El Consell de Comerç i Tecnologia (TTC) entre els EUA i la UE: estat actual, problemes i reptes per a la relació transatlàntica

La relació transatlàntica es troba en un moment de reconstrucció que parteix de coincidències en els objectius, però que va acompanyat de diferències crucials en l’estratègia per assolir-los:

→ Les coincidències entre Washington i Brussel·les són en els objectius: (1) dissenyar un entorn de mercat que garanteixi que els béns i serveis beneficien la societat i no són capturats per interessos particulars o potències rivals; (2) reduir els impactes negatius i maximitzar els positius en la vida i les institucions democràtiques; (3) solucionar les noves vulnerabilitats davant d’atacs externs; (4) impedir l’ús de tecnologies digitals per ampliar el poder autoritari i el debilitament de l’ordre liberal internacional.

→ Les diferències rauen en les diferents perspectives:

– Els EUA continuen basant-se en la seguretat nacional, determinada per la cautela davant l’ascens xinès. Saben que els seus principals avantatges (també respecte a la UE) rauen en una economia de mercat sense barreres internes, capaç de produir i finançar creixement i innovació, que després es destina a reforçar la capacitat militar. Alhora, compten amb un complex militar-industrial capaç de donar suport i promoure innovacions constants en l’àmbit militar, que després es traslladen a l’economia civil. En canvi, l’articulació d’un espai regulador que garanteixi els beneficis i limiti les externalitats negatives del mercat digital és lluny d’aconseguir-se.

– La UE veu la revolució digital des d’una perspectiva econòmica i humanista que intenta reduir les vulnerabilitats i les intromissions, més que no pas configurar un ordre tecnològic global afí als seus valors i interessos. S’ha convertit en una mena de “superpotència reguladora” per defecte, a causa de la inèrcia cap a la regulació ex ante basada en els valors compartits, sobretot en els àmbits de la privacitat i les dades. Tanmateix, no hi ha consideracions sobre un augment del poder: no sembla que Europa pretengui crear esferes d’influència tecnològica o competir-hi amb altres grans potències. De moment, es limita a la recerca d’una “autonomia estratègica” que, inevitablement, es veu travessada per diferències d’interessos i punts de vista entre els seus estats membres: molts d’ells, inclosos els Països Baixos, però també els d’Europa Central i de l’Est, Escandinàvia, Espanya i Portugal, temen que els conceptes “autonomia estratègica” o “sobirania europea” s’utilitzin per donar suport a una Europa més proteccionista i tancada, i fins i tot com a mitjà per debilitar l’aliança transatlàntica. També temen que alguns estats membres, especialment França i Alemanya, siguin els principals beneficiaris de les polítiques industrials de la UE adreçades a aconseguir la sobirania. Aquesta és la raó per la qual han promogut el concepte alternatiu d’“autonomia estratègica oberta”.

L’intent actual de realineament transatlàntic es concreta en la iniciativa del Consell de Comerç i Tecnologia (TTC, per les sigles en anglès), llançada el juny de 2021, que inclou diversos aspectes clau de la governança digital, però deixa fora algunes línies crucials. El conjunt de tots els aspectes que defineixen la relació transatlàntica entre els dos actors es pot dividir en tres “cistelles”. Les presentem aquí amb una breu exposició del que es pot guanyar i del que es pot perdre en cada àmbit:

→ Mercats:

+ Un alineament més gran entre les dues bandes de l’Atlàntic podria augmentar les xifres de manera significativa i donar lloc a un marc regulador comú que proporcioni la seguretat jurídica capaç de fomentar els beneficis per al consumidor, alhora que limita els costos i les externalitats negatives. Uns estàndards tecnològics comuns sota una protecció multilateral també reduirien les friccions comercials i limitarien la capacitat de la Xina per imposar els seus estàndards.

* Però cal assenyalar que els fluxos de dades n’estan exclosos, a causa dels problemes que totes dues parts van tenir en el passat, quan van intentar que el Tribunal de Justícia de la Unió Europea acceptés el seu acord de l’Escut de Privacitat sobre la transferència de dades. Alguns esperen que l’objectiu d’aquesta omissió sigui facilitar unes negociacions menys visibles i més discretes. Però, mentre no hi hagi una solució, mentre la UE sostingui que no pot comprometre el seu enfocament “centrat en l’ésser humà” dels drets relacionats amb la privacitat i les dades, aquest assumpte continua sonant com una bomba de rellotgeria sota la taula del TTC. Tot i així, totes dues potències no poden defugir-ne la solució de manera indefinida, atesa la inseguretat jurídica i les pèrdues associades que genera, segons el parer d’actors privats de totes dues bandes de l’Atlàntic.

– La manca d’acord, especialment sobre els fluxos de dades, podria augmentar les disputes comercials i desincentivar la inversió i el comerç electrònic, cosa que portaria a la fragmentació del mercat digital transatlàntic. Als EUA els resultaria més difícil tancar la bretxa tecnològica amb la Xina i implicaria més conflictes amb les empreses nord-americanes establertes a Europa. Des del punt de vista estratègic, la UE també correria el risc que els EUA la deixessin enrere.

→ Seguretat:

+ La protecció davant de les intromissions externes ja és objecte d’un prometedor acord preliminar entre les dues parts de la negociació. Se centra en tres fronts: (1) el seguiment de les inversions sensibles per a la seguretat nacional; (2) els controls d’exportació coordinats per a tecnologies fonamentals, com les relacionades amb la vigilància; (3) la defensa i el manteniment de cadenes de subministrament en sectors clau, amb una atenció particular a la disponibilitat de semiconductors, una vulnerabilitat compartida per la UE i els EUA. Un alineament proporcionaria règims eficients per protegir les inversions en sectors crucials i garantir que no s’exporten tecnologies essencials a autocràcies, ajudaria els aliats a preservar la seguretat de les seves xarxes i infraestructures i a garantir-los l’accés a tecnologies fonamentals.

– A falta d’un acord, totes dues potències no només es tornarien més vulnerables en sectors estratègics, sinó que regions senceres, com els països veïns de l’est de la UE, l’Àfrica, l’Amèrica Llatina i l’Indo-Pacífic, quedarien exposades i serien vulnerables a la influència xinesa.

→ Democràcia:

+ En la mesura que el diàleg ajudi a relaxar les tensions relatives a la regulació de les grans empreses tecnològiques i els seus serveis, suposa una oportunitat per enfortir la democràcia i els drets humans. En compartir amb els altres les seves eines reguladores i els seus coneixements tècnics, la UE i els EUA poden, a més, configurar un ordre tecnològic multilateral amb estàndards basats en valors, que permeti a les democràcies superar les seves vulnerabilitats i mantenir a ratlla les autocràcies, establint una referència per a la creació de futures coalicions i propostes en altres àmbits de negociació, i impulsar acords multilaterals, regionals o bilaterals.

* En aquest àmbit, la regulació de les plataformes i la moderació de continguts constitueixen l’omissió més significativa del TTC. En aquests fronts, la UE està adoptant un enfocament regulador ex ante, plasmat en les incipients Llei de Serveis Digitals i Llei de Mercats Digitals, que contrasta amb l’enfocament ex post nord-americà.

– Malgrat aquesta omissió, o precisament per compensar-la, el sòlid relat democràtic que va ser un element central del llançament del TTC ha de ser real, no només retòric. Si el TTC no és capaç de mantenir-lo, és probable que a llarg termini tant la UE com els EUA perdin la confiança dels ciutadans en els seus sistemes polítics.