Política econòmica contra el coronavirus: impacte i respostes per a Espanya
“El shock del Covid-19 per a l’economia global i per als mercats financers comença a ser comparable al de la crisi del 2008, per bé que encara hi ha molta incertesa sobre el seu desenvolupament i la seva durada”, ha afirmat Toni Roldán, director de l’Esade Center for Economic Policy & Political Economy (EsadeEcPol), al document (Insight) que acaba de publicar, titulat “Política económica contra el coronavirus: impacto y respuestas para España.”
“La disrupció econòmica és enorme, tant per la part de l’oferta –pel col·lapse de les cadenes de producció i distribució– com de la demanda –per l’impacte de la incertesa i de les pròpies mesures de contenció del virus. L’impacte sobre els mercats i, en particular, sobre la borsa espanyola, amb una caiguda del 14 % en un sol dia, no té precedents en la història recent”, ha assenyalat Antonio García Pascual, visiting scholar de la Johns Hopkins University i coautor de l’Insight.
Actuació primerenca i de forma decidida
L’impacte econòmic a Espanya serà més greu que en altres països per raó de la seva estructura econòmica: “La demografia, la relativa abundància de pimes i la gran dependència del sector dels serveis fan que Espanya sigui més vulnerable que altres països.” Pel que fa a l’impacte a Europa, García Pascual, coautor de l’Insight, ha assenyalat que “probablement entrarà en recessió al primer semestre del 2020 i Espanya és possible que ho faci al segon semestre. No obstant això, la durada i la profunditat de la recessió són, de moment, una incògnita”.
Espanya ha d’actuar de forma immediata i decidida per tal d’aplanar la corba dels contagis. L’evolució dels contagis segueix la mateixa trajectòria que a Itàlia, però amb 9 o 10 dies de retard. L’evidència disponible en altres països mostra que les mesures de contenció primerenques, com les que s’han implementat a Corea del Sud, resulten molt efectives per limitar el contagi. Els costos econòmics de l’acció primerenca són elevats, però assumibles. Quan el nombre de casos del Covid-19 depassa la capacitat del sistema sanitari, els costos sanitaris i socioeconòmics es multipliquen.
Protegir l’ocupació i mobilitzar recursos fiscals
En aquest document que l’EsadeEcPol acaba de publicar, els autors analitzen els reptes de la política econòmica contra el Covid-19; en aquest sentit, destaquen que “s’ha d’orientar a protegir l’ocupació i evitar que empreses solvents tanquin per manca de liquiditat”. I afegeixen: “S’han de mobilitzar recursos fiscals per ajudar directament els treballadors i les empreses afectats per tal d’evitar acomiadaments mentre duri l’epidèmia. El rol de la UE serà clau en aquest sentit.” “A més de l’economia productiva, és essencial evitar que la crisi contagiï el sistema financer: si es manté ben capitalitzat i amb prou liquiditat, podrà ajudar a la recuperació primerenca; si no, l’agreujarà”, han conclòs.
Els propers dies i setmanes seran crucials per a l’evolució del Covid-19. Per això, “l’estratègia de comunicació és bàsica, i és millor informar de la gravetat de la situació sense alarmisme, però amb claredat”, ha assenyalat Pedro Rey, professor del Departament d’Economia, Finances i Comptabilitat d’Esade i coautor de l’Insight. En aquest sentit, l’economia del comportament ens ensenya que la manera com responen els ciutadans als consells de les autoritats sobre les mesures preventives és tan important “o fins i tot més” que les accions de les autoritats. “És essencial enviar missatges senzills i clars per generar la reacció necessària de la població i reduir els costos sanitaris i econòmics de l’epidèmia”, ha conclòs.
Finalment, Roldán ha comentat que, “en una situació excepcional com aquesta, creiem que és responsabilitat de tots aportar els nostres coneixements per millorar la informació disponible. Això encara és més rellevant per a un think tank com l’EsadeEcPol, que té com a missió millorar el debat i les polítiques públiques a partir de l’evidència científica, per tal de millorar la vida dels ciutadans”.
