Radiografia de l’adopció de tecnologies netes a les llars espanyoles

L’adopció de tecnologies més netes o més eficients sol ser més primerenca a les llars amb més ingressos, o definides per altres variables que faciliten assumir el cost d’aquesta adopció. El paper de la política pública, en un context en què ens hem marcat com a objectiu comú descarbonitzar la nostra economia, hauria de ser facilitar que aquesta adopció sigui tan completa i equitativa com sigui possible, i que estigui disponible per a totes les llars per igual.

Per identificar amb dades precises els reptes per al seu avanç i orientar polítiques inclusives per superar-los, en aquest estudi mesurem la presència de tres d’aquestes tecnologies a les llars espanyoles: instal·lacions de renovables pròpies (com plaques solars), vehicles híbrids o elèctrics i calefacció alimentada per energies menys intensives en emissions. Per fer-ho, d’una banda, fem servir dades descriptives, que mostren percentatges d’adopció d’una tecnologia determinada en cada tipus de llar. De l’altra, incloem models estadístics que ens permeten estimar com canvia la probabilitat que una llar disposi d’un equip o un altre mantenint constants altres aspectes.

Pel que fa a la instal·lació de renovables pròpies, observem que gairebé un 6% de les llars en té alguna. Ara bé, la xifra varia substancialment segons les condicions socioeconòmiques, cosa que suggereix que hi ha marge perquè l’accés a aquest tipus de tecnologia sigui més equitatiu:

→ La renda de la llar introdueix la variació més gran: per a les llars amb ingressos mensuals superiors a 5.000€ nets la penetració és del 9%, i es queda en el 3,9% en les que són per sota de 1.000€. Aquesta variació es manté en bona mesura si controlem per altres factors.

→ Les llars que viuen en un habitatge comprat amb hipoteca arriben al 10,5% de penetració, mentre que les que viuen de lloguer tenen taxes més baixes que la mitjana, cosa que mostra una desigualtat en les inversions per part dels propietaris segons l’ús.

→ Per als habitatges unifamiliars el percentatge arriba al 7,8%, i és inferior al 5% per als edificis plurifamiliars. La diferència continua existint i és significativa fins i tot controlant per altres factors, cosa que probablement reflecteix que les llars en edificis s’enfronten a dificultats més grans per instal·lar renovables comunes.

Pel que fa a la tinença de vehicles híbrids o elèctrics, un 4% de les llars amb algun vehicle en tenen almenys un que fa servir aquest tipus de propulsió. És de suposar que aquesta xifra evolucionarà positivament en els pròxims anys, atès que una de cada deu noves matriculacions el 2023 va ser de vehicles elèctrics. Ara bé, igual que passava amb les renovables, hi ha bretxes que assenyalen on poden ser les oportunitats de creixement:

→ Un cop més, els ingressos nets mensuals pesen molt: un 11% de les llars amb més de 5.000€ tenen almenys un vehicle d’aquest tipus, però entre les de menys de 1.000€ no arriba al 2%. La bretxa es redueix si sotmetem la variable a un test més exigent que manté constant l’efecte d’altres trets de la llar, però continua sent molt significativa (x2,75).

→ Disposar d’un garatge a l’edifici o a l’habitatge unifamiliar de la llar incrementa la probabilitat en un x1,3 fins i tot descomptant l’efecte de la renda i altres factors.

→ Els vehicles híbrids o elèctrics són més freqüents en llars situades en ciutats de més de 500.000 habitants (6,2%), cosa que novament apunta a la importància de l’entorn i de la infraestructura.

→ Territorialment, la ràtio de llars amb algun vehicle elèctric/híbrid vs. llars amb només vehicles de combustió és especialment alta a les províncies de Madrid i Barcelona. També destaquen les àrees urbanes de Santiago de Compostel·la, Eivissa i Marbella.
Finalment, la penetració de calefacció fixa (diferent de solucions mòbils com radiadors portàtils) alimentada per renovables és:

→ Molt més baixa que la d’altres tecnologies considerades en aquesta anàlisi: 0,8% de les llars amb calefacció col·lectiva, 0,6% de les llars amb calefacció individual.

→ La penetració de renovables en calefacció augmenta amb el nivell de renda però en cap cas supera l’1,1%, i no destaca en gairebé cap comunitat autònoma.

→ En canvi, la calefacció alimentada per electricitat arriba al 9,7% en la col·lectiva i al 20,8% en la individual, però cal advertir que aquesta xifra inclou tant mecanismes d’alta eficiència com altres de menys eficiència.

Tota aquesta anàlisi suggereix que hi ha una oportunitat d’accelerar el canvi amb polítiques efectives ancorades en una inversió pública significativa. Apunta així a la necessitat de consolidar polítiques que assegurin que la incorporació de tecnologies netes a les llars espanyoles, que ja s’està produint, es faci de la manera més eficaç, ràpida i equitativa possible, de manera que ningú no es quedi enrere en la transició. Això la farà alhora més ràpida i més justa. Proposem aquí reforçar tres guies perquè les mesures implementades garanteixin un ús més just i eficaç dels recursos emprats:

→ Prioritzar les llars amb més barreres: els ajuts s’han d’adreçar principalment a qui no pot adoptar tecnologies netes sense suport, i centrar-se en llars vulnerables i en els casos en què el cost inicial continua sent un obstacle important.

→ Equitat territorial: incorporar criteris que redueixin les desigualtats relacionades amb l’entorn físic i les condicions de l’habitatge. D’una banda, assegurant una penetració territorial completa de la infraestructura necessària per desenvolupar aquestes tecnologies, optant per les opcions més eficients en cada cas. De l’altra, facilitant-ne l’adopció en entorns que alhora tenen beneficis especialment alts per a l’eficiència i la descarbonització; per exemple, en zones urbanes de densitat mitjana i alta.

→ Dissenyar polítiques que equilibrin alternatives individuals (vehicles elèctrics, panells solars) i col·lectives (transport públic, xarxes energètiques compartides), adaptant-se a les condicions específiques de cada context, sense pretendre que una sola via servirà per a totes les llars i totes les opcions.