L’estat de la profesió docent a Espanya: Una anàlisi amb dades sobre la situació del professorat i les polítiques que poden contribuir a enfortir-lo

La creixent complexitat de l’alumnat és un fenomen real explicat per diverses raons:

→ La pobresa infantil ha augmentat 5 punts percentuals des del 2018, mentre que la pobresa del conjunt de la població disminueix i l’economia creix.

→ La proporció d’alumnat d’origen migrant ha crescut considerablement, arribant a un 32% a 4t de Primària el 2023.

→ La crisi del benestar i la salut mental també és notable, amb un increment de l’11% al 20% entre el 2018 i el 2022 dels joves de 15 anys que senten ansietat almenys un cop per setmana.

→ El clima d’aprenentatge a les aules també ha empitjorat, tant a Primària com a Secundària.

Les condicions laborals del professorat són bones en general, tot i que han empitjorat en alguns aspectes:

→ Els salaris van baixar durant la Gran Recessió, però s’han recuperat fins equiparar-se a altres professions.

→ Tot i que el nombre d’hores lectives del professorat és similar a la mitjana de l’OCDE, el calendari més comprimit en mesos tensiona el seu dia a dia.

→ La taxa de temporalitat és alta i regressiva: el 2018, el 34% dels docents del 25% dels centres amb més alumnat vulnerable portaven menys de tres anys treballant al mateix centre, xifra que es redueix al 15% en els centres amb menys alumnat vulnerable.

La manca de polítiques específiques dirigides al professorat està tenint conseqüències negatives sobre l’atractiu de la professió:

→ Espanya és el país de l’OCDE on els docents de Secundària afirmen estar menys preparats per ensenyar en contextos amb diferents nivells d’aprenentatge.

→ A Infantil i Primària, les competències matemàtiques i lectores del professorat són inferiors a les de Secundària, mentre que la nota de tall per accedir al grau de Magisteri gairebé no ha pujat, coincidint també amb una menor remuneració en Infantil i Primària.

→ A tots els nivells preval una cultura d’aïllament que impedeix als docents aprendre els uns dels altres: l’observació docent per part de professorat amb més experiència és del 34,1%, molt per sota del 81,4% de mitjana a l’OCDE.

Fer front a aquesta crisi professional i oferir al professorat el suport i les eines necessàries per als reptes actuals exigeix abordar les tres raons que ens han portat fins aquí. El 2023, només un 24% del professorat afirmava mantenir la il·lusió malgrat els problemes, lluny del 60% que ho feia el 2007. Alhora, s’ha disparat la proporció de docents que afirma viure la professió amb una certa distància, del 2% al 38% durant aquest període. Aquesta situació obliga a abordar simultàniament els tres reptes analitzats en aquest informe: la situació de l’alumnat, les condicions laborals del professorat i, sobretot, la implementació d’una carrera professional veritablement atractiva. Per això es proposen quatre mesures:

1. Desenvolupar un programa anual de suport socioemocional i reforç individualitzat en matemàtiques i lectura per a l’alumnat més vulnerable i de baix rendiment, per valor de 1.200 milions d’euros anuals.
2. Garantir una major estabilitat dels claustres als centres educatius per millorar-ne el funcionament, l’aprenentatge de l’alumnat i millorar les condicions laborals d’entrada dels mestres d’Infantil i Primària.
3. Elevar el prestigi i l’atractiu del grau de Magisteri, millorar la formació pedagògica inicial del professorat de Secundària i instaurar un MIR per al professorat que incrementi les exigències d’accés a canvi de condicions més atractives.
4. Posar en marxa un sistema voluntari d’avaluació i incentius que promogui el creixement professional del professorat.