Informe Económico y Financiero #37

Esade publica cada sis mesos, amb el suport del Banc Sabadell, l’Informe Econòmic i Financera, que en aquesta ocasió celebra la seva 37a edició. Amb ell, Esade manté la seva vocació de contribuir al debat públic a través d’un anàlisi rigorós i plural que, com a escola de prestigi i amb la complicitat de tota la seva comunitat acadèmica, reforça el compromís amb el progrés econòmic i social.

En el seu article de benvinguda, el director de l’Informe i d’EsadeEcPol, Toni Roldán, posa de relleu com el 2025 marca un punt d’inflexió en l’ordre econòmic mundial després de tres dècades de globalització sota regles multilaterals. Destaca la fractura irreversible del sistema global —accelerada per la reelecció de Donald Trump i la seva doctrina “America First”— i la nova fase transaccional dels Estats Units, que tracta la Unió Europea com un rival comercial. Alhora, subratlla la posició relativament favorable d’Espanya, amb un creixement del PIB estimat entre el 2,4 % i el 2,6 % per al 2025, recolzat pel vigor del consum intern, l’impuls del turisme i un mercat laboral en mínims històrics; posa també de manifest l’impuls de la immigració i les energies renovables, tot advertint de riscos com el dèficit públic estructural, els desequilibris en el mercat de l’habitatge i l’exposició a nous aranzels estatunidencs.

A continuació, la nota de conjuntura conjunta de Josep M. Comajuncosa i Manuel Hidalgo examina primer l’enfriament sincronitzat de l’economia global —amb el FMI revisant a la baixa les seves previsions al 2,4 % per al 2025—, la moderació de
la inflació després de les tensions geopolítiques i financeres recents, i els estrets marges de maniobra fiscal i monetari. Seguidament, analitza l’evolució de l’economia espanyola, que manté un creixement sòlid (2,3 %–2,6 % previst per al 2025), impulsat per l’estalvi elevat de les llars, la bona salut financera del sector privat, el dinamisme exportador i el desplegament dels fons Next Generation UE, si bé alerta dels reptes com la sostenibilitat del deute i la inversió pública.

A la secció “En debat”, quatre articles ofereixen diferents punts de vista sobre el nou escenari econòmic mundial:

• Elina Ribakova, a “La governança econòmica mundial en turbulència: decisions per a Europa”, defensa aprofundir la Unió de Mercats de Capitals, llençar un euro digital, centralitzar la contractació de defensa —incloent-hi Ucraïna— i completar la transició ecològica sense generar noves dependències.
• Federico Steinberg, a “La Unió Europea davant una segona administració Trump”, adverteix de la necessitat permanent de gestionar riscos transatlàntics i proposa accelerar la unió bancària i fiscal, emetre eurobons per a la seguretat i la transició verda, i activar sense complexos l’Instrument Anticoerció.
• Eduardo Morales, a “La nova política comercial”, analitza el gir proteccionista dels EUA i la UE, la proliferació d’aranzels i subvencions industrials, i els seus costos ocults i efectes en la productivitat.
• Carolina Villegas, a “Reconfiguració de les cadenes globals de valor davant les noves tensions comercials: adaptar-se en un món fragmentat”, detalla com les empreses combinen estratègies China+1, nearshoring i friendshoring per diversificar proveïdors i mitigar el risc de fragmentació geoeconòmica.

Finalment, l’informe conclou amb ressenyes d’Antonio García Maldonado sobre dos llibres recents:

• Abundance. How We Build a Better Future d’Ezra Klein i Derek Thompson, que denuncia la paràlisi reguladora que frena la innovació i demana un Estat capaç d’impulsar projectes transformadors.
• The Invisible Doctrine de George Monbiot i Peter Hutchison, que explora com el neoliberalisme ha socavat el contracte social i ha alimentat el malestar antipolític que impulsa líders populistes.