Un estudi d'ESADE indica que és necessari establir un marc per mesurar l'impacte social de les iniciatives de l'economia col·laborativa

“Avui, prop del 50 % de les transaccions del que coneixem com economia col·laborativa és a les mans de 17 empreses: les anomenades ‘unicorns’, valorades en milers de milions de dòlars”, ha afirmat Heloïse Buckland, coautora de la IV Antena d’Innovació Social, titulada “Nosaltres compartim. Qui en surt guanyant? Controvèrsies sobre l’economia col·laborativa”, durant la presentació d’aquest informe, en què han participat experts d’ESADE i representants del moviment col·laboratiu, d’entitats com OuiShare, Airbnb o l’Organització de Consumidors i Usuaris (OCU).

Buckland ha destacat que “sovint aquestes empreses obtenen beneficis a partir d’actius que no són seus”, referint-se al fet que empreses com Uber (valorada en 64.000 milions de dòlars) o Airbnb, que actualment són els proveïdors de transport i d’allotjament més grans del món, no disposen d’actius immobiliaris ni d’automòbils en propietat. En aquest sentit, Lucía Hernández, connector de OuiShare a Barcelona, ha afegit que avui “el 95 % dels beneficis de l’economia col·laborativa el l’està emportant l’1 % de les plataformes”.

Segons David Murillo, professor del Departament de Ciències Socials d’ESADE i coautor de l’estudi, els dubtes sobre qui s’emporta els beneficis, quin tipus de relacions laborals s’estableixen o quin és l’impacte mediambiental real d’aquestes iniciatives fan necessari “analitzar la distància entre la promesa que va representar l’economia col·laborativa i el que ha estat fins ara”. Per al professor Murillo, “és imprescindible centrar-se en l’avaluació de l’impacte social, en el tipus de cooperació que s’estableix amb la resta d’agents i en la seva capacitat de resolució dels problemes socials més urgents. Aquests haurien de ser els elements centrals de l’anàlisi sobre què és i què no és l’economia col·laborativa”.

Airbnb, un fenomen que ha arribat per quedar-se

Luis Morcillo, assessor legal sènior d’Airbnb, ha explicat en la presentació de l’estudi que Barcelona va rebre més de 900.000 hostes d’Airbnb l’any 2015, enfront dels 227.000 del 2013. Segons aquestes dades, cada amfitrió registrat de Barcelona va percebre de mitjana uns 5.100 euros i va compartir la casa una mitjana de 58 dies l’any passat. El representant d’Airbnb ha destacat que, “en el cas d’Airbnb, el 97 % del preu de la reserva se l‘emporta l’usuari que comparteix”, i ha afegit: “Som defensors del home sharing i plantegem Airbnb com un suport econòmic a les famílies. Molts usuaris assenyalen que els ingressos extra que reben els ajuden a arribar a final de mes, i això nosaltres ho veiem com un impacte social positiu.”

Morcillo ha afegit que “aquest és un fenomen que ha arribat per quedar-se, perquè a la gent li agrada. Hem d’assegurar-nos que el triangle entre l‘administració, la plataforma i els usuaris encaixi bé, i això s’aconsegueix amb diàleg, i no amb multes o judicis”, ha assenyalat amb relació als conflictes que l’empresa té amb la Generalitat de Catalunya i amb l’Ajuntament de Barcelona, i ha afegit que “estem treballant per trobar un marc just per als usuaris, dintre de la legalitat que marca la Unió Europea”, i que “ja tenim acords amb 190 ciutats per regular els impostos i continuem negociant amb altres ciutats. Des que hem començat a subscriure aquests acords, hem tributat 85 milions de dòlars”.

10 bons exemples d’economia col·laborativa amb impacte social

L’estudi que s’ha presentat avui, elaborat pels investigadors Heloïse Buckland i David Murillo, de l’Institut d’Innovació Social d’ESADE, analitza amb profunditat el cas de la start-up francesa BlaBlaCar, i mesura el grau d’influència i l’impacte de deu casos d’èxit d’innovació social a partir de l’economia col·laborativa i, a partir d’aquests casos, proposa cinc variables fonamentals per mesurar el grau d’innovació social d’aquest tipus d’iniciatives: l’impacte social positiu, la sostenibilitat econòmica, la innovació, la col·laboració intersectorial i el potencial per poder escalar. La idea principal és mostrar que les organitzacions en aquest àmbit poden generar un impacte social positiu, malgrat les polèmiques. En aquest sentit, tant els experts d’ESADE com els representants de OuiShare o de l’OCU han coincidit en la necessitat de fixar un marc per mesurar l’impacte social d’aquestes iniciatives.

Lucía Hernández, de OuiShare, ha assenyalat que “l’economia col·laborativa ha registrat un creixement molt ràpid però que encara és a la seva pubertat. Cal promoure noves formes d’associacionisme que defensin l’activitat dels usuaris dins d’aquestes plataformes”. Per la seva banda, Amaya Apesteguía, experta en consum responsable i col·laboratiu de l‘OCU, ha fet èmfasi en les relacions entre els usuaris: “El que ho canvia tot és aquest rol del particular, que pot generar ingressos o un altre tipus de valor no monetari, com la solidaritat, gràcies a una plataforma determinada.” Apesteguía també ha destacat el potencial de l’economia col·laborativa per “dignificar l’economia informal que hi ha hagut sempre entre els veïns. Algunes d’aquestes plataformes tenen el potencial de fer aflorar i regular l’economia submergida, i això s’hauria d’estudiar”. I Luis Morcillo ho ha corroborat: “Airbnb obliga que totes les transferències bancàries es facin als comptes dels usuaris, de manera que hi ha traçabilitat.”