Álvaro Nadal, director de l'Oficina Econòmica del President del Govern, i l'exministre Valeriano Gómez analitzen les conseqüències de la reforma laboral a l'Informe Econòmic d'ESADE
S’han complert els objectius de la reforma laboral? Quins canvis ha provocat en el mercat de treball fins ara? Quins efectes ha tingut a escala macroeconòmica? L’Informe Econòmic i Financer d’ESADE, elaborat pel Departament d’Economia, Finances i Comptabilitat, en col·laboració amb el Banc Sabadell, dedica un capítol a analitzar els efectes de la reforma laboral en l’economia i la competitivitat del nostre país. Han participat en aquesta reflexió Álvaro Nadal, director de l’Oficina Econòmica del President del Govern d’Espanya, i Valeriano Gómez, exministre d’Ocupació durant la presidència de José Luis Rodríguez Zapatero. Els efectes de les mesures en la negociació col·lectiva i la competitivitat a través de l’ajust salarial són els punts en què divergeixen més les opinions dels dos experts.
Canvi de pes en les negociacions col·lectives
Per Álvaro Nadal, els resultats de la reforma laboral són evidents: “S’han equilibrat les condicions de negociació entre els qui fa més temps que són a l’empresa, la patronal i els sindicats (insiders), i els qui hi han arribat de nou, els temporals i els aturats (outsiders). El problema del mercat laboral fins al 2012 era que hi havia una discriminació històrica dels treballadors en funció de l’antiguitat, una dualitat perversa en què el benefici d’uns comportava el perjudici dels altres. Aquesta situació tendeix a desaparèixer amb el Reial decret de 2012, el qual, com comenta el director de l’Oficina Econòmica del President del Govern d’Espanya, “afavoreix la flexibilitat per tal d’adaptar-se a les condicions laborals de cada empresa, revisa l’eficàcia temporal dels convenis per posar fi a la ultraactivitat, aclareix les causes de l’acomiadament, n’impulsa les alternatives i aborda activament el problema de la temporalitat.
L’exministre Valeriano Gómez discrepa d’aquesta valoració. Considera que els instruments d’aquest nou escenari per a la negociació “han pertorbat profundament el funcionament del mercat laboral i afecten “fins i tot més que la nova regulació de l’acomiadament. En aquest sentit, en destaca tres mesures concretes: “la desaparició de la ultraactivitat, el foment de la unilateralitat en l‘ajust de les condicions de treball per part de l’empresari i la prioritat absoluta dels convenis d’empresa sobre els sectorials. Amb relació a aquest darrer apartat, les dades disponibles sembla que indiquen que el grau de cobertura podria haver-se reduït prop del 25 % els darrers tres anys, explica.
Ajust salarial i competitivitat
“El desequilibri a favor de l’empresari en les negociacions ha portat a cercar la competitivitat per mitjà d’una devaluació salarial dràstica, sense precedents en la història econòmica d’Espanya, afegeix Valeriano Gómez a l’Informe Econòmic d’ESADE, i assegura que “l’augment de la productivitat, quan s’ha produït, mai no ha estat absorbit pels salaris, que s’han mantingut de manera sostinguda per sota dels preus. “El deteriorament de la competitivitat durant la crisi va fer que molta gent pensés que, per millorar la competitivitat, calia actuar en la formació dels salaris a l’origen, quan les que en són realment responsables són les taxes de inflació, insisteix.
Tanmateix, Álvaro Nadal considera que, “en no poder depreciar la moneda, la millor manera d’incrementar la competitivitat de forma segura i duradora era aplicant la moderació salarial, i ho argumenta dient que “els preus, els costos i els salaris a casa nostra han anat pujant molt per damunt del nivell dels nostres veïns, circumstància que ha afectat directament la nostra competitivitat. Avui, gràcies a la reforma, “hem aconseguit millorar en competitivitat sense perdre poder adquisitiu en les rendes salarials, atès que es produeixen pujades nominals de l’1 % i caigudes similars de l’IPC. “Així doncs, alhora que guanyem competitivitat, la millora salarial real és d’un 2 %, aproximadament, apunta el director de l’Oficina Econòmica del President del Govern d’Espanya.
L’Informe Econòmic i Financer corresponent al primer semestre de 2016 ha estat elaborat pel Departament d’Economia, Finances i Comptabilitat d’ESADE Business & Law School, amb la col·laboració del Banc Sabadell. El van presentar Enrique Verdeguer, director d’ESADE Madrid, i David Vegara, director de l’estudi, el proppassat 5 de juliol a ESADE Madrid. Álvaro Nadal, director de l’Oficina Econòmica del President del Govern, i l’ex ministre Valeriano Gómez hi analitzen les conseqüències de la reforma laboral a Espanya.
