Els efectes del topall al gas en els preus, la inflació i el consum sis mesos després

La mesura més destacada per moderar l’escalada del preu de l’electricitat durant el 2022 ha estat el topall al gas implementat de manera excepcional a Espanya i Portugal. Es tracta d’una compensació que es paga a les centrals de cicle combinat de gas, a les de carbó i a les de cogeneració perquè rebaixin el preu que ofereixen al mercat majorista, per aconseguir així un descens del preu final.

Presentem aquí l’estimació més precisa, rigorosa i actualitzada dels efectes d’aquesta mesura sobre la tarifa regulada d’electricitat, anomenada “Preu Voluntari per al Petit Consumidor” (PVPC), que replica de manera directa el preu del mercat majorista. Per fer-ho, actualitzem fins al tancament de desembre de 2022 les dades que ja vam presentar al setembre, i comparem l’evolució real d’aquesta tarifa amb un model estadístic que dibuixa aquesta mateixa línia però en un món alternatiu en què no s’aplica el topall al gas.

El resultat és que el preu mitjà de l’electricitat al mercat regulat hauria estat un 31,8% més alt sense aquesta mesura. Això es correspon aproximadament amb un estalvi acumulat d’uns 209€ per llar. Si suposem que hi ha 10 milions de llars amb tarifa regulada (xifra de gener de 2022), estaríem davant d’un estalvi total de gairebé 2.100 milions d’euros. Si n’hi havia menys, uns 9 milions (xifra d’agost), l’estalvi s’estimaria en 1.880 milions.

Com a resultat d’aquest preu més baix, estimem que la inflació mitjana del 2022 va ser 0,3 punts més baixa: Espanya hauria tancat en el 8,7% en lloc del 8,4%. Recordem que la zona euro va tenir una inflació mitjana del 8,38%, i va tancar en un 9,2% interanual, mentre que aquesta última taxa va ser només del 5,7% a Espanya.

Ara bé: durant el 2022 ha continuat el consum més alt de gas per a la generació elèctrica a les centrals de cicle combinat, cosa que indica que l’incentiu a un ús més gran d’aquesta font energètica continuaria existint, amb el consegüent conflicte entre l’objectiu d’estalvi en la factura de les llars i el d’estalvi general en el consum de gas per a l’economia espanyola i europea.

No obstant això, sembla que l’ús diari de gas per a cicle combinat s’ha acostat una mica més (sense arribar a igualar-se) al que caldria haver esperat sense topall al gas durant els últims mesos de l’any. És a dir: l’increment més gran es va localitzar als mesos d’estiu, cosa que suggereix que la impossibilitat de recórrer a fonts com la hidroelèctrica per la sequera d’aquells mesos va poder influir en el recurs addicional al gas.

Finalment, la nostra estimació indica que, sense el mecanisme, el preu espanyol hauria estat lleugerament superior al francès gairebé en tot moment des de mitjan setembre. Això suggereix que l’elevada exportació durant el 2022 sí que es podria deure en part al preu més baix de l’electricitat a Espanya gràcies a la compensació pagada per les llars espanyoles.

Citar aquest contingut com a: 

Hidalgo, M.; Collado, N.; Galindo, J.; Mateo, R. (2023). Los efectos del tope al gas en los precios, la inflación y el consumo seis meses después. EsadeEcPol Policy Insight, No.43, Esade. https://doi.org/10.56269/MHP20230131