Dones en STEM: de l’educació bàsica a la carrera professional

Aquest estudi proposa l’anàlisi més profunda i detallada de la desigualtat de gènere en els àmbits STEM a Espanya feta fins ara. De manera distintiva, posem el focus en els àmbits amb més pes de les matemàtiques, l’àrea en què es produeixen les bretxes més acusades; cobrim des de l’educació bàsica, gràcies als últims resultats de PISA, fins a la carrera professional, per a la qual creem nous indicadors. A més, fem servir dades noves combinades amb evidència econòmica de la més alta qualitat.

Dades clau sobre la bretxa de gènere en STEM

L’educació bàsica: punt de partida

Hi ha diferències en els resultats de matemàtiques des de l’educació primària. Això es fa evident en una menor autoconfiança, una ansietat més gran envers les matemàtiques i una afectació emocional en les nenes, cosa que les porta a resultats més baixos.

Gràcies a una anàlisi exhaustiva i inèdita de les dades de PISA 2022 i d’edicions anteriors, observem que:

→ Als 15 anys la bretxa entre nois i noies en les notes de matemàtiques és significativa, si bé s’ha reduït un 37,5% des del 2012. La bretxa no es dona entre l’alumnat amb pitjors notes, però sí en la resta.

→ La bretxa és significativa en tots els continguts matemàtics que s’avaluen, i és més acusada en l’habilitat d’identificar i formular problemes.

L’evidència acumulada assenyala que aquestes diferències en els resultats varien segons l’afecció, l’autopercepció i l’ansietat davant les matemàtiques.

→ Autopercepció i afecció: ja a 4t de primària, les nenes tenen una probabilitat un 15% menor que els nens de considerar les matemàtiques la seva matèria preferida, i entre un 8 i un 9% menor de considerar-se bones, aprendre ràpid o gaudir-ne. Pensen amb més probabilitat que són avorrides i difícils, tot i que és més probable que hi dediquin temps o esforç. En canvi, perden l’interès o abandonen amb més probabilitat quan no entenen la matèria.

→ Ansietat: als 15 anys, les noies tenen una probabilitat substancialment més alta que els nois (21%) de declarar que se senten nervioses o desesperançades quan resolen problemes matemàtics, així com de preocupar-se per les notes baixes. A més, aquestes xifres són pitjors el 2022 que fa una dècada.

→ Tots aquests marcadors tenen una relació significativa amb els resultats en matemàtiques: l’autopercepció negativa es relaciona amb resultats a la baixa, mentre que l’afecció ho fa a l’alça.

L’educació escollida: les bretxes més enllà de l’educació bàsica

Les expectatives es tradueixen en eleccions a partir del moment en què estan disponibles per a noies i nois, tal com observem recollint, completant i ampliant l’evidència existent sobre aquesta qüestió:

→ Al batxillerat, la presència de noies a les branques cientificotècniques és sistemàticament menor, tot i que el percentatge que completa els estudis amb èxit és superior al dels nois.

→ Una cosa semblant passa amb les proves d’accés a la universitat, en què les noies trien menys sovint matèries com Física (x2,65) o Dibuix Tècnic (x2,13), tot i obtenir notes idèntiques o lleugerament superiors en l’accés a les carreres que les requereixen.

→ El pas següent és que les taxes de dones sobre el total de persones matriculades en graus universitaris STEM no arriben al 50% en gairebé cap cas, i en Matemàtiques (36%), Física (27%), Telecomunicacions (23%) o Informàtica (13%) són especialment baixes.

→ A més, també s’ha reduït la presència en termes absoluts: en Matemàtiques era un 51% el 1990; 6.257 dones, davant de les 4.836 d’ara. En Física, 5.074 (31%) davant de 3.171. I en Informàtica va arribar a 16.900 l’any 2000 (21%), i no arribava a 5.000 el 2020.

→ En els postgraus es reprodueix el patró: un 31% de matriculades en màsters d’Enginyeria i Construcció, un 25,5% en Matemàtiques i Estadística, i ni un 23% en els d’Informàtica.

→ I a la formació professional la bretxa és encara més profunda: de tots els homes graduats en FP, el 52% són en àmbits STEM, davant de només el 7% de les dones. En la majoria de cicles STEM, tant de grau mitjà com superior, la proporció homes/dones és pràcticament de 9 a 1.

Bretxa de gènere en les ocupacions STEM: carreres professionals

Les dades de les etapes primerenques anticipen que les bretxes es traslladen a la carrera professional: la probabilitat d’aspirar, als quinze anys, a tenir una professió STEM als 30 és un 12,7% menor per a les noies que per als nois, una bretxa que no varia quan es té en compte el nivell de rendiment.

Gràcies a l’elaboració d’un indicador nou, podem calibrar la presència real de les dones en ocupacions STEM:

→ El percentatge de dones en una ocupació STEM sobre el total de dones ocupades a Espanya a tancament del 2022 és del 5,5%. En els homes, aquesta xifra arriba al 13%, de manera que la ràtio és de x2,4 a favor dels homes. La taxa de dones ha augmentat substancialment des del 2011, quan era del 3,3%.

→ Entre les menors de 30 anys, les dones que es dediquen a ocupacions STEM arriben al 9%, i es redueixen a un 7% entre les de 30 a 44 anys. La millora des del 2011 també és més gran entre les més joves.

→ Si es divideix el total de posicions STEM per gènere, només 1 de cada 4 està ocupada per una dona, una proporció que s’ha mantingut constant des del 2011.

→ Per sectors, les ocupacions STEM tenen menys presència femenina a la construcció (18%) i a informació i comunicacions (23%).

Tot això suggereix que el fet que una dona estigui formada en aquests àmbits no es tradueix necessàriament en el fet d’estar-hi ocupada.

→ La nostra anàlisi indica que les dones que han completat un grau STEM tenen, 5 anys després, al voltant d’un 2,7% menys de probabilitat de treballar en una ocupació STEM que els seus homòlegs masculins.

Aquesta infrarepresentació en els camps STEM implica un menor accés de les dones al que l’evidència indica com a millors condicions laborals:

→ A Espanya, les dones en ocupacions professionals o tècniques STEM s’enfronten a una bretxa salarial sensiblement inferior a la mitjana, i notablement inferior a la de les seves equivalents en àmbits no STEM.

→ Alhora, les dones ocupades en un camp STEM tenen menys probabilitats d’acabar amb una feina a temps parcial.

Idees i propostes per tancar les bretxes

La rigidesa curricular, la manca d’eines pedagògiques i un reforç, un acompanyament i una orientació insuficients són problemes estructurals del nostre sistema educatiu que aprofundeixen situacions de desavantatge de partida. Afrontar-los afavoriria la igualtat d’oportunitats, inclosa una millora de la participació de les alumnes en matèries STEM:

→ Fomentar la participació en àrees STEM mitjançant cursos i activitats extraescolars o d’estiu, i buscar a més activar mecanismes d’autoconfiança, autopercepció i afecció envers les matemàtiques.

→ Eliminar biaixos del currículum i dels materials, i fer-los més flexibles i adaptables a les necessitats de tot l’alumnat, per aconseguir models i continguts educatius més inclusius.

→ Dotar el professorat d’eines docents per impartir una educació en STEM inclusiva, que minimitzi els biaixos, més individualitzada i dinàmica, amb resolució col·laborativa de problemes cientificomatemàtics.

→ Oferir orientació individualitzada per donar suport a la presa de decisions i assegurar que ningú no deixi de banda una possible elecció d’emprendre una formació en STEM per manca d’una guia adequada en el moment precís.

A més, de manera més específica, proposem:

→ Conscienciar les famílies, incrementant l’exposició a conceptes matemàtics a la llar des d’edats primerenques i promovent la participació dels pares en els processos d’aprenentatge de les matemàtiques.

→ Incrementar l’accés de les noies, en moments crucials per a la presa de decisions, a role models mitjançant mentories, classes magistrals o altres formes d’accés directe a dones que ocupen actualment llocs STEM.

→ Incentivar l’accés a bootcamps, programes de formació intensius per adquirir habilitats específiques en STEM.

En l’àmbit laboral, suggerim:

→ Fomentar un entorn de treball inclusiu, modificant la visió de les persones més joves sobre les ocupacions STEM i reduint l’abandonament de les dones que ja són en aquestes carreres.

→ Assegurar polítiques que garanteixin l’accés en igualtat d’oportunitats a les carreres STEM, amb una conciliació corresponsable per a homes i dones, una remuneració i una promoció equitatives, i normes ben especificades.

Aquest informe, que es pot descarregar a continuació, es va fer amb el suport de Santander.