Ciberseguretat, intel·ligència artificial generativa i geopolítica, protagonistes de l’agenda dels consells d’administració al 2030
Els consells d’administració de les empreses cotitzades a Espanya s’hauran d’adaptar estratègicament davant la transformació accelerada de l’entorn, marcada per la disrupció tecnològica, la inestabilitat geopolítica i la demanda social creixent d’una governança més eficaç, plural i responsable. Aquestes són les conclusions de ‘La agenda del consejo en 2030’, , elaborat pel Centre de Govern Corporatiu d’Esade, en col·laboració amb PwC, IBM, Mercer, Georgeson, Diligent i Esade Alumni, que s’ha presentat al nou campus d’Esade a Madrid amb motiu del cinquè aniversari del centre.
L’estudi, basat en una enquesta a 175 experts i consellers d’empreses cotitzades a Espanya, identifica com a grans prioritats per a la propera dècada la ciberseguretat (rellevant per al 96,6% dels enquestats), la intel·ligència artificial generativa (96,5%) i la geopolítica (93,7%). En aquest nou escenari, el 80,8% dels participants anticipen una evolució cap a uns models de “consell ampliat”, que incorporaran l’assessorament extern especialitzat en aquestes àrees clau, com ara consells assessors o assessors del consell.
“Els consells d’administració ja no es poden limitar a supervisar: s’han d’anticipar, interpretar i liderar en un entorn volàtil i canviant. Aquest informe mostra que la clau del futur és la capacitat de combinar tecnologia, diversitat i propòsit. Hem d’impulsar una governança més plural, més preparada i connectada amb els reptes del món real”, explica Mario Lara, director del Centre de Govern Corporatiu d’Esade i del campus d’Esade a Madrid.
Transformacions en la composició i el funcionament del consell
La transformació de l’agenda comporta també el redisseny de les dinàmiques internes del consell. El 76,8% dels experts preveuen un augment significatiu de la dedicació exigida als consellers, però només el 29,6% n’anticipen una retribució proporcional. Aquest desequilibri, segons l’informe, reobre el debat sobre l’acumulació de càrrecs: el 65,2% els enquestats són partidaris d’imposar uns límits més estrictes al nombre de posicions simultànies.
L’estudi també assenyala una tendència a una major independència i professionalització. Més de la meitat dels experts consideren que, l’any 2030, almenys el 50% dels membres del consell seran independents, i el 57,9% preveuen un paper més rellevant del conseller independent coordinador. D’altra banda, el 64,5% dels participants esperen un augment de la presència d’executius en actiu com a consellers independents i un rejoveniment generacional dels òrgans de govern.
L’ascens tan rellevant de temes nous a les agendes dels consells exigirà accelerar el ritme de renovació dels consellers a les seves empreses. El 57% dels enquestats anticipen que entre el 25% i el 50% dels consellers actuals seran substituïts en els propers cinc anys. La dificultat per captar talent crític, esmentada com el repte principal pel 89% dels participants, subratlla el paper estratègic que hauran d’acomplir les comissions de nomenaments per atraure, desenvolupar i retenir perfils altament especialitzats.
A més de ser una prioritat estratègica, la intel·ligència artificial generativa transformarà la dinàmica mateix del funcionament del consell. Segons l’informe, més del 70% dels experts consideren que aquesta tecnologia millorarà l’eficiència del temps dels consellers, donarà agilitat a les reunions i enriquirà el procés de presa de decisions. No obstant això, el 55% adverteixen que podrien sorgir tensions entre el criteri humà i les recomanacions automatitzades, cosa que obligarà els òrgans de govern a trobar un nou equilibri entre el judici professional i el suport algorítmic. Aquesta dimensió operativa de la IA generativa, encara incipient, constitueix un dels canvis estructurals més rellevants de la propera dècada.
Noves capacitats, sostenibilitat transversal i dilemes emergents
L’informe incorpora també més de 60 aportacions qualitatives dels enquestats, que completen la visió quantitativa amb perspectives més matisades sobre el futur del govern corporatiu. Entre els temes emergents, destaca la necessitat de repensar la sostenibilitat des d’un enfocament més transversal i integrador, fent més èmfasi en la seva dimensió social. També esmenta la importància de fomentar una major diversitat, que inclogui l’edat, l’experiència professional i la trajectòria internacional.
Els experts adverteixen també alguns dilemes que marcaran els propers anys. D’una banda, conviuen les postures crítiques sobre una possible sobrerregulació amb propostes que reclamen més protecció normativa per tal de garantir la independència efectiva del consell. D’altra banda, es debat sobre l’equilibri entre especialització tècnica i visió estratègica global, i sobre els límits entre la supervisió i la gestió operativa. La tensió entre independència formal i autonomia real, i el rol del consell davant de l’activisme accionarial, completen un mapa de reptes en evolució.
