Substituir, augmentar, donar suport: una mesura niuada de l’exposició a la IA generativa tasca a tasca per a tot el catàleg O*NET

Aquest treball construeix una mesura de l’exposició potencial a la IA generativa tasca a tasca, en tres capes niuades. Per a cada tasca, llegida en el context de la seva ocupació, preguntem primer si la IA pot substituir-ne el resultat amb la qualitat d’un treballador típic (Re). Si no pot, preguntem si pot augmentar el treballador prou per reduir a la meitat el temps que porta la tasca o portar-ne la qualitat al quartil superior (Au) i, si tampoc, si encara pot donar suport a la tasca amb alguna aportació aprofitable (Su).

Tres models de llenguatge de frontera puntuen els 24.087 parells tasca-activitat d’O*NET 31.0 (923 ocupacions) a partir d’un inventari datat de 33 benchmarks de capacitats, i una ronda Delphi resol els seus desacords. Ponderant pel temps, l’ocupació mitjana té un 37,8 % del seu temps de treball substituïble, un 48,4 % augmentable i un 79,2 % amb possibilitat de suport. Els avaluadors coincideixen més en la substitució i menys en els llindars d’augment.

Mesurem també tres factors de vinculació (nexe relacional, responsabilitat organitzativa i autoria) que mantenen les tasques d’un lloc de treball lligades a la persona que les fa, així com la part del temps de treball en què la IA ajuda un expert sense substituir-lo. Tot es trasllada a les classificacions europees mitjançant taules de correspondència oficials, amb la CNO-11 espanyola com a aplicació.