Passaport sanitari i zones verdes: com contenir el virus mentre avança la vacunació

A Europa, el desenvolupament de les campanyes de vacunació està iniciant una nova fase en la gestió de l’epidèmia de la covid-19. Si bé les xifres milloren ràpidament i la vacunació ràpida és la manera més efectiva d’abordar la pandèmia, no hauria de ser una estratègia aïllada. En particular, hem de fer front a algunes incògnites importants, entre les quals l’abast i la durada de la protecció de les vacunes, sobretot a mesura que es propaguen noves variants que podrien eludir parcialment la immunitat.

Els països europeus haurien d’acordar una estratègia de salut pública coordinada que proporcioni la màxima protecció a la seva població. Implementada com més aviat millor, podria ser la clau per accelerar la recuperació econòmica a Espanya i altres països del sud d’Europa, que són els més dependents de la temporada d’estiu.

La nostra proposta es basa en dues eines complementàries:

El passaport sanitari, que consisteix en un certificat que indica que una persona està vacunada, és immune o ha donat negatiu en un test recent, cosa que permet a aquesta persona viatjar o participar en interaccions socials en què el distanciament social no és possible. Pretén ser una eina inclusiva i temporal, que eviti els confinaments en cas que es produeixi un rebrot nou i incontrolat.

• El passaport sanitari planteja moltes qüestions pràctiques i ètiques relacionades amb la discriminació, la certificació, la confidencialitat, l’aplicació indeguda i el desacord. Per tant, només s’hauria d’utilitzar quan i on sigui estrictament necessari. Els locals en què es produeixen trobades socials s’haurien de classificar en tres categories: de risc baix, mitjà i alt, en funció de la durada i la intensitat de les interaccions. En aquests locals, el passaport només s’utilitzaria en cas que es produís una nova onada d’infeccions, i només als locals que impliquin més risc.
• És important que es pugui accedir igualment al passaport sanitari mitjançant la immunitat, la vacunació o un test PCR negatiu, i que les proves siguin accessibles i gratuïtes. Restringir el passaport a les persones vacunades seria un error greu, sobretot perquè la majoria de la gent encara no pot optar a la vacunació.

Les zones verdes fan referència a una classificació de regions o països en funció de la seva situació epidemiològica.

• Si bé viatjar entre zones verdes europees no hauria d’estar limitat, viatjar d’una zona no verda (taronja, vermella o vermella fosca) a una zona verda hauria de comportar controls i restriccions (tests i quarantenes) que en garanteixin la protecció davant les reimportacions.
• Per definir les zones verdes s’han d’utilitzar criteris comuns i flexibles, que depenguin de la taxa d’incidència, però també de la capacitat de testeig i rastreig, la capacitat de seqüenciar noves variants, etc.

La combinació d’un passaport sanitari inclusiu i una classificació gradual de les zones és fonamental per tornar a la normalitat com més aviat millor i per evitar nous confinaments generalitzats. És important que aquestes dues eines siguin flexibles i temporals.