Tres de cada quatre joves es volen implicar en causes socials, però reclamen més confiança i participació a les ONG, segons un informe d’Esade i la Fundació PwC

La joventut espanyola mostra una clara sensibilitat cap als grans reptes socials i mediambientals, però la seva connexió amb les ONG continua essent limitada. Així ho revela l’informe Joves i ONG: Els reptes de la col·laboració entre les ONG i la joventut, elaborat per l’Institut d’Innovació Social d’Esade i la Fundació PwC, en el marc de la 17a edició del Programa Esade-PwC de Lideratge Social.

L’estudi, basat en entrevistes a professionals del sector i en una enquesta a joves espanyols d’entre 16 i 35 anys, mostra que tres de cada quatre joves (75%) es volen implicar en causes col·lectives, percentatge que puja fins al 90% si s’hi afegeixen els qui ja col·laboren amb el tercer sector. Tanmateix, la participació efectiva encara és baixa: només el 41% han col·laborat directament amb una ONG a través de donacions, voluntariat o moviments juvenils, mentre que un altre 41% reconeixen que no s’han implicat mai en causes socials o mediambientals.

Durant la presentació de l’informe a Madrid, Ignasi Carreras, director del Programa Esade-PwC de Lideratge Social, ha assegurat que “la joventut té uns valors sòlids i un gran potencial transformador, la qual cosa fa que les ONG hagin de repensar com s’hi relacionen i obrir espais reals de cocreació i de participació. Les noves generacions volen ser una part activa del canvi, no mers espectadors, i les organitzacions socials han d’aprendre a escoltar, innovar i treballar al seu costat”. “La col·laboració entre ONG i joves és una oportunitat per renovar el lideratge social, integrar noves competències digitals i enfortir la confiança en el sector”, ha destacat Ignasi Carreras. “El que està en joc no és tan sols el present de les ONG, sinó la seva capacitat d’inspirar una generació que vol transformar la societat”, ha apuntat.

Ana Peláez, presidenta de la Fundació PwC, ha afirmat que “els resultats d’aquest estudi constitueixen alhora un repte i una oportunitat històrica per al tercer sector. Com es pot veure a l’enquesta, les noves generacions estan compromeses amb els problemes socials, però demanen a les ONG més transparència, que el seu impacte sigui mesurable i que hi hagi més entorns de participació real. Si sabem respondre a aquestes expectatives, podrem construir un sector més sòlid, connectat amb les necessitats del futur”. “Els joves no tan sols hi volen participar, sinó que, a més, hi poden aportar competències digitals, capacitat d’innovació i una visió fresca i renovada que és imprescindible per a les nostres ONG”, ha assenyalat.

Marta Colomina, directora general de la Fundació PwC, ha subratllat que “l’entorn econòmic, geopolític i social ha evolucionat molt en els darrers anys, i les noves generacions s’impliquen amb els canvis i, en concret, amb els reptes socials, d’una manera diferent. Al tercer sector ens hem de replantejar com treballar amb elles. Només tenint en compte els joves podrem construir solucions sostenibles en el temps.”

Joves amb valors, però amb barreres de participació

L’informe assenyala que la joventut espanyola comparteix un compromís important amb els valors socials i mediambientals, per bé que la seva implicació pràctica continua essent encara limitada. Més de la meitat (55%) consideren essencial que el seu treball o els seus estudis estiguin alineats amb els seus valors, però dos de cada tres reconeixen que no disposen del temps o dels recursos necessaris per implicar-s’hi activament.

Les formes de participació més habituals són les activitats solidàries en el seu entorn proper (27%) i el voluntariat puntual (22%). Menys de la meitat (47%) situen la justícia social o el compromís mediambiental al centre de les seves decisions de consum, mobilitat o hàbits de vida, la qual cosa evidencia una bretxa entre les aspiracions i l’acció.

Els temes que preocupen més els joves són la salut física i mental (62%), l’accés a l’habitatge (61%) i l’ocupació (55%), molt per sobre de les causes tradicionalment centrals del tercer sector, com la cooperació internacional o l’atenció als col·lectius vulnerables. Aquest desajust constitueix tant un repte com una oportunitat: connectar la missió de les ONG amb les inquietuds immediates de les noves generacions sense que perdin la seva identitat.
 

Una relació ambivalent amb les ONG

La confiança mitjana dels joves en les ONG és de 5,4 sobre 10, amb una bretxa clara entre els qui tenen contacte amb el sector (6,6) i els qui no (4,9). A més, el 10% declaren que la seva confiança és nul·la.

Els valors que s’associen més a les ONG són la solidaritat i el compromís (65%), seguits de la participació i la col·laboració (47%). Tanmateix, conceptes com la innovació (10%) o l’empoderament (4%) a penes s’esmenten, cosa que suggereix la necessitat d’actualitzar la narrativa del sector i connectar millor amb el llenguatge de les noves generacions. Els joves valoren especialment la transparència en l’ús dels fons (78%) i l’impacte mesurable dels resultats (52%), dos aspectes clau per reforçar la confiança.

Què demanen els joves a les ONG

Les tres principals barreres a la seva implicació són la manca d’informació, de confiança i de temps. Per superar-les, els joves reclamen més presència i diàleg a les xarxes socials (82%), una participació més activa en espais i actes juvenils (48%) i un increment de les activitats comunitàries i de proximitat (39%), que els permetin implicar-s’hi d’una manera directa i tangible.

A més, destaquen la seva capacitat per aportar valor en la creació de continguts i campanyes digitals (65%), en l’ús de les capacitats tecnològiques i de comunicació (56%) i en la innovació dels projectes i de les metodologies (53%).
 

La visió del sector: conscients, però endarrerides

Des de la perspectiva de les ONG, el repte és evident. Encara que el 95% treballen en temes relacionats amb joventut, només el 46% ho fan com a prioritat central. Les estratègies més habituals per atreure els joves són les campanyes a les xarxes socials (47%) i la flexibilització del voluntariat (37%), per bé que menys de la meitat han explorat col·laboracions amb moviments juvenils o espais autogestionats, que podrien ser clau per traçar ponts.

Un aspecte crític és la participació en la presa de decisions: el 73% de les ONG reconeixen una escassa representació juvenil als seus equips directius i el 76%, als òrgans de govern.

Cap a un tercer sector més inclusiu i innovador

L’informe conclou que la joventut té interès, capacitats i ganes de contribuir, però continua havent-hi una bretxa en la manera com les ONG s’hi relacionen. El repte compartit és construir un tercer sector més inclusiu, innovador i connectat amb el futur.

Per això, es proposa integrar la joventut en els espais de lideratge i decisió, anar més enllà del voluntariat puntual i reconèixer el seu paper com a agents de canvi dins les organitzacions. Algunes ONG ja avancen en aquesta direcció, creant consells consultius joves, adoptant models de governança participativa i llançant programes de lideratge juvenil, que enforteixen la legitimitat i la sostenibilitat del sector a llarg termini.