Els paranys dels monitors
Serinyà, Pla de l’Estany, principis de juliol de 2015. Tot esmorzant, els monitors comentaven com anaven les colònies. La Clara va dir que enguany estava molt més en forma perquè a les reunions de la nit s’anava més al gra i podien dormir més. Jo els vaig comentar: “Això és que no heu caigut en la il·lusió de Superman. Em van mirar estranyats i els vaig dir que aquest era un dels tres paranys en què crec que pot caure un equip de monitors. Els altres dos: la trampa del mercenari i l’espiral de complicitats.
La il·lusió de Superman es dóna quan un equip de monitors es creu amb forces il·limitades i allarga les vetllades de nit quan els infants són a dormir. Però aviat arriba el cansament i amb ell baixa la qualitat de les activitats i de les relacions humanes. La trampa del mercenari consisteix a reduir el temps dedicat als infants i anar ampliant el temps per estar amb altres monitors: és més còmode tractar informalment amb gent de la teva edat que fer d’educador. Però, tal com diu en llenguatge rural del segle I l’Evangeli de Joan, “el bon pastor dóna la vida per les ovelles; el mercenari ... veu venir el llop i abandona les ovelles i fuig (Jn 10,11-12). I en l’espiral de complicitats hi cau el monitor que no adverteix un altre de les coses que podria millorar... perquè sap que ell mateix podria millorar però no vol ser-ne advertit. Cal confiança i humilitat per perfeccionar el funcionament de l’equip. Malgrat aquests paranys, vull aprofitar per lloar la feina entusiasta, desinteressada, abnegada i generosa de la gran majoria de monitores i monitors que eduquen els nostres infants en el lleure.
Tornant a Serinyà, a migdia d’aquell dia tocava piscina. Quan anava a tirar-me a l’aigua, plena de nens i nenes, vagi veure que en Marc, un monitor, s’esperava una mica a fora. Li vaig preguntar per què i em va dir que quan entrava a l’aigua molts nens i nenes se li agafaven al coll i li costava fruir del bany. I efectivament, al cap de poc, a dins de la piscina, en Marc tenia sis o set nens agafant-se-li del coll. No es pot ser un monitor popular, Marc!
Per cert, els paranys dels monitors són aplicables a altres equips de treball: cal reconèixer els límits físics i mentals dels seus membres; és bo centrar-se en el servei que presta l’organització; i ajuda ser capaç de formular i rebre crítiques constructives.
