L’EsadeEcPol proposa un pla de 10.000 milions per rescatar i transformar el sistema educatiu amb fons europeus
“L’arribada d’inversions milionàries a través del fons europeus és la gran oportunitat que té Espanya per canviar el model social i econòmic amb vista a la pròxima generació. Transformar l’educació hauria de ser una de les prioritats del país a l’hora de gestionar aquestes inversions”, ha afirmat Toni Roldán, director del Centre de Polítiques Econòmiques d’Esade (EsadeEcPol), en el nou document ‘10.000 millones para rescatar y transformar el sistema educativo con fondos europeos tras la covid-19’.. “L’impacte de la pandèmia i de la crisi sobre tot l’alumnat serà enorme, amb unes pèrdues d’aprenentatge que, de moment, equivalen a 3 a 4 mesos d’aprenentatge en un any escolar, i amb un augment important de la bretxa educativa”, ha assenyalat Lucas Gortázar, director de recerca de l’EsadeEcPol i autor de l’informe. Segons les estimacions econòmiques, aquesta reculada pot comportar una caiguda dels salaris en el futur i la pèrdua de l’1,5% del PIB a llarg termini. “És imprescindible abordar el repte estructural de la desigualtat educativa de forma integral, amb el suport d’aquestes inversions, amb vista a la recuperació econòmica, a la inserció laboral de tota una generació i a la cohesió social i política als propers anys”, ha destacat Gortázar.
Elevar la capacitat del sistema educatiu per respondre als reptes
Des de l’EsadeEcPol, es proposa implementar un pla de 10.000 milions d’euros, amb quatre eixos d’inversió amb ajudes i préstecs, a través dels fons EU–Next Generation:
1. Suport i rescat a l’alumnat més afectat per la crisi d’aprenentatge causada pel tancament de les escoles arran de la pandèmia de la COVID-19. Per conèixer l’impacte de la pandèmia en l’aprenentatge i el fracàs potencial i l’abandonament prematur que se’n pugui derivar, l’EsadeEpol planteja fer avaluacions de diagnòstic de les competències bàsiques a l’educació primària i a l’ESO abans d’acabar el curs 2020-2021, a més del desplegament d’un programa de rescat “PROA COVID” durant els anys 2021 i 2022, de caràcter temporal i extraordinari.
2. Digitalització de la gestió educativa, modernitzant les plataformes de gestió i ús de les dades, com també la generació de coneixement i d’evidències que permetin una presa de decisions informada a nivell de tot el sistema, de cada comunitat autònoma, de cada municipi i de cada centre educatiu. Cal que la gestió del sistema educatiu estigui plenament integrada amb les eines digitals disponibles, amb l’objectiu de millorar la qualitat i la quantitat de la informació disponible per als centres educatius, els docents, els pares i els alumnes, així com per als decisors públics i per als grups de recerca.
3. Infraestructures tant físiques com digitals per a l’ensenyament i per l’aprenentatge que responguin simultàniament als reptes pedagògics i mediambientals del futur, centrades especialment en l’etapa de 0 a 3 anys i en la formació professional. Aquesta és la partida més rellevant en termes de pressupost, i inclou la millora de l’eficiència energètica dels centres i el suport a aquests com a espais segurs d’aprenentatge, oberts el màxim temps possible del dia i de l’any.
4. Formació i capacitació dels actors clau del sistema, que poden facilitar l’èxit en l’aplicació de les inversions i de les transformacions que s’han de fer al llarg dels propers anys.
Reduir l’abandonament prematur i millorar els resultats de l’aprenentatge
“Aquestes inversions permetran avançar algunes agendes rellevants de les polítiques educatives que les darreres lleis i polítiques educatives no aborden íntegrament, o bé que han ignorat durant dècades”, ha afirmat Lucas Gortázar. “En el cas d’Espanya, aconseguir el màxim impacte possible sobre el sistema educatiu significa incrementar i ampliar les oportunitats d’aprendre de les properes generacions, reduir l’abandonament prematur i, sobretot, millorar els resultats de l’aprenentatge”.
Les conseqüències econòmiques, socials i polítiques de no actuar i rescatar tota aquesta generació d’alumnes invertint en el sistema educatiu i reforçant l’equitat poden ser enormes a curt, a mitjà i a llarg termini. No tan sols estan en joc les oportunitats dels més afectats per la pandèmia i la crisi econòmica, sinó també la recuperació econòmica, la inserció laboral de centenars de milers de joves i la cohesió social i política dels propers anys.
“L’objectiu de la nostra proposta és mirar més enllà del dia a dia i apostar per elevar la capacitat del sistema per respondre als reptes actuals i futurs. No n’hi ha prou de continuar alimentant el sistema actual; necessitem reformes i inversions que tinguin un impacte transformador a llarg termini”, ha conclòs Roldán.
