L’educació en temps d’IA: entre la tecnologia, el criteri i l’equitat
La directora de la Chair for Socially Responsible Digital Innovation (SoReDI) d’ESADE, Liliana Arroyo, va participar en el debat “L’educació en temps d’IA”, en el marc del VI Cicle de Debats ‘En Clau d’Educació’, organitzat pel Consell d’Educació Municipal de Barcelona i el Consell Municipal de Formació Professional. L’acte, celebrat a la Sala Moragues del Born Museu d’Història de Barcelona i conduït per Ignasi Aragay, director adjunt del Diari Ara, va reunir diferents veus per reflexionar sobre els reptes que la intel·ligència artificial planteja en l’àmbit educatiu.
Durant la seva intervenció, Liliana Arroyo va plantejar la necessitat de superar el debat sobre si la tecnologia ha de ser present o no a les aules i centrar-se en com volem utilitzar-la i amb quins criteris. En aquest sentit, va reflexionar sobre la prohibició dels mòbils als centres educatius i va assenyalar que el debat no hauria de limitar-se al dispositiu, sinó que hauria d’abordar també el disseny de les tecnologies digitals i les dinàmiques de captació de l’atenció que incorporen. Davant d’aquest escenari, va plantejar una qüestió central: “Quina és la tecnologia que volem?”.
La sessió també va posar el focus en les desigualtats en l’accés i l’acompanyament digital. Arroyo va destacar que retirar la tecnologia dels espais educatius pot tenir impactes diferents segons el context familiar i socioeconòmic de l’alumnat. En aquest sentit, va defensar que l’escola ha de tenir un paper actiu en l’educació digital i ha d’oferir eines i criteris per comprendre i utilitzar la tecnologia, especialment per garantir que tot l’alumnat pugui desenvolupar aquestes competències en condicions d’equitat.
Pel que fa a la intel·ligència artificial generativa, Arroyo va convidar a adoptar una mirada crítica sobre el funcionament i el disseny d’eines com ChatGPT, Gemini o Copilot. Va remarcar que, malgrat el llenguatge antropomòrfic amb què sovint es descriuen aquests sistemes, parlant de si la IA “pensa”, “raona” o “sent”, es tracta de sistemes que processen informació i calculen probabilitats. També va posar l’accent en determinades característiques del seu disseny que poden afavorir la vinculació amb l’usuari i incentivar la continuïtat de la interacció.
Aquesta mirada crítica, però, no implica rebutjar la IA. Arroyo va destacar que és “una eina increïble si la fas servir bé” i va defensar la importància d’aprendre a utilitzar-la de manera conscient, entenent-ne les possibilitats i les limitacions. En aquest procés, va subratllar el valor d’aprendre a preguntar, repreguntar i contrastar la informació, desenvolupant una actitud crítica i perseverant davant dels resultats que ofereixen aquests sistemes.
El debat també va comptar amb la participació de Nou Patufet, que va compartir la seva experiència com a escola cooperativa i com a centre reconegut als Premis EdTech 2026 pel projecte que impulsa per integrar la intel·ligència artificial de manera pedagògica, ètica, crítica i inclusiva. La seva participació va permetre incorporar al debat la perspectiva dels centres educatius que ja estan explorant formes concretes d’integrar la IA en els processos d’ensenyament i aprenentatge.
Des de Nou Patufet es va posar de manifest que parlar d’intel·ligència artificial a l’escola va més enllà de parlar d’eines digitals. Qüestions com la sobirania de les dades, l’equitat, el pensament crític, la responsabilitat i l’acompanyament docent són elements essencials per avançar cap a una incorporació de la IA que estigui al servei de l’aprenentatge i del bé comú.
En aquesta línia, Arroyo també va plantejar la possibilitat d’explorar entorns d’IA educatius més segurs i adaptats a les necessitats dels centres, com ara models desplegats en entorns locals i tancats, amb directrius específiques i orientats a finalitats educatives concretes. Aquest tipus d’experiències permetrien no només utilitzar la IA com a eina, sinó també convertir-la en un objecte d’aprenentatge que l’alumnat pugui explorar, qüestionar i comprendre.
La sessió va posar de manifest que el repte educatiu no és simplement decidir si cal incorporar o excloure la intel·ligència artificial, sinó definir quin paper volem que tingui en els processos d’aprenentatge i sota quins principis. Tant les reflexions aportades per Liliana Arroyo com l’experiència de Nou Patufet van contribuir a situar al centre del debat la necessitat d’una educació digital crítica, responsable i inclusiva, capaç d’acompanyar infants i joves davant d’un entorn tecnològic en transformació constant.