Malgrat la reducció d’altres bretxes de gènere al mercat laboral, les dones trien amb menys freqüència carreres relacionades amb els camps de ciències, tecnologia, enginyeria i matemàtiques (STEM). A partir de microdades de proves diagnòstiques de la Comunitat de Madrid entre el 2016 i el 2019, veiem el reflex de la bretxa laboral en l’educació obligatòria: de mitjana, les noies superen els nois en les assignatures de lectura, però els nois superen les noies en matemàtiques. Aquesta última diferència es duplica a mesura que avança l’educació obligatòria (entre 3r de primària i 4t d’ESO).

Els nois tenen un rendiment més alt que les noies a 3r de primària equivalent a 5 mesos d’escolarització, que es duplica fins a 10 mesos a 4t d’ESO. A més, aquestes diferències es concentren als extrems, entre els alumnes de més i menys rendiment. Tot plegat apunta a un aparent avantatge comparatiu dels nois respecte a les noies en matemàtiques. Però quedar-se aquí només explica una part de la història:

→ Les dades mostren que les noies declaren sentir-se un 50% més nervioses fent
la prova de matemàtiques que els nois, cosa que indica que pateixen més
pressió i connecta amb l’evidència acumulada que apunta a l’existència de diferències
de gènere en el rendiment en contextos competitius.
→ Les noies manifesten una confiança més baixa en les seves habilitats en matemàtiques i,
quan són les millors de la classe, cometen més errors de predicció del seu propi nivell:
les noies semblen disposar de pitjor informació sobre les seves habilitats.
→ Tots aquests resultats contrasten amb el fet que, en l’assignatura de llengua, les diferències són pràcticament inexistents, cosa que encaixa amb explicacions lligades als estereotips de gènere. Per tancar la bretxa i millorar el rendiment i les decisions educatives dels estudiants, es proposen quatre grups de polítiques.

Per als alumnes de baix rendiment:
→ Programes de tutories: aquests programes tenen un alt impacte en el rendiment i les
aspiracions educatives dels estudiants de baix rendiment.
→ Recuperació escolar: aquests programes solen incrementar el temps d’instrucció
d’aquests alumnes. L’evidència empírica mostra que tenen un efecte significatiu en
l’increment del rendiment acadèmic dels estudiants amb pitjors resultats.

Per als alumnes d’alt rendiment:
→ Programes de mentors, orientadors escolars i referents: els programes
d’assessorament d’estudiants per part d’un mentor o tenir una assessora dona en ciències (en lloc
d’un home) incrementen substancialment l’accés de les dones a les carreres STEM
i la seva graduació.
→ Proporcionar informació relativa al rendiment: proporcionar als estudiants
informació del seu rendiment relatiu pot ajudar a millorar-ne la motivació i la confiança.

Totes les polítiques públiques proposades tenen dos grans avantatges: mostren alts rendiments
en la millora del rendiment i en l’accés a carreres STEM, i tenen un cost molt baix en
comparació amb altres programes.

Continua llegint l’article sencer:
Descarregar
José Montalbán Castilla

Profesor Asistente de Economía, Swedish Institute for Social Research (SOFI) en Stockholm University

Veure perfil
Continguts relacionats
Compartir
XLinkedInFacebookEmailWhatsApp