Cristina Gallach, alta comissionada per a l’Agenda 2030: “Ens trobem en un moment de fragilitat multilateral en què necessitem nous impulsos i més ambició”

“La crisi del multilateralisme és un nou repte que ha d’encarar l’Agenda 2030”, ha assenyalat Cristina Gallach, alta comissionada per a l’Agenda 2030, durant la l’acte “Espanya davant l’Agenda 2030: reptes i avenços en la implementació dels ODS”, que ha tingut lloc al campus d’ESADE a Madrid, en què ha participat Javier Solana, president d’ESADEgeo-Center for Global Economy and Geopolitics.

Segons Gallach, “l’Agenda 2030 va néixer en un context de multilateralisme positiu i inicialment va tenir un desenvolupament ràpid, que es va plasmar en diferents aliances i cimeres globals”. Tanmateix, després de Marràqueix, que va marcar la sortida dels Estats Units i d’alguns països europeus, “ara ens trobem en un moment de fragilitat multilateral, en què necessitem nous impulsos i més ambició”, ha conclòs.

Per seva banda, Javier Solana ha assenyalat que “els reptes de la sostenibilitat són molt grans” i que “els diferents sectors han de crear estratègies i sinergies cap a un nou model, procurant no deixar a ningú enrere”. A més, Solana considera que és necessari crear instruments de governança global que impulsin un desenvolupament sostenible i defensin els béns públics globals.

Espanya davant l’Agenda 2030

Pel que fa a l’Agenda 2030, impulsada des de Brussel·les, Gallach ha destacat el paper d’Espanya a l’hora d’apostar per reformes profundes en l’àmbit europeu. En aquest sentit, el Govern espanyol, amb l’ajuda de l’Alt Comissionat, està intentant acomplir diversos reptes fonamentals: la divulgació del coneixement perquè tots els interlocutors comprenguin l’Agenda, el lideratge en matèria de sostenibilitat i la mobilització de tots els sectors, entre d’altres.

Per tal d’aprofundir la línia d’acció a escala europea, Eva Jané-Llopis, directora de Salut, ODS i Innovació Social d’ESADE, ha presentat les conclusions principals de l’informe Towards a Sustainable Europe by 2030, aprovat per la Comissió Europea per a l’Agenda 2030, en el qual ha participat ESADE. “Tota la nova arquitectura nacional que desenvolupi l’Alt Comissionat estarà alineada amb aquests objectius de l’Agenda 2030, que ha desenvolupat una plataforma d’alt nivell, les recomanacions de la qual han de consensuar els diferents actors.”

El repte que suposen les aliances amb molts actors

Cristina Gallach ha destacat que, “per tal d’implementar l’Agenda 2030, s’han de generar aliances entre molts actors, per a una governança global”. En aquest sentit, ha afegit que “hi ha diversos eixos d’acció i diferents sectors i actors que estan duent a terme aquestes noves aliances cada dia”.

Per seva banda, Antoni Ballabriga, director global de Negoci Responsable del BBVA, ha comentat que, “en el sector privat, hem d’incentivar la transformació del model d’empresa i alhora suscitar la complicitat del sector financer i industrial, i en aquest sentit els incentius són importants”.

A més, l’Agenda 2030 ha d’establir una estratègia de desenvolupament sostenible. Sobre aquest punt, Enrique Segòvia, director de Conservació de WWF, ha recordat que, “si som capaços de coordinar-nos i de decidir cap a on volem anar com a societat, la cooperació entre els diferents sectors serà més senzilla”.

Els ponents han conclòs que és necessari que tant l’estratègia com la col·laboració siguin de llarg recorregut, i no de curt termini. Per aquest motiu, els experts consideren que els països han de superar la dinàmica del “cicle polític” i desenvolupar accions de sostenibilitat creïbles i duradores. Així mateix, l’horitzó temporal de les empreses en la presa de decisions s’ha d’ampliar considerablement, perquè només fixant uns objectius de sostenibilitat a llarg termini i uns incentius, es podran generar sinergies i la coordinació serà possible.