Andrés Velasco (LSE) i Luis Garicano (Renew Europe): “La pandèmia ha posat la Unió Europea en una disjuntiva existencial”
Davant la magnitud de l’impacte econòmic global que ha desencadenat la crisi pandèmica de la COVID-19, els estats han iniciat una cursa per aconseguir unes mesures de rescat financer que els permetin afrontar la recessió econòmica que s’acosta. “La zona euro mai no s’havia vist tan vulnerable com avui; la Unió Europea es troba en una disjuntiva existencial –amb posicions enfrontades com la d’Itàlia, França i Espanya, d’una banda, i la d’Alemanya, els Països Baixos i Àustria, de l’altra. Aquesta tensió podria perjudicar el projecte comunitari i canviar l’orientació geopolítica d’alguns estats membres, possiblement a favor de la Xina, que ja és un dels principals creditors del món”, ha advertit Luis Garicano, vicepresident de Renovar Europa, en un debat amb Andrés Velasco, degà de l’Escola de Polítiques Públiques de la London School of Economics and Political Science, en el marc del webinar “The Day After: Capitalism in Times of Pandemic”, organitzat per l’Esade Center for Economic Policy and Political Economy (EsadeEcPol) i l’oficina de la Friedrich Naumann Foundation (FNF) a Madrid. Durant la sessió, moderada per Toni Roldán, director de l’EsadeEcPol, i David Henneberger, director de la FNF a Madrid, s’ha parlat de com les perspectives econòmiques d’aquesta crisi poden reconfigurar el capitalisme tal com el coneixem i quin efecte tindrà això sobre la globalització, sobre les democràcies liberals i sobre el paper dels estats en la resposta a la pandèmia.
Perspectives econòmiques i desigualtat
“L’impacte econòmic d’aquesta pandèmia no es pot comparar amb el d’altres crisis financeres recents, del deute o de la balança de pagaments. En cap d’elles, els governs no van decretar el confinament de la població o el cessament de l’activitat productiva”, ha recordat Andrés Velasco. “Hi haurà una recessió econòmica profunda i la recuperació dependrà del temps que triguem a retornar a una certa normalitat”, ha afegit. Per la seva banda, Luis Garicano ha assenyalat que el desconeixement que es té sobre la immunitat al virus provoca incertesa en la política econòmica: “Es planteja el problema de quant de temps es podran mantenir els estímuls i les injeccions de liquiditat, sense que això acabi produint una hiperinflació”, ha advertit, per bé que tots dos ponents han coincidit a assenyalar que, “a curt termini, els principals problemes econòmics tenen a veure amb la deflació, la caiguda de la demanda i l’ocupació”.
Sobre el pronòstic del Fons Monetari Internacional d’una contracció del 3 % de l’economia mundial, Velasco ha apuntat que “la recuperació serà relativament més fàcil per a les economies desenvolupades que per a aquells països que tenen ingressos mitjans o baixos i que presenten alts nivells d’economia submergida, en què una part important de la població activa no es pot permetre el luxe de quedar-se a casa i els governs tenen menys capacitat de recaptació tributària per aplicar polítiques redistributives”.
Globalització i comerç internacional
Pel que fa a com aquesta crisi pot reconfigurar les condicions en què es desenvolupen la globalització, el comerç internacional i la lliure circulació de persones, béns i serveis, Luis Garicano ha advertit que “ens haurem d’adaptar a una ‘nova normalitat’ després de la pandèmia, que canviarà la nostra manera de viatjar o de fer vacances, hi haurà més restriccions de moviment a les fronteres i, segurament, també observarem un retorn a la política industrial en aquells països que es vulguin assegurar la provisió de determinats béns considerats bàsics i tenir així tota la cadena de subministrament a dins del país”. Per la seva banda, Andrés Velasco considera que “hi ha el risc que la interpretació d’aquesta crisi contribueixi a reforçar determinats biaixos de confirmació i a polaritzar l’opinió pública, per la qual cosa hem de ser cauts a l’hora d’adoptar una narrativa sobre el que estem vivint”. I ha afegit: “Segurament hi haurà canvis en la mobilitat de les persones, però no crec que això signifiqui el final del lliure comerç de béns i serveis. Més que una situació de blanc o negre, ho veig com una reorganització de la globalització, en què alguns se’n veuran beneficiats i d’altres, perjudicats”.
Democràcia liberal i populismes
Un altre debat que la pandèmia de la COVID-19 ha plantejat és quin model de govern és més efectiu, quin ha de ser el paper dels estats a l’hora de donar resposta a la crisi i què podria significar això en un marc polític de tensions entre el populisme i la democràcia liberal. Per Andrés Velasco, “el plantejament de si les democràcies liberals hi responen millor o pitjor que els governs populistes o els règims autoritaris és insuficient”. Considera que la diferència serà “si aconseguim sortir d’aquesta crisi amb un sentit més gran de solidaritat i fraternitat, en què les democràcies liberals es veuran reforçades, o bé en sortim amb un escenari de més fragmentació socioeconòmica i identitària”. En canvi, Luis Garicano observa que “els països on sembla que la resposta a la crisi està essent menys efectiva són països en què la democràcia liberal s’han vist afeblida pels populismes”, referint-se a Espanya, Itàlia, els Estats Units i el Regne Unit. “És una qüestió de capacitats de l’estat: la resposta és millor quan existeix un sentit de cohesió per actuar tots junts que quan les institucions polítiques, afeblides pels discursos populistes, estan polaritzades”, ha conclòs.
