Guanyadors i perdedors de la crisi: les sis bretxes que va obrir la pandèmia

El pitjor de la pandèmia ha quedat enrere i Espanya camina ràpidament cap a la normalització de l’activitat. Tanmateix, la crisi ha colpejat de manera molt diferent regions i col·lectius socials diversos. En aquest Policy Brief analitzem com queda la fotografia de les desigualtats causades per la pandèmia, un any i mig després de l’eclosió global del virus:

→ Hi surten perdent els països pobres i en vies de desenvolupament: la menor capacitat econòmica i institucional per implementar polítiques de resposta a la pandèmia ha contribuït a ampliar la bretxa amb els països rics. Aquesta bretxa s’està veient augmentada per la diferència en la disponibilitat de vacunes: mentre que a la UE un 60% de la població està vacunada, a l’Àfrica només ho està un 5%.

→ S’amplia la bretxa entre el nord i el sud d’Europa: abans de la crisi, el sud i el nord d’Europa seguien trajectòries divergents de productivitat. La crisi de la covid-19 ha colpejat més fortament els països del sud, i Espanya, Itàlia i Grècia han estat les tres economies de la UE amb caigudes del PIB més grans el 2020. També seran aquestes mateixes economies les que trigaran més a recuperar els nivells d’activitat previs a la crisi.

→ A Espanya augmenta la desigualtat, però les transferències públiques compensen el 80% d’aquest augment. Durant els primers mesos de la pandèmia, la desigualtat de renda abans de transferències va augmentar de manera molt significativa, fins a arribar a un augment d’11 punts en l’índex de Gini. Tanmateix, les transferències públiques van aconseguir compensar pràcticament un 80% de l’augment de la desigualtat. Aquest pic en la desigualtat després de transferències s’ha reduït fins a estabilitzar-se en 1,4 punts de l’índex de Gini per sobre del nivell (ja de per si alt) que tenia abans de la pandèmia.

→ La desigualtat s’amplia per la via de la pèrdua d’aprenentatge a les escoles, més intensa entre els alumnes vulnerables. Tot i que a Espanya encara no hi ha dades disponibles, estudis en molts països mostren que els alumnes de famílies amb ingressos baixos han patit pèrdues d’aprenentatge molt més intenses durant els confinaments i els tancaments escolars. L’evidència existent mostra que aquestes pèrdues d’aprenentatge estan correlacionades amb fortes pèrdues de salari i d’oportunitats en el futur.

→ Els joves i els treballadors temporals tornen a ser els principals perdedors d’aquesta crisi. En el pitjor moment de la crisi es va arribar a perdre gairebé el 25% de tota l’ocupació temporal a Espanya, mentre que l’ocupació indefinida gairebé no va patir canvis. Durant el 2021 la recuperació de l’ocupació ha estat molt ràpida, tot i que el nombre d’ocupats temporals encara és tres punts percentuals per sota de l’ocupació indefinida. En termes d’edat, la destrucció d’ocupació s’ha tornat a acarnissar gairebé exclusivament amb els treballadors joves, i s’ha ampliat la bretxa de protecció amb els treballadors de més edat, com a conseqüència de la dualitat laboral.

→ Les dones també surten més perjudicades d’aquesta crisi que els homes, amb una incidència més gran en l’atur i en els ERTO. La pandèmia ha afectat sectors més feminitzats que en l’última crisi (que va tenir el focus en la construcció) i això s’ha traduït en una pèrdua d’activitat més gran. Pel que fa a l’ocupació, també va caure més entre les dones tot i que, des del primer trimestre d’aquest any, són elles les que lideren la recuperació de l’ocupació. D’altra banda, durant els tancaments escolars i els confinaments, les dones han dedicat més temps a la cura dels fills que els homes. Finalment, les dones estan cobertes en més mesura per ERTO, cosa que assenyala un risc potencial de més destrucció d’ocupació en el futur.