Notícies

Cap a una defensa comuna europea: què hi aportaria un llibre blanc?

La Unió Europea afronta una sèrie de reptes de seguretat sense precedents. Els conflictes a totes les fronteres de la Unió, els Estats fallits i la presència creixent del terrorisme transnacional en són alguns exemples
| 4 minuts de lectura

Per Javier Solana, Ángel Saz-Carranza, María García Casas i José F. Estébanez Gómez

La Unió Europea afronta una sèrie de reptes de seguretat sense precedents. Els conflictes a totes les fronteres de la Unió, els Estats fallits i la presència creixent del terrorisme transnacional en són alguns exemples. Els esdeveniments que s‘han produït recentment a diverses capitals europees demostren que no és possible distingir entre seguretat interior i exterior, i que les fronteres nacionals no serveixen per frenar les amenaces. Tanmateix, la resposta dels europeus davant d’aquestes situacions s’ha fet principalment en clau nacional. A més, el pressupost de la Unió Europea per a la defensa i la seguretat és significativament inferior al que destina a d’altres polítiques, i la col·laboració dels Estats membres és molt limitada, cosa que provoca ineficiències i duplicitats.

Per afrontar aquestes amenaces comunes, en primer lloc cal tenir una estratègia que encari tots els reptes actuals i que descrigui les capacitats necessàries per garantir la seguretat. Per bé que tots els Estats membres disposen d’un document estratègic nacional, no existeix cap document d’aquest tipus a escala europea. Conscient d’aquestes necessitats i de la urgència de respondre-hi de manera concertada, el Consell Europeu va encarregar a l’alta representant per a la Política Exterior i de Seguretat Comuna que redactés una Estratègia Global.

Aquest estudi proposa el procés de redacció d’un llibre blanc, a escala europea, que faci operatius els objectius establerts en la recentment publicada Estratègia Global per a l’àmbit de la defensa, servint-se dels instruments i dels mecanismes que preveu el Tractat de Lisboa. Aquest document indicaria qui és l’encarregat d’avaluar les necessitats, com ha de fer-ho i quines són les capacitats necessàries per afrontar-les, i també establiria prioritats entre les accions proposades per tal d’assolir els objectius estratègics.

En el procés de redacció, iniciat pel Consell Europeu i liderat per l’alta representant, proposem que s’hi involucrin totalment els Estats membres a través d’un grup d’alt nivell, integrat pels ministres de defensa de cada estat. També hi hauria de participar el Comitè Militar de la Unió Europea, per aportar-hi la dimensió militar.

Pel que fa a les capacitats, l’Agència Europea de Defensa hi acompliria un paper fonamental. Basant-se en l’experiència prèvia dels plans de desenvolupament de capacitats, en podria identificar les deficiències, juntament amb la Secretaria General Adjunta del Servei Europeu d’Acció Exterior i l’Estat Major de la Unió Europea, i dissenyar els programes i les mesures més adequades per pal·liar-les. Durant tot aquest procés, és fonamental estar en contacte constantment amb el Parlament Europeu, ateses les seves responsabilitats pressupostàries i de coordinació, i amb l’OTAN, per coordinar les estratègies.

Entre les mesures que es volen desenvolupar en aquest llibre blanc, destaquen el disseny d’estàndards i de materials de formació compartits, el finançament de programes de recerca i desenvolupament en tecnologies d’ús dual, l’establiment d’un mercat de defensa comú o el desenvolupament del mecanisme de cooperació estructurada permanent.

En definitiva, aquest llibre blanc proporcionaria més coordinació i integració als Estats membres i contribuiria a reduir les limitacions d’una política que tradicionalment s’ha restringit a la competència dels Estats.