Carme Artigas (Govern d’Espanya), al Fòrum d’Humanisme Tecnològic d’Esade: “La intel·ligència artificial ha de ser una font de creació de valor social i d’ocupació de qualitat”
Amb motiu de la presentació de l’Estratègia nacional de la intel·ligència artificial del Govern d’Espanya, Carme Artigas, secretària d’estat de Digitalització i Intel·ligència Artificial, ha afirmat que aquest instrument vol proporcionar a la nostra societat “una estratègia en què la intel·ligència artificial pugui arribar a ser una font de creació de valor social i econòmic, de progrés i d’ocupació de qualitat”. Amb aquesta finalitat, “cal que el desenvolupament tecnològic es faci d’acord amb un principis ètics i garantint els drets socials”, ha assenyalat. Aquestes són algunes de les idees principals de la seva intervenció en l’obertura del cicle “Converses“ del Fòrum d’Humanisme Tecnològic d’Esade que ha reunit diversos experts i acadèmics durant tres dies seguits per reflexionar sobre el futur ètic de la revolució digital i sobre com dissenyar una ciberdemocràcia basada en els drets digitals.
José María Lassalle, director del Fòrum d’Humanisme Tecnològic d’Esade, ha destacat la importància de “parlar de com la intel·ligència artificial ens pot fer més humans, en comptes d’automatitzar les nostres vides i desproveir-nos de la condició humana” i, en aquest sentit, del paper crucial que compleix l’humanisme tecnològic com un “àmbit de reflexió crítica que cerca contribuir a dissenyar unes polítiques públiques aplicades a la revolució digital, que situïn la dignitat humana al centre”. Així doncs, el cicle “Converses” ha abordat aspectes tan fonamentals com la polarització política en el context de la democràcia i la seva desestabilització com a conseqüència de l’auge dels ciberpopulismes; el creixement de l’economia de plataformes basades en dades i en algoritmes, i els reptes que planteja en l’àmbit dels drets socials i laborals, o la intel·ligència artificial i l’automatització a les nostres societats, que presenta grans reptes per a l’educació i per a la cultura.
Reptes de l’economia digital a Espanya
Antonio Garamendi, president de la CEOE, ha comentat que la digitalització “pot acostar-nos més a la igualtat i a un món més equilibrat, sempre que situem les persones al centre i no renunciem al dret a la intimitat”, ja que considera que aquestes “són les bases de la llibertat i l’única cosa que farà possible un futur millor per a tothom i una economia sostenible i solidària”. En aquest sentit, ha afegit: “Seria un error i un fracàs per a Europa pensar que les dades són només cosa de les empreses, o de l’Estat.” En uns termes similars s’ha expressat Laia Bonet, de l’Ajuntament de Barcelona, que ha subratllat la importància de preguntar-se quin model d’espai públic volem: “Entre la desregulació i el control estricte, hi ha una tercera via; les tecnologies tenen un potencial transformador i han de servir per millorar la vida de les persones; no per retallar-los drets i llibertats.”
Per Jordi Vaquer, director d’Anàlisi i Prospectiva Global d’Open Society Foundations, “la tecnologia és un espai donat a l’optimisme en què els límits no estan ben vistos, allí on la visió cientista solament traça el límit en l’enginy humà“, i és per això que “l’humanisme tecnològic ha de negociar aquests límits, amb criteris ecològics, ètics, polítics i filosòfics”. Per la seva banda, Jorge Moruno, diputat a l’Assemblea de Madrid per Más Madrid, ha assenyalat que “l’essència de la tecnologia no és tecnològica sinó cultural, perquè sempre conté una mirada social”. Així doncs, “per democratitzar la tecnologia, no n’hi ha prou a facilitar-ne l’accés al major nombre de persones, sinó que també s’ha de democratitzar la seva mirada social, com a condició de possibilitat”, ha afegit.
Ser humà va més enllà del que és natural i del que és artificial
Segons Mónica Bello, directora del programa Arts at CERN, en la relació entre l’art i la ciència “hi ha una cerca comuna, de la qual també resulta la intel·ligència artificial: la pregunta sobre com atansar-nos a la natura”, una qüestió sobre la qual “hem de mantenir una actitud crítica davant la fragilitat d’una realitat alterada, que hem d’aprendre a regular”. Perquè, en efecte, “quan una tecnologia arriba a superar les nostres capacitats en diversos dominis, hem de reflexionar novament sobre què significa realment ser humà”, ha apuntat Jorge Barreto Xavier, director general d’Educació, Desenvolupament Social i Cultura del Municipi d’Oeiras.
Victòria Camps, catedràtica emèrita de Filosofia Moral i política de la Universitat Autònoma de Barcelona, ha proposat una reflexió sobre “com l’acumulació de dades afecta l’exercici de la llibertat”, la qual cosa requereix primer delimitar el concepte de llibertat, que s’ha d’entendre “com l’autonomia individual; no és l’absència de regles, sinó la capacitat d’autoregular-se com a subjecte, amb consciència i responsabilitat envers els propis interessos i el bé comú”. Això ens ha de portar a pensar “fins a quin punt volem que els algorismes ens coneguin” perquè “com a humans, no podem renunciar a conèixer-nos a nosaltres mateixos”, ha conclòs.
Perspectives humanístiques sobre la revolució digital
Facundo Ponce de León, director del Departament d’Humanitats de la Universidad Católica del Uruguay, ha assenyalat que “les humanitats tenen la capacitat de posar les coses en una perspectiva temporal, enfront del ‘mai abans’ que sosté el discurs de la revolució tecnològica”. Per la seva banda, Judit Carrera, directora del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB), comparteix la visió de “no-excepcionalitat del nivell d’acceleració tecnològica, perquè ja fa molts anys que les fronteres entre el que és humà i el que és tecnològic són difuses”, raó per la qual “és urgent portar a la plaça pública el debat sobre els progressos científics i tecnològics, per tenir una esfera pública sòlida i una societat civil capaç de reflexionar de manera crítica i de donar resposta als abusos de poder.”
Les tres jornades del cicle també ha comptat amb la participació de Koldo Echebarria, director general de Esade, i també de John Hoffman (GSMA-MWC), Franco “Bifo” Berardi, (Universitat de Bolonya), Daniel Innerarity (EHU/UPV, EUI), Mar Cabra (OdiseIA), Luz Rodríguez (UCLM), Natalia Olson-Urtecho (RadicalxChange), Antoni Gutiérrez-Rubí (Ideograma), Glen Weyl (Microsoft), Cristina Caffara (CRA), Jeff Hoffman (Global Entrepreneurship Network), Pipo Serrano (Broadcaster), Carmen Pagès (BID), Elva López Mourelo (OIT), Anna Ginès (Esade), Marc Torrens (Esade), Íñigo Navarro (ICADE) i José Andrés Ordóñez (UNAM), entre altres figures destacades dels àmbits de la política, els drets socials i laborals, la innovació tecnològica, el món empresarial, la cultura i les humanitats.
