Pressupostos 2021: una valoració realista

EsadeEcPol | Policy Insight

Resum executiu

• El quadre macroeconòmic en què el Govern basa els pressupostos és excessivament optimista, tant en la previsió d’execució dels fons europeus com en la previsió sobre l’evolució de la pandèmia. Com a conseqüència, a EsadeEcPol estimem que el creixement econòmic de l’any vinent serà lleugerament superior a la meitat del que espera el Govern, més a prop del 6% que del 10%.
• En un escenari més realista, tot i que favorable, suposant que s’aconseguís executar el 50% dels fons (i no el 100%, que és el que estima el Govern), l’impacte de les transferències europees en el creixement del 2021 serà la meitat dels 2,6 punts que estima el Govern. Així mateix, creiem que és raonable suposar que, almenys fins a l’estiu, continuarem en un escenari amb limitacions intermitents a l’activitat, cosa que també es traduirà en un creixement inferior a l’estimat.
• Pel que fa als ingressos, fins i tot en un escenari optimista de fort creixement econòmic, a EsadeEcPol esperem, en línia amb les estimacions de l’AIReF, que el govern recapti al voltant de dos de cada tres euros del que estima que recaptarà com a conseqüència de les pujades d’impostos, uns 4.000 milions en lloc dels més de 6.000 milions addicionals que espera recaptar.
• Pel que fa a la despesa pública, totes les partides augmenten de manera molt significativa, també partides no relacionades directament amb la pandèmia. La despesa corrent augmenta un 30%. Algunes d’aquestes inversions contribuiran a l’impuls de la productivitat, com les millores en ciència, educació, digitalització o tecnologies sostenibles, però si no van acompanyades de reformes estructurals les millores seran limitades.
• Els sous dels funcionaris pujaran per sobre del nivell de preus. En un context d’endeutament altíssim i en què amplis sectors de la població han estat exposats a una vulnerabilitat econòmica sense precedents, les transferències econòmiques cap a les ocupacions més protegides amb rendes relativament altes no semblen les més adequades per reduir les desigualtats.
• Una part important de l’augment de la despesa pública, uns 5.000 milions, anirà a la pujada de les pensions. En un context d’inflació negativa, això suposa la pujada més gran del poder adquisitiu dels pensionistes des del 2015. Al llarg dels propers set anys, la pujada del poder adquisitiu dels pensionistes.