Madrid i Barcelona són el quart pol d’atracció de talent global, segons l’MBA City Monitor d’Esade
Barcelona i Madrid, separades només per 2,5 hores de tren d’alta velocitat, són el quart pol d’atracció de talent global, només per darrere de Londres, Boston i Nova York, i per davant de Silicon Valley, segons l’MBA City Monitor 2022 d’Esade. L'estudi té en compte el nombre d'alumnes internacionals matriculats en un programa MBA i, com a novetat d’aquesta edició, ha combinat aquesta xifra amb el finançament de capital risc que ha rebut la ciutat als darrers cinc anys i amb el nombre d’universitats tecnològiques de qualitat a l'àrea metropolitana. El resultat és un indicador global únic, que permet predir la capacitat d'una ciutat per atreure i captar talent.
De les 147 escoles de negocis internacionals que imparteixen un MBA, més del 50% es troben als Estats Units o al Canadà, el 24,5% a Europa i l’11,5% a Àsia. Segons Ivan Bofarull, chief innovation officer d’Esade i coautor de l'informe, “als darrers anys s'ha produït un cert desplaçament del talent internacional dels Estats Units a Europa. Mentre els EUA han perdut un 10% de la capacitat d'atracció que tenien (en especial, l'eix de la costa est), Europa (concretament, l'eix Londres-Paris-Barcelona-Madrid) ha augmentat l’atractiu en un 13%. L'est d'Àsia s'ha mantingut igual, cosa que evidencia una oportunitat desaprofitada”.
“Existeix la tendència a deslocalitzar el talent”, ha comentat Natalia Olson-Urtecho, assessora i mentora de Palo Alto, CA, i coautora de l’MBA City Monitor 2022 d’Esade. “Al mateix temps que es detecten senyals de desglobalització en diversos àmbits (els lideratges nacionalistes o proteccionistes, el Brèxit, la ruptura de la cadena de subministraments, etc.), el talent té una oportunitat sense precedents per establir-se arreu del món i pot ser potencialment més ubic, en part per efecte de la pandèmia, que ha facilitat el treball a distància i la digitalització.”
Tres variables: talent, capital i tecnologia
Barcelona és la cinquena ciutat del món i la tercera d’Europa més atractiva per als estudiants d’MBA estrangers. La ciutat amb la màxima capacitat d'atracció de talent global és Boston, amb 1.708 estudiants matriculats en programes MBA en el mateix període de temps. La segueixen Londres amb 1.501, Nova York amb 1.204 i París amb 1.113.
L’MBA City Monitor també destaca dues variables més que les ciutats haurien d'aprofitar per créixer. D'una banda, el finançament d'inversors i, de l’altra, la concentració d'universitats amb oferta de qualitat en tecnologia. “Si els estudiants d’MBA tenen l'oportunitat de connectar amb una massa crítica de talent expert en tecnologia i d’accedir a capital risc, les possibilitats de construir els negocis i les empreses del futur seran molt més grans”, ha assenyalat Bofarull.
En el rànquing que combina aquestes tres variables (talent, capital i tecnologia), Madrid apareix a la 13a posició del món i Barcelona se situa entre les 10 primeres i al sisè lloc global de la llista combinada, que és encapçalada per Londres, Boston i Nova York.
Oportunitat per a altres ciutats
Ciutats com Seül, Tòquio, Tel Aviv, Miami o Munic tenen una gran capacitat d'atracció de talent, però no apareixen entre les 25 primeres del rànquing perquè no compten amb un programa MBA situat als primers llocs de les classificacions mundials. L’MBA City Monitor d’Esade destaca l'impacte en les ciutats de l'existència d'una oferta acadèmica de qualitat per atreure els millors estudiants d’MBA i que, si la tingués, seria més gran. “Per exemple, si ciutats com Seül, Munic, Tel Aviv i Miami aconseguissin atraure un nombre d'estudiants internacionals als millors programes d’MBA similar al que tenen Los Angeles o Sidney, es classificarien entre les 25 ciutats millors del món”, segons Ivan Bofarull.
En aquest sentit, els autors assenyalen que es pot establir un “sistema operatiu” que impulsi les ciutats com a hubs d'atracció de talent de manera que tinguin la capacitat de crear ecosistemes i empreses del futur, el qual ha de tenir en compte el talent global, la inversió de capital de risc i els incentius públics.
