Informe Económico y Financiero #34

Esade publica cada sis mesos, amb el suport del Banc Sabadell, l’Informe Económico y Financiero, que aviat farà vint anys. Amb aquest informe Esade pretén ser fidel a la seva missió i contribuir a la societat amb el que sap fer millor: aportar coneixement per millorar el debat públic. Així, l’Informe aspira a oferir una fotografia del panorama econòmic global i espanyol i, en cada edició, centra l’atenció en un assumpte d’especial rellevància per a l’actualitat econòmica. Aquesta edició número 34 inclou una anàlisi de la conjuntura i de les tendències de l’economia espanyola i internacional del primer semestre de 2024, i articles en profunditat sobre la nova realitat de la política fiscal i les seves implicacions per a l’economia global.

Toni Roldán, director de l’Informe Económico y Financiero i d’EsadeEcPol, destaca en el seu article de benvinguda com, malgrat la resiliència que va mostrar l’economia global l’any passat, l’escenari continua sent de desacceleració i fragilitat. A continuació, Josep Comajuncosa, professor titular del Departament d’Economia, Finances i Comptabilitat d’Esade, presenta l’anàlisi de conjuntura de l’economia internacional. Segons Comajuncosa, les economies avançades creixeran el 2024 a un ritme lleugerament més lent que el 2023. Els riscos geopolítics, la situació de l’economia xinesa, els reptes fiscals dels governs o la potencial inestabilitat als mercats de capitals són alguns dels riscos que s’hi apunten. En segon lloc, Manuel Hidalgo, professor d’Economia a la Universidad Pablo de Olavide, senior fellow d’EsadeEcPol i codirector de l’Observatori NextGenEU, adverteix que, tot i que a Espanya ens trobem clarament en una situació més favorable que la dels nostres veïns, diversos factors fan preveure que el creixement per al conjunt del 2024 serà inferior al del 2023. Hi ha, això sí, certs elements que ajudaran a sostenir un escenari relativament favorable: el dinamisme del mercat laboral, l’acceleració dels Fons NextGenEU i les bones dades del turisme i del sector immobiliari; tot i que preocupa la debilitat de la inversió privada.

A la secció de debat, quatre autors analitzen en detall diferents perspectives sobre la política fiscal en el nou entorn econòmic global. Obre la secció Pablo de Ramón-Laca amb un article sobre la necessitat de recuperar “espai fiscal” a les economies avançades, entès com el marge de maniobra que tenen els governs per proporcionar recursos públics addicionals sense posar en risc l’estabilitat o la sostenibilitat. A continuació, Ángel Ubide reflexiona sobre com la política fiscal hauria de contribuir no només als objectius de política econòmica, inclosa l’estabilització cíclica, sinó també als components de la “nova política econòmica”, que inclouen la lluita contra el canvi climàtic, la independència energètica i la seguretat nacional. Judith Arnal, per la seva banda, analitza el nou marc de governança de la política fiscal de la Unió Europea acordat el 9 de febrer passat, les seves fortaleses i les seves limitacions. Tanca la secció Omar Rachedi, d’Esade, que escriu sobre el paper crucial que té la interacció entre la política monetària i la fiscal, fonamental per comprendre plenament la dinàmica inflacionària actual.

Finalment, Antonio García Maldonado ressenya dos llibres: «Poder y Progreso: Nuestra lucha milenaria por la tecnología y la prosperidad», de Daron Acemoglu i Simon Johnson, i «The Trade Weapon: How Weaponizing Trade Threatens Growth, Public Health, and the Climate Transition», de Ken Heydon.