La pujada de les notes de la selectivitat: inflació o competició?

En els últims anys la nota mitjana de la selectivitat ha augmentat d’un 8,75 sobre 14 el 2015/2016 a un 10,34 el 2021/2022. Aquest augment s’observa a totes les comunitats autònomes. La hipòtesi més freqüent en el debat públic per explicar aquest increment és que es tracta d’una pujada artificial: els estudiants cada vegada saben menys i s’estan inflant els aprovats i els excel·lents.

En aquest informe explorem les causes de l’augment de les notes de selectivitat en el període 2013-2020 i intentem determinar si aquesta pujada respon a una empenta artificial (el que anomenarem “hipòtesi de la inflació”) o si, al contrari, també està provocada per millores reals derivades d’una competició, un esforç i un aprenentatge més grans per part dels alumnes (el que anomenarem “hipòtesi de la competició”).

Fem servir una base de dades única i no explorada fins ara (el Sistema Integrat d’Informació Universitària del Ministeri d’Universitats), que inclou tots els estudiants que han fet la selectivitat des del 2013 i els seus resultats en els components de la nota final de la selectivitat, que són tres: la nota de tot el batxillerat (6 punts), les assignatures obligatòries de cada modalitat de batxillerat (fase general; 4 punts) i les optatives (fase específica, vigent des del 2010; 4 punts addicionals).

Analitzant les dades del període 2013-2019, trobem arguments per a les dues hipòtesis. Almenys dos indicadors suggereixen que la nota ha millorat per una competició més gran entre els alumnes:

1. La millora en la fase específica (en matèries optatives) explica la major part de l’augment de la nota global d’accés en aquest període. Com que presentar-se a la fase específica és optatiu, això suggereix que la hipòtesi de la competició podria explicar part de la pujada de notes.
2. En la fase general, la pujada de notes és més pronunciada en l’alumnat que va a universitats públiques que en el que va a universitats privades. Com que les universitats privades tenen el seu propi examen d’accés, i atès que els tribunals de selectivitat no coneixen les aspiracions de l’alumnat sobre la universitat o el grau al qual vol accedir, això suggereix que l’incentiu per competir (poder accedir a la universitat pública desitjada) té l’efecte d’estirar les notes a l’alça.

Ara bé, el 2017 una nova reforma va reduir les opcions d’escollir matèries per a la fase general i específica. Això va produir un efecte d’inflació de les notes a través de dos canals:

1. Les comunitats autònomes i les universitats públiques van respondre al canvi regulatori permetent que es ponderés dues vegades una de les matèries obligatòries, cosa que inflava de manera artificial la nota final de selectivitat.
2. Els centres educatius, en veure que la nova regulació podia afectar negativament els resultats de selectivitat dels seus alumnes, van poder optar per compensar-los amb una pujada de les notes de batxillerat. Ho podem veure gràcies a una comparació amb l’any anterior mitjançant un model estadístic.

D’altra banda, el 2020 es van prendre mesures per compensar el tancament escolar derivat de la pandèmia tant en l’expedient de batxillerat com en les proves de selectivitat, i es va permetre als alumnes descartar preguntes en totes les matèries de la prova. Trobem que:

• Es va produir un augment substancial dels resultats, probablement a causa de les facilitats més grans en el batxillerat i les proves, que va suposar la pujada de mig punt en la nota final d’admissió.
• El gruix (58%) d’aquest augment s’explica per una nota més alta en la fase específica, un 26% per l’augment de la nota en la fase general, i el 16% restant pels millors resultats en el batxillerat.
• Tanmateix, es torna a observar l’efecte competició, tot i que en menor mesura, en comparar l’alumnat que accedeix a universitats públiques (on els resultats en la fase general creixen més) amb el de les privades.

A més, observem que la nota de batxillerat dels alumnes és de mitjana superior a la nota de la fase general. La diferència entre totes dues és més gran per a les noies (respecte als nois), per a l’alumnat que treu millors notes al batxillerat i per a l’alumnat que va a centres de batxillerat privats; tanmateix, en un model estadístic en què controlem per factors d’alumne, comunitat autònoma i escola, aquestes bretxes es redueixen significativament en magnitud.

Per millorar la selectivitat fomentant la competició justa i evitant els fenòmens d’inflació de notes, proposem cinc mesures:

1. Tornar a incrementar l’optativitat (pes relatiu de les matèries optatives respecte a les comunes en la nota final, així com varietat i profunditat dels coneixements que s’avaluen) i derogar la reforma del 2017, protegint la fase específica de la prova, que va aportar més competitivitat i aprenentatge.
2. Eliminar les mesures excepcionals que es van prendre el 2020 com a conseqüència de la pandèmia, que han produït un efecte inflacionari en les notes.
3. Reduir el pes de l’expedient acadèmic del batxillerat al 50 o al 40 per cent de la nota final d’admissió (com passa avui a França) i monitorar regularment les diferències de notes de batxillerat i de fase general per centres i alumnes.
4. Augmentar la coherència i l’objectivitat de l’avaluació mitjançant proves més comparables entre comunitats autònomes i un sistema de correcció més fiable.
5. Continuar avançant en el desenvolupament d’una “prova de maduresa” que permeti una coherència més gran i provoqui canvis curriculars i millores d’aprenentatge reals.

Citar aquest contingut com a:

Cobreros, L.; Gortazar, L & Moreno, J. (2023). La subida de las notas de selectividad: ¿inflación o competición?. EsadeEcPol Policy Brief, No.41, Esade. http://doi.org/10.56269/202300614/LCB