesa que el país hel·lè ha rebut (245.600 milions d’euros, un 117,7 % del PIB), tenint en compte el MEDE, l’FMI i l’assistència bilateral, i l’ha comparada amb altres països, com ara Irlanda, que també s’ha vist afectat per la crisi financera i ha rebut 67.500 milions d’euros.

“Hi ha hagut una política de préstec fàcil, que no reflectia el risc i que mereixeria un debat a part –per què no es van deixar caure els bancs?; hi ha una agenda reguladora i no volem que, quan un banc faci fallida, això repercuteixi com ho ha fet en els comptes públics”, ha resumit David Vegara, quan se li ha preguntat com es poden prevenir situacions com la grega.