Ara és el torn dels estats membres. Abans del 30 d’abril hauran de trametre a la Comissió Europea els seus respectius Plans de Recuperació i Resiliència, amb les reformes i inversions a què volen dedicar els recursos que se’ls han assignat. En el cas d’Espanya, més de 150.000 milions d’euros entre transferències no reemborsables i crèdits tous. Tot i que fins a la seva publicació, i sobretot la de les convocatòries d’ajuts o licitacions de contractes en desplegament del pla, no podrem conèixer amb més detall com es podrà aprofitar NextGenerationEU per impulsar la inversió en capital humà, l’anàlisi de la normativa europea i els plans ja avançats pel Govern en poden donar una idea. I, en tot cas, encara som a temps de proposar idees a les administracions competents perquè, fins i tot un cop aprovat el pla, dissenyin —en el seu desplegament— actuacions elegibles que contribueixin a reforçar les capacitats de la nostra força de treball i la facin més competitiva i resilient.

La normativa europea no deixa lloc a dubtes. La inversió en capital humà és, juntament amb la transformació digital i la transició energètica, una prioritat a l’hora d’executar actuacions amb càrrec a NextGenerationEU. Entre altres motius, perquè per impulsar qualsevol transformació és essencial invertir en les persones que l’han de protagonitzar. Així ho estableix l’estratègia anual de creixement sostenible 2021 de la Comissió Europea, que preveu entre les seves prioritats el reskilling i l’upskilling de la força de treball. En línia amb això, les recomanacions específiques a Espanya emeses pel Consell en el marc del Semestre Europeu fixen com a prioritari el “desenvolupament de qualificacions i l’aprenentatge digital”. Finalment, el mateix Reglament del Mecanisme de Recuperació i Resiliència estableix entre els seus sis pilars les “polítiques per a la propera generació”, entre les quals l’educació i el desenvolupament de capacitats.

En el marc de la digitalització de les pimes, destaca el Digital Toolkit, un programa dotat amb 3.000 milions d’euros per incorporar a les pimes un paquet d’eines de digitalització que, a falta de conèixer-ne el detall, podria preveure un enfocament vinculat a la gestió del capital humà: formació, gestió de nòmines o plantilles, plataformes de gestió de persones, eines per al càlcul de la bretxa salarial o per a la gestió del compliment migratori, laboral, fiscal o de Seguretat Social de treballadors en mobilitat internacional, entre d’altres. Tot plegat, emmarcat en la cinquena política palanca, dedicada a la modernització i digitalització del teixit industrial i de la pime, a la qual es destinarà el 17,1% dels recursos (4.656 milions d’euros).

La reforma del sector públic que promou la quarta política palanca del Pla España Puede, dedicada a l’“Administració del segle XXI”, preveu també un eix específic de formació i digitalització en capital humà, que desenvoluparà essencialment l’Institut Nacional d’Administració Pública, així com un altre dedicat a la modernització de les administracions públiques per millorar l’eficiència dels recursos humans, flexibilitzar-ne la gestió i millorar els processos. En aquest context, destaca el projecte de “lloc de treball de nova generació”, previst a l’Agenda España Digital 2025, amb l’objectiu de potenciar solucions de connectivitat i col·laboració que facin possible la mobilitat i el treball no presencial dels empleats públics.

Finalment, no es pot abordar l’impacte de NextGenerationEU sense esmentar, a més dels projectes d’inversió, les reformes que hi estan vinculades i que exigeix el Reglament del Mecanisme de Recuperació i Resiliència per a l’assignació de recursos a Espanya i l’alliberament dels pagaments. Per això, el Pla España Puede preveu la vuitena política palanca, que inclou un component, el número 23 dels 30 del pla, dedicat a un “mercat de treball dinàmic, resilient i inclusiu”. Entre aquestes reformes destaca la previsió de reduir a 3 les modalitats de contractes de treball (indefinit, temporal i formatiu), dur a terme una reforma de la normativa dels ERTO per impulsar-ne l’ús de manera permanent i una reforma del sistema de formació per a l’ocupació i de les polítiques actives d’ocupació. Sobre aquests dos últims assumptes, seria desitjable agilitar el procés, ja iniciat per algunes comunitats autònomes com Andalusia, d’implantació del perfilament estadístic de les persones demandants d’ocupació i de digitalització del procés individualitzat d’orientació i disseny d’itineraris formatius dinàmics amb intel·ligència artificial i big data, així com la implantació definitiva —gràcies a aquests avenços tecnològics— del bo formació. Tot plegat contribuiria a fer la nostra economia més competitiva i resilient.

Descarrega el Radar Next Generation EU #3, publicat el 26 de març de 2021, amb més contingut d’interès.

 

Continua llegint l’article sencer:
Continguts relacionats
Compartir