Radar NextGeneration #3: “Orientant NextGenerationEU cap a la inversió en capital humà”

Ara és el torn dels estats membres. Abans del 30 d’abril hauran de trametre a la Comissió Europea els seus respectius Plans de Recuperació i Resiliència, amb les reformes i inversions a què volen dedicar els recursos que se’ls han assignat. En el cas d’Espanya, més de 150.000 milions d’euros entre transferències no reemborsables i crèdits tous. Tot i que fins a la seva publicació, i sobretot la de les convocatòries d’ajuts o licitacions de contractes en desplegament del pla, no podrem conèixer amb més detall com es podrà aprofitar NextGenerationEU per impulsar la inversió en capital humà, l’anàlisi de la normativa europea i els plans ja avançats pel Govern en poden donar una idea. I, en tot cas, encara som a temps de proposar idees a les administracions competents perquè, fins i tot un cop aprovat el pla, dissenyin —en el seu desplegament— actuacions elegibles que contribueixin a reforçar les capacitats de la nostra força de treball i la facin més competitiva i resilient.

La normativa europea no deixa lloc a dubtes. La inversió en capital humà és, juntament amb la transformació digital i la transició energètica, una prioritat a l’hora d’executar actuacions amb càrrec a NextGenerationEU. Entre altres motius, perquè per impulsar qualsevol transformació és essencial invertir en les persones que l’han de protagonitzar. Així ho estableix l’estratègia anual de creixement sostenible 2021 de la Comissió Europea, que preveu entre les seves prioritats el reskilling i l’upskilling de la força de treball. En línia amb això, les recomanacions específiques a Espanya emeses pel Consell en el marc del Semestre Europeu fixen com a prioritari el “desenvolupament de qualificacions i l’aprenentatge digital”. Finalment, el mateix Reglament del Mecanisme de Recuperació i Resiliència estableix entre els seus sis pilars les “polítiques per a la propera generació”, entre les quals l’educació i el desenvolupament de capacitats.

En coherència amb això, el Pla España Puede, presentat pel Govern el 7 d’octubre com un primer esborrany del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència espanyol, preveu diverses polítiques palanca i components centrats en la inversió en capital humà.

Tenen una rellevància especial els projectes d’inversió en “gestió del canvi” previstos al Pla de Digitalització de Pimes 2021-2025, dotats amb 656 milions d’euros, per a la formació de directius, la formació d’experts en transformació digital i un programa d’agents del canvi. El programa de formació de directius està dotat amb 256 milions d’euros i el de formació d’experts com a agents del canvi en transformació digital, amb 100 milions d’euros. Tots dos els gestionarà la Secretaria d’Estat de Digitalització i Intel·ligència Artificial, en col·laboració amb l’Escola d’Organització Industrial, en el marc del Pla Nacional de Competències Digitals. Finalment, el programa d’agents del canvi, destinat a incorporar agents del canvi a les pimes per accelerar-ne la transformació digital, el gestionarà en exclusiva aquesta secretaria d’Estat, que hi destinarà 300 milions d’euros. Els tres programes s’executaran entre el 2021 i el 2023.

En el marc de la digitalització de les pimes, destaca el Digital Toolkit, un programa dotat amb 3.000 milions d’euros per incorporar a les pimes un paquet d’eines de digitalització que, a falta de conèixer-ne el detall, podria preveure un enfocament vinculat a la gestió del capital humà: formació, gestió de nòmines o plantilles, plataformes de gestió de persones, eines per al càlcul de la bretxa salarial o per a la gestió del compliment migratori, laboral, fiscal o de Seguretat Social de treballadors en mobilitat internacional, entre d’altres. Tot plegat, emmarcat en la cinquena política palanca, dedicada a la modernització i digitalització del teixit industrial i de la pime, a la qual es destinarà el 17,1% dels recursos (4.656 milions d’euros).

Alhora, també tenen una rellevància especial els projectes d’inversió previstos a la setena política palanca del Pla España Puede, que fa referència a l’educació, el coneixement, la formació contínua i el desenvolupament de capacitats, i que concentra el 17,6% dels recursos. En concret, el component 19, destinat a la “capacitació digital”, dotat amb 3.593 milions d’euros que s’executaran entre el 2021 i el 2023. Aquests projectes impulsaran el reskilling i l’upskilling dels treballadors, tant de l’àmbit privat com del mateix sector públic, mitjançant subvencions a empreses per a la formació dels seus treballadors o la contractació de serveis de formació per part de les mateixes administracions. Caldrà esperar a la publicació del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència definitiu, o de les convocatòries d’ajuts i licitacions de contractes de les administracions, per conèixer el detall de la seva articulació, més enllà del que preveu l’esmentat Pla Nacional de Competències Digitals.

La reforma del sector públic que promou la quarta política palanca del Pla España Puede, dedicada a l’“Administració del segle XXI”, preveu també un eix específic de formació i digitalització en capital humà, que desenvoluparà essencialment l’Institut Nacional d’Administració Pública, així com un altre dedicat a la modernització de les administracions públiques per millorar l’eficiència dels recursos humans, flexibilitzar-ne la gestió i millorar els processos. En aquest context, destaca el projecte de “lloc de treball de nova generació”, previst a l’Agenda España Digital 2025, amb l’objectiu de potenciar solucions de connectivitat i col·laboració que facin possible la mobilitat i el treball no presencial dels empleats públics.

Finalment, no es pot abordar l’impacte de NextGenerationEU sense esmentar, a més dels projectes d’inversió, les reformes que hi estan vinculades i que exigeix el Reglament del Mecanisme de Recuperació i Resiliència per a l’assignació de recursos a Espanya i l’alliberament dels pagaments. Per això, el Pla España Puede preveu la vuitena política palanca, que inclou un component, el número 23 dels 30 del pla, dedicat a un “mercat de treball dinàmic, resilient i inclusiu”. Entre aquestes reformes destaca la previsió de reduir a 3 les modalitats de contractes de treball (indefinit, temporal i formatiu), dur a terme una reforma de la normativa dels ERTO per impulsar-ne l’ús de manera permanent i una reforma del sistema de formació per a l’ocupació i de les polítiques actives d’ocupació. Sobre aquests dos últims assumptes, seria desitjable agilitar el procés, ja iniciat per algunes comunitats autònomes com Andalusia, d’implantació del perfilament estadístic de les persones demandants d’ocupació i de digitalització del procés individualitzat d’orientació i disseny d’itineraris formatius dinàmics amb intel·ligència artificial i big data, així com la implantació definitiva —gràcies a aquests avenços tecnològics— del bo formació. Tot plegat contribuiria a fer la nostra economia més competitiva i resilient.

Com ja concloíem fa més de 6 mesos, en termes generals, és evident que el reskilling i l’upskilling, en definitiva, l’adaptació de les capacitats dels treballadors a l’economia digital, seran un element transversal de molts dels projectes de transformació digital amb càrrec a NextGenerationEU. Alhora, la gestió del canvi i altres serveis associats a la cultura empresarial seran projectes elegibles perquè caldrà transitar cap a nous perfils professionals, noves capacitats, noves cultures i estils de lideratge associats a la transformació digital i la transició energètica. I, finalment, en el marc de l’impuls a la digitalització, la implantació de projectes de digitalització de processos de RH, mitjançant plataformes de gestió de persones i altres aplicacions de gestió del talent, també podria ser objecte d’aquests ajuts. Per tot això, cal que les administracions competents per canalitzar aquests ajuts escoltin les demandes i les necessitats d’inversió en capital humà del teixit productiu i agilitin l’elaboració de la normativa que els reguli a Espanya, perquè les empreses, de la mà d’assessors experts en elaboració i gestió de projectes, vagin dissenyant projectes elegibles amb càrrec a NextGenerationEU. No hi ha temps a perdre per impulsar la recuperació de l’economia espanyola i la seva transformació energètica, digital i de capacitats. I per fer-ho, és imprescindible invertir en capital humà.

Descarrega el Radar Next Generation EU #3, publicat el 26 de març de 2021, amb més contingut d’interès.