"Per tenir èxit en la transició energètica calen unes polítiques socials i d'ocupació adequades", afirma Maros Sefcovic (Comissió Europea)

Els darrers anys, el sector de les energies renovables s’ha convertit en un generador de creixement econòmic i de creació d’ocupació. Tanmateix, mentre es creen nous llocs de treball, d’altres se’n veuen perjudicats, i això genera resistències. Per això, “hem de ser molt conscients del vessant social de la transició energètica”, ha reconegut Maroš Šefčovič, vicepresident de la Comissió Europea i responsable de la Unió de l’Energia, durant la 2a Gira de la Unió de l’Energia, una jornada organitzada conjuntament per ESADEgeo i per la Representació de la Comissió Europea a Espanya, en què també han participat Álvaro Nadal, ministre d’Energia del Govern espanyol, i Javier Solana, president d’ESADEgeo. “No podem deixar a ningú enrere; hem de treballar els aspectes socials. És bàsic establir espais de diàleg amb els ciutadans i acompanyar la política energètica amb polítiques socials i d’ocupació, per tenir èxit en aquesta transició”, ha afegit Šefčovič.

Segons el vicepresident de la Comissió Europea, Espanya “té un gran potencial” i “fa un bon ús dels fons europeus” per a la transició energètica. Ha estat un país “pioner en l’ús de les noves tecnologies per a l’energia renovable” i ha desenvolupat “diversos programes que promouen l’eficiència energètica als habitatges”. “D’acord amb la nostra avaluació d’impacte, a Espanya es podrien crear fins a 100.000 nous llocs de treball i el sector podria incrementar en quasi 12.000 milions d’euros el retorn al PIB l’any 2030”. Tanmateix, ha reconegut que tot això “depèn d’una interconnexió millor amb Europa i d’un mercat comú que permeti la lliure circulació de l’energia” i, en conseqüència, uns “preus més competitius”.

Per la seva banda, Álvaro Nadal, ministre d’Energia del Govern espanyol, ha assenyalat que és una prioritat per a Espanya “estar interconnectats amb els veïns europeus i formar part d’aquest mercat intern d’energia”, però ha admès que, en comparació amb els nivells d’interconnexió d’altres estats membres de la UE, “encara som una ‘illa’ energètica”, i ha reconegut que, “perquè es pugui posar en pràctica realment aquesta nova governança energètica i assolir més eficiència energètica”, cal “més flexibilitat i una certa autonomia”.

Segons Javier Solana, president d’ESADEgeo, “tots els estats membres de la UE es beneficiarien molt si coordinessin les seves polítiques energètiques i estiguessin més interconnectats”, perquè això “disminuiria la seva dependència actual i seva vulnerabilitat davant de les imposicions o de les restriccions dels països productors i subministradors d’energia”. Així mateix, “en un context en què sembla que determinades forces nacionalistes i revisionistes qüestionen els acords importants assolits en matèria mediambiental, cal reivindicar més que mai els avantatges de l’acció col·lectiva, per motius de seguretat, de sostenibilitat, i fins i tot, de preu”, ha conclòs.

A la trobada, que s’ha estructurat en diverses taules rodones dedicades a la seguretat energètica i geopolítica, l’eficiència energètica i els reptes socials i mediambientals, també hi han participat Aránzazu Beristain, directora de la Representació de la Comissió Europea a Espanya; Mariano Marzo, professor de Geopolítica de la Universitat de Barcelona; Eloy Álvarez Pelegry, director de la Càtedra d’Energia d’Orkestra Institut Basc de Competitivitat; Diego Pavía, conseller delegat de KIC InnoEnergy; Almudena Fuster, responsable de projectes d’R+D del Departament d’Innovació de l’EMVS (Empresa Municipal de Vivienda y Suelo) de Madrid; Iván Martén, soci principal i líder global d’Energy Practice de The Boston Consulting Group, i Teresa Ribera, directora de l’Institut de Desenvolupament Sostenible i Relacions Internacionals de París.