Manifest “Next Generation EU: per un veritable pla de país”

El 27 de maig de 2020, la Comissió Europea presentava l’instrument temporal de recuperació Next Generation EU (NGEU), per valor de 750.000 milions d’euros, amb l’objectiu de donar un impuls a la recuperació i la transformació de l’economia europea després de la pandèmia. Amb això es llançava un missatge clar de determinació davant d’un repte sense precedents. Espanya serà el país que, després d’Itàlia, rebrà més recursos de NGEU, amb un total de 140.000 milions d’euros, en el marc del Mecanisme de Recuperació i Resiliència (MRR), element central de NGEU, dotat amb 672.500 milions d’euros en forma de subvencions i préstecs, per donar suport a les reformes i inversions que plantegin els diferents països de la UE.

Per executar aquests fons, el govern ha elaborat el Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència (PRTR, també anomenat “España Puede”). El PRTR és un exercici de planificació inèdit a Espanya per la magnitud de la mobilització d’inversions i la planificació de reformes, en què es concreten els objectius per aplicar l’MRR a partir de les recomanacions específiques del Consell Europeu en el marc del Semestre Europeu del 2019 i el 2020. El PRTR preveu un total de 102 reformes i 110 inversions prioritàries. Entre les primeres, Espanya, en compliment d’aquestes recomanacions, hauria de reforçar la sostenibilitat del sistema de pensions; aprovar reformes en l’àmbit laboral per impulsar la contractació indefinida; simplificar el sistema d’incentius a la contractació; corregir la fragmentació i les ineficiències dels ajuts estatals a l’atur; lluitar contra l’abandonament escolar prematur; augmentar l’eficiència en l’ús dels recursos públics; i aplicar la Llei de Garantia de la Unitat de Mercat, entre d’altres. Pel que fa a les inversions, es prioritzen, en línia amb les directrius comunitàries, la transició energètica i la transformació digital.

El Pla suposa per a Espanya una oportunitat extraordinària per reforçar la recuperació, però sobretot per impulsar un canvi profund en el seu model productiu. Per la seva mida i extensió en el temps, el pla hauria de servir, en paraules de l’economista Jean Pisani-Ferry, per “posar les bases d’un nou model de desenvolupament”. Però alhora, el Pla suposa un repte polític, estratègic i de gestió i implementació majúscul. Per aprofitar els fons caldrà avançar en quatre eixos:

1. Consensos en la planificació d’objectius: per les seves quanties, l’abast de les seves reformes i inversions i l’ampli període d’execució del pla, és indispensable que en la seva posada en marxa s’aconsegueixin els consensos polítics, territorials i socials més amplis. Aquest element és instrumental per aconseguir que el Pla es percebi com un objectiu de país i se’n garanteixi l’efectivitat i la continuïtat en el temps. Per a això caldrà una millor coordinació amb les administracions territorials, amb àmplia experiència en la implementació de fons europeus i possiblement futures responsables de part de l’execució del Pla, així com més esforços dels partits polítics per arribar a acords transversals per a la implementació de reformes.
2. Transparència en la planificació i la selecció de projectes: en l’àmbit comunitari, el pla espanyol ha tingut molt bona acollida. Tanmateix, això no ens ha de fer caure en la complaença. Es poden fer més esforços per millorar la transparència en els processos de selecció de projectes d’inversió per assegurar que el finançament arriba als projectes més innovadors i amb més retorn social i econòmic.
3. Capacitació de l’administració pública per respondre al repte: per millorar les probabilitats d’èxit del pla i la màxima solvència tècnica en l’execució, cal dotar l’Administració pública dels mitjans tècnics i humans necessaris. Això inclou l’enfortiment d’equips professionalitzats, especialitzats i amb experiència prèvia en contractació pública, però també avançar més en l’agilització dels processos, la reducció dels obstacles burocràtics i la simplificació dels procediments de gestió i control dels fons europeus. I tot això s’ha de fer per a cadascun dels tres nivells de l’administració espanyola.
4. Aposta genuïna per les reformes estructurals: malgrat l’extraordinari desenvolupament econòmic assolit per Espanya en les últimes dècades, la distància en termes de productivitat amb els nostres socis del nord d’Europa s’ha eixamplat, en lloc de reduir-se. El pla España Puede estableix una llarga llista d’inversions i reformes importants per als tres propers anys. Tanmateix, encara són difusos els compromisos en l’àmbit de les principals reformes estructurals per al creixement de la productivitat de l’economia. Això és particularment cert en els àmbits del mercat laboral, la fiscalitat, les pensions, el mercat interior i pel que fa a l’impuls del capital humà, en l’àmbit educatiu, universitari o de les polítiques actives d’ocupació. L’enorme disponibilitat de finançament concentrada en els propers anys suposa una oportunitat única per a les reformes, ja que els fons poden servir per mitigar enormement els costos socials de les reformes.

L’èxit en la gestió d’aquests fons i en les polítiques dissenyades és una tasca en què tots estem cridats a col·laborar: govern, grups parlamentaris, administracions territorials, interlocutors socials, empreses i, és clar, la societat civil. I és aquí, en aquest punt, on ens sentim cridats i concernits.

És davant d’aquesta crida a la responsabilitat que EsadeEcPol i EY Insights han decidit posar en marxa l’“Observatori de Fons Next Generation EU” per intentar contribuir al que ha de ser un esforç col·lectiu. D’aquest propòsit sorgeix la idea de crear un fòrum de generació i difusió de coneixement al voltant d’aquest gran objectiu: aconseguir que els fons NGEU siguin una veritable palanca de transformació del model de creixement espanyol.

Madrid, 25 de juny de 2021.