Gestión de datos pandemia

Per un canvi de cultura en la gestió de les dades a l’estat espanyol: una proposta de reforma

Miguel Almunia, Pedro Rey Biel
9 oct., 2020

EsadeEcPol | Policy Insight

  • La gestió de la informació durant la pandèmia ha posat al descobert greus debilitats per gestionar i coordinar dades a l’estat espanyol. Es tracta de debilitats que no afecten només a l’àmbit sanitari, sinó que s’estenen a la resta de l’administració. Mentre que, en els darrers anys,  molts països del nostre entorn han realitzat avenços significatius en la digitalització de l’administració, l’estat espanyol s’està quedant un  pas enrere. Hem d’abordar dos reptes principals: (1) millorar la capacitat de recopilar i processar dades i (2) expandir la capacitat d’analitzar-les.
  • Una major transparència i disponibilitat de dades tindria efectes molt positius per a tothom: una millora en l’eficiència dels recursos públics, la recerca científica, la capacitat de resposta davant els reptes econòmics i socials als quals ens enfrontem i una major qualitat democràtica. La bona notícia és que el Pla de Recuperació per a Europa ens ofereix una oportunitat única per a una reforma en la direcció correcta, amb una dotació prioritària destinada a “reformes per millorar l’eficiència de les administracions públiques a través de la digitalització”.
  • Respecte a com millorar la nostra capacitat de recopilar i processar dades, proposem: (1) establir mecanismes de coordinació entre diferents nivells de l’administració per fer els sistemes informàtics compatibles i fomentar l’intercanvi de dades, (2) realitzar una inversió ambiciosa en capital humà, que impliqui contractar informàtics, enginyers i experts en ciència de dades, i (3) un compromís ferm de mantenir aquesta iniciativa al marge de la disputa política, pel fet de tractar-se d’un projecte de país.
  • Per donar resposta al segon repte i expandir la nostra capacitat d’analitzar dades, les nostres propostes es basen en les millors experiències internacionals i responen a quatre preguntes fonamentals: Quina institució ha de custodiar les dades? Com es garantirà la confidencialitat? Quins haurien de ser els criteris d’accés a les dades? Com s’accediria a les dades? En concret, proposem que es formalitzi un consorci entre institucions i organismes públics (INE, l’Agència Tributària, la Seguretat Social, el Banc d’Espanya, la AIReF i els governs autonòmics) i quins haurien de ser els criteris per a l’accés a aquestes dades que garanteixin el respecte a la privacitat i un accés àgil a la comunitat científica.
Continua llegint l’article sencer:
Continguts relacionats
Compartir